Resultats de la cerca

És el més gros dels estrigiformes europeus Habita sedentàriament a gran part d’Euràsia i al nord d’Àfrica Als Països Catalans, hom el troba encara als boscs de les regions més salvatges És un ocell carnívor que caça tota mena de vertebrats, a vegades gairebé tan grossos com ell Hom l’anomena també gran duc

A Anglaterra el primer títol de duc Cornualla fou concedit el 1333, o 1337, a Portugal el 1415 Coïmbra, a Escòcia el 1398 Rothesay, a Castella el 1371 Molina i Sòria, suprimit aviat i el 1423 Arjona i a Aragó el 1483 Híxar Als Països Catalans, fou concedit, molt escaridament, a partir del segle XIV, a membres de la família reial duc de Girona el 1351, de Montblanc el 1387, de Gandia el 1399, de Vilafermosa el 1464 i de Sogorb el 1476, i àdhuc de Villena el 1420, a Castella i a grans magnats relacionats familiarment amb la casa reial a més del duc d’Híxar…

A Roma el dux fou de primer segle IV un general o funcionari militar destinat a comandar les forces expedicionàries de les províncies limítrofes, i era subordinat als comites més tard fou també un funcionari polític El nom de duc fou donat també als governadors i generals destacats en fets gloriosos Després foren, generalment, governadors de les províncies o territoria Dioclecià i Constantí I separaren el comandament militar de les províncies de l’administració civil, i el duc n’esdevingué només cap militar La Notitia dignitatum dona vint-i-cinc ducs, tretze a…

A l’edat mitjana es tornaren a confondre la jerarquia militar i la civil amb la judicial, administrativa i financera, i el títol de duc comportà l’exercici del poder polític autònom però poc o molt subordinat a un sobirà A França, des del final dels merovingis, els ducs constituïren els personatges més elevats de la jerarquia després del rei, i des d’abans del segle XII foren posseïdors d’un feu de títol Els carolingis de França i d’Alemanya nomenaren també ducs amovibles, però a mesura que el poder reial es debilitava aquests anaren prenent més llibertat i autonomia i s’anaren…

És un ocell principalment diürn que habita a les tundres àrtiques de l’hemisferi boreal, on caça preses molt grosses, com ara els èiders i les llebres nivals

És migrador parcial Habita a tot Europa, fins als 68ºN És comú a la Catalunya continental i migratori rar a les Illes

El terme ducatus apareix en aquest sentit a començament del segle VII Al regne visigòtic, el ducat coincidia generalment amb l’antiga província romana del Baix Imperi, i havia estat sota la jurisdicció militar d’un dux Els ducats o províncies hispanovisigòtics foren sis Bètica, Cartaginense, Galècia, Gàllia gòtica o Septimània, Lusitània i Tarraconense Els ducats desaparegueren amb la fi del regne visigòtic Entre els longobards, el ducat designava simplement una circumscripció territorial Als regnes francs, a la Itàlia bizantina i a la Llombardia, els primitius ducats anaren augmentant a…