Resultats de la cerca

El cens es pot constituir de tres maneres per contracte, per usucapió, o per testament, codicil o heretament El cens és essencialment divisible i la divisió d’una finca gravada amb un cens comporta la divisió del gravamen, de manera que hi hagi tants censos com finques gravades Dit cens pot atorgar també al censalista el dret de lluïsme i el dret de fadiga, o un sol d’aquests drets, si s’ha estipulat en el títol de constitució

En certes ocasions la pensió consisteix en un vas o tassa d’aigua, car el caràcter de la prestació és reverencial i de reconeixement de senyoria més que no pas econòmic La pensió ha estat considerada d’essència en l’emfiteusi, be que subsisteixen dominis sense prestació de cànon, però hom no en pot constituir de nous

Aquesta pensió ha d’ésser sempre anual i solament pot consistir en diners, aquesta última característica amb la finalitat d’evitar possibles confusions entre els censos i els contractes parciaris Atès que el cens normalment té una durada llarga i que actualment les relacions jurídiques de llarga durada es veuen molt sovint afectades negativament pel procés de devaluació monetària, les parts poden determinar una clàusula d’estabilització del valor de la pensió És també admissible el pacte en virtut del qual el censalista pot modificar unilateralment la quantia de la pensió si es donen…

En rius com l’Ebre o el Llobregat, els aiguadeixos, formats als marges o bé als deltes, són, generalment, de dimensions petites —sovint no passen d’un jornal— Als Països Catalans pertanyien, com a terra nova, al patrimoni reial i foren objecte de concessions de caràcter emfitèutic, ja des del s XV L’increment demogràfic fou la causa d’una multiplicació d’aquest tipus de concessió durant el s XVIII

A canvi de rebre un cànon, pensió o cens o altres prestacions de l’emfiteuta o senyor útil generalment, a l’acte d’establiment, l’emfiteuta paga una quantitat d'entrada Aquesta institució ja era d’ús a Grècia, pel cap baix des del s V aC, on la concessió era sempre perpètua A la Roma republicana existí també aquest tipus d’establiment, qualificat com a arrendament a llarg termini, especialment aplicat als nous territoris conquerits hom entenia que el domini era del poble romà, però els terrenys eren lliurats als soldats victoriosos o als anteriors posseïdors amb l’obligació de pagar un…

Havia rebut el nom de carta precària

Prové del mot franc alôd , que significa domini íntegre Els juristes medievals digueren que el qui posseïa en alou, no tenia altre senyor superior sinó Déu Per costum, al Principat de Catalunya hom considerava que les terres posseïdes per vassalls dins el terme de qualsevol castell o feu pertanyien al domini directe del senyor jurisdiccional, llevat que els seus propietaris poguessin destruir aquesta presumpció jurídica provant que posseïen en alou, contradient en això el criteri dels romanistes italians que partien de la presumpció que en cas de dubte els béns s’havien de suposar tinguts en…

En el dret tradicional de Catalunya l’emfiteuta podia dividir la finca tantes vegades com volgués, però aquesta decisió no comportava la del cens, que es mantenia indivís a càrrec de l’emfiteuta La divisió necessària del cens com a conseqüència de la divisió de la finca emfitèutica fou introduïda a Catalunya per llei de 31 de desembre de 1945