Resultats de la cerca

Cal assenyalar entre ells, en primer lloc, Thomas Tooke John Fullarton i James William Gilbart Tingué l’adhesió de la majoria dels principals economistes, en especial de John Stuart Mill, contra els homes pràctics i els funcionaris del Banc d’Anglaterra Les seves crítiques poden ésser sintetitzades en tres idees principals En primer lloc, el control de l’emissió és insuficient per a garantir l’estabilitat si hom vol aconseguir-la mitjançant restriccions, cal plantejar-se alhora la qüestió dels dipòsits bancaris El mecanisme de control no ha de consistir en la limitació de l’…

Els autors marginalistes l’han considerat com un dels determinants del valor dels béns, mentre que per als economistes marxistes la raresa porta a un superbenefici dels detentors

Bismarck i els economistes de càtedra foren els iniciadors d’aquesta teoria, que també rep el nom de socialisme d’estat i té per objecte combatre el socialisme

Segons els economistes clàssics, la tendència cap aquesta situació és inevitable per a les economies dels països avançats, una vegada emprats tots els recursos disponibles i assolit un alt nivell de renda per habitant

Abasta un conjunt de disciplines necessàries per a la formació dels economistes d’empresa En són disciplines centrals, purament econòmiques, l’economia teòrica d’empresa i l’economia aplicada d’empresa o política econòmica de l’empresa

El nivell del salari resta fixat, alhora, per aquest fons i, per tant, per l’estalvi necessari i pel nombre de treballadors A partir de la teoria del fons de salaris, enunciada pels fisiòcrates, els economistes clàssics elaboraren llurs teories sobre el salari

La noció fou vulgaritzada a partir del report The Limits to Growth realitzat el 1972 per DL Meadows per al Club de Roma Els límits serien uns recursos limitats i no renovables i una contaminació creixent, fet que comportaria l’existència d’una política conservacionista i no natalista creixement zero amb la qual la població podria nodrir-se tot reduint la pollució Els economistes defensors d’aquesta política són denominats “catastrofistes”

L’absentisme rural aparegué a Europa a mitjan segle XVII El problema fou analitzat ja a la França prerevolucionària i a la Irlanda del començament del segle XIX, i estudiat pels economistes de l’escola clàssica JR Mc Culloch, NWSenior i M Mongfield, però qui l’estudià sistemàticament fou Thorstein Veblen Absentee Ownership ,1924 L’absentisme rural, comú a nombrosos estats europeus, és un dels problemes que les reformes agràries pretenen de resoldre

En recull sobretot la seva visió de l’equilibri macroeconòmic es distingeix dels seus seguidors immediats, anomenats simplement keynesians , perquè considera que no han mantingut l’esperit i les aportacions veritablement renovadores de Keynes El keynesianisme suposà una alternativa a la visió neoclàssica dominant fins a la Segona Guerra Mundial, sobretot amb referència a la política econòmica en casos de recessió A partir dels anys cinquanta es generalitzaren els intents de síntesi entre ambdues actituds, els més coneguts dels quals són els dels economistes John Hicks, Paul…

Aquesta situació comporta una discriminació de preus que és perjudicial per al consumidor perquè paga més per un mateix producte que la resta d’agents del mercat Un exemple és el mercat dels cotxes usats, en el qual els venedors disposen de millor informació sobre la qualitat del vehicle que el comprador Fou un concepte posat de manifest el 1961 per George Stigler, premi Nobel d’economia el 1982 El 2001, els economistes George Akerlof, Michael Spence i Joseph Stiglitz reberen el mateix guardó per l’estudi sobre l’impacte d’aquesta variable en diversos mercats