Resultats de la cerca
Es mostren 51 resultats
drupa
Drupa (cireres)
© Fototeca.cat-Corel
Botànica
Fruit carnós, monosperm, d’endocarpi llenyós (pinyol), procedent d’un ovari supermonocarpel·lar.
Són drupes algunes de les fruites més comunes préssecs, cirera, pruna, etc
corinocarpàcies
Botànica
Família de celastrals integrada per una vintena d’espècies de plantes arbòries de fulles alternes, no estipulades, i flors pentàmeres disposades en panícules terminals.
El fruit és en drupa Són plantes pròpies de les regions australs
monimiàcies
Botànica
Família de magnolials integrada per unes 400 espècies pròpies de les regions tropicals, sobretot de l’hemisferi sud.
Són plantes llenyoses, de fulles simples, oposades o verticillades, de flors unisexuals monoclamídies i de fruits en poliaqueni o en drupa A aquesta família pertany el boldo Peumus boldus
aranyó
Botànica
Fruit de l’aranyoner.
Petita drupa d’un blau fosc, pruïnosa, de gust esmussant a causa del seu contingut en matèries tànniques, emprada en la confecció de xarops astringents Madura a final d’estiu
salvadoràcies
Botànica
Família de celastrals que comprèn solament unes 10 espècies de l’Àfrica i del sud de l’Àsia.
Són plantes llenyoses de fulles oposades, enteres, amb estípules habitualment espinoses, de flors hermafrodites o unisexuals, tetràmeres o pentàmeres, amb el gineceu bicarpellar, i de fruits en baia o en drupa
rotang
Botànica
Planta lianoide, de la família de les palmes, de tiges flexuoses de 30 a 60 m de llarg, que s’enfilen als arbres mitjançant apèndixs foliars ganxuts.
Té fulles pinnades, inflorescències en règim i fruits en drupa Es fa a l’Àsia sud-oriental i a la Insulíndia Les tiges són emprades, senceres o a tires, per a fer cistelles, mobles i articles diversos
verbenàcies
Botànica
Família de tubiflores que comprèn plantes herbàcies o llenyoses, de branques quadrangulars, de fulles simples o excepcionalment palmaticompostes, oposades o verticil·lades, de flors zigomorfes, tubulars i corbades, pentàmeres o tetràmeres, d’ovari súper, reunides en inflorescències racemoses i cimoses.
Els fruits són normalment en drupa Són conegudes unes 800 espècies, la majoria termòfiles Verbenàcies més destacades Nom científic Nom vulgar Lippia triphylla marialluïsa Tectona grandis tec Verbena sp berbena Verbena hybrida carmelitana Verbena officinalis berbena Vitex agnus-castus aloc , agnocast, ximbla
loganiàcies
Botànica
Família de contortes que consta d’unes 500 espècies, quasi totes tropicals.
Són plantes generalment llenyoses, de fulles simples oposades, de flors tetràmeres o pentàmeres, amb la corolla infundibuliforme o urceolada, agrupades en cimes, i de fruits en càpsula, en baia o en drupa Loganiàcies més destacades Gelsemium sempervirens gelsemi Mitragyna stipulosa abura Strychnos nux-vomica arbre de la nou vòmica
buxàcies
Botànica
Família de tricoccals integrada per cinc gèneres que apleguen un centenar d’espècies de plantes llenyoses, generalment arbusts o petits arbres, pròpies de regions càlides i temperades.
Presenten fulles enteres, mancades d’estípules, amb flors petites, unisexuals, solitàries i disposades en inflorescències racemoses, i fruit en càpsula loculicida o en drupa Al gènere més important, Buxus , pertanyen el boix B sempervirens i el boix baleàric B balearica , que hom conrea com a ornamentals força buxàcies donen fusta de qualitat, molt apreciada pels ebenistes
meliàcies
Botànica
Família de les terebintals que comprèn unes 1 000 espècies, pròpies dels països tropicals.
Són arbres o arbusts de fulles pinnaticompostes alternes, de flors actinomorfes, hermafrodites, hipògines, gamosèpales i generalment pentàmeres, i de fruits en càpsula, en drupa o en baia Meliàcies més destacades Cedrela odorata cedrela Khaya senegalensis caoba africana Lovoa sp dibetú , embero Melia azderach mèlia , rosarier Swietenia sp caoba Swietenia mahogani caoba americana, caoba antillana, caoba de Cuba