Resultats de la cerca
Es mostren 54 resultats
inflexió
Fonètica i fonologia
Element morfemàtic, eventualment zero, que marca la característica d’un tema verbal; ho són, per exemple, ø, àv, ar a cant-em, cant-àvem, cant-arem
.
formant
Lingüística i sociolingüística
Terme emprat en glossemàtica per a designar les diverses alternatives de realització d’un sol morfema.
En català són formants - em , - im , en formes com cant em, part im
present
Gramàtica
Temps verbal que expressa l’acció coexistent en l’instant de parlar.
És un temps imperfet, en tant que expressa l’acció en el seu transcurs aspecte , imperfet Pot tenir usos i significacions diversos, com actual T’ho dic seriosament habitual Treballa a la fàbrica descriptiu El seu fill toca molt bé el piano duratiu Sempre es queixa gnòmic Qui va amb un coix al cap de l’any coixeja omnitemporal Els tres angles d’un triangle sumen dos rectes històric Al segle XV sorgeix una nova visió de l’home futur El mes que ve anem a París de manament Tu vens amb mi i prou El present es dona en el mode indicatiu i en el subjuntiu Aquest darrer participa de la…
per
Gramàtica
Preposició.
Usos de per Indica Exemples 1 Allò que serveix de pas Han entrat per la finestra Corrien pels carrers No passeu per sobre passeu per sota fig Passar-li, a algú, una idea pel cap La nova es va escampar per la ciutat 2 El temps durant el qual o en ocasió del qual té lloc l’acció Per Nadal, cada ovella al seu corral Pel gener fa fred Vindrem per Sant Josep Em vaig absentar per tres setmanes 3 Allò que serveix per a produir un efecte la causa, l’autor de l’acció, el motiu, l’instrument, el mitjà, la manera El van condemnar per traïció Ha estat mort pels seus mateixos partidaris…
néixer
Aparèixer, un astre, a l’horitzó. Em llevava de matí per veure néixer el sol
.
aspecte aorístic
Gramàtica
Aspecte verbal que presenta l’acció com a acomplerta en el passat, sense al·lusió especial al començament, ni a l’acabament, ni a la duració.
Hom l’empra també en el sentit d’aspecte puntual en el passat, i a vegades en el de terminatiu vaig menjar un mos, a diferència de estava menjant o em vaig posar a menjar
marc
Antiga unitat monetària principal de la República Federal d’Alemanya (Deutsche Mark [DM]), creada (1948) en substitució del Reichsmark, amb una equivalència igual a 0,222168 g d’or fi.
El 1973 s’incorporà al sistema de “flotació concertada” de diverses monedes de la CEE respecte al dòlar EUA Dividit em 100 pfennige , la Deutsche Bundesbank en té l’exclusiva d’emissió L’any 2002 fou substituïda per l' euro
qualificació
Economia
Nivell de coneixements i aptituds que hom reconeix a un individu determinat per a l’acompliment de cada treball específic.
La qualificació de la mà d’obra és un element decisiu per a al selecció i classificació del personal tant a l’hora d’ésser contractat com, em la seva promoció i el seu manteniment en el treball La catagoria de personal no qualificat es refereix generalment al peonatge
enmig
Mot usat en la locució prepositiva enmig de i indica: 1 Situació dins una munió o un ajust de persones o coses.
Al metro, enmig de tanta gent, em vaig sentir encara més sol L’olla és enmig dels altres atuells 2 Coexistència o coincidència amb un conjunt de coses dissemblants Enmig d’aquests dies de tristesa, hi ha hagut també moments d’alegria Enmig de la gatzara general, ell restà tota l’estona silenciós i moix
locució
Lingüística i sociolingüística
Combinació fixa de dos mots o més, units sovint per una sintaxi particular, amb sentit unitari i familiar a una comunitat lingüística.
Sol anomenar-se també frase feta Algunes locucions són significatives substantives cop d’ull, punt d’honor , adjectives fet un mar de llàgrimes , ésser de mira'm i no em toquis , verbals fer forrolla, fer denteta, anar de tort , adverbials a correcuita, a entrada de fosc, sense solta ni volta d’altres són relacionants conjuntives posat que, per tal com, malgrat que , prepositives a despit de, gràcies a, en virtut de