Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
medicina psicosomàtica
Patologia humana
Branca de la patologia que estudia les afeccions somàtiques derivades de factors emocionals, siguin pretèrits o presents.
La demarcació, dins el camp dels fenòmens patològics, d’una psicosomàtica específica no deixa d’ésser tanmateix prou artificial no sols perquè tota malaltia inclou etiològicament elements psicològics, sinó també per la dificultat de determinar quines són les malalties genuïnament psicosomàtiques D’altra banda, bé que el nom és recent, la psicosomàtica respon a una pràctica tan antiga com la de la mateixa medicina Trets comuns dels que hom pot caracteritzar com a desordres psicosomàtics sovint denominats avui psicofisiològics són, entre altres, els següents manifestació clara d’un dolor físic…
obnubilació
Psicologia
Trastorn mental consistent en l’enfosquiment i una particular lentitud de pensament.
És propi de l’epilèpsia, de les síndromes postcommocionals i dels xocs emocionals
neurodermitis
Patologia humana
Inflamació superficial de la pell que produeix pruïja intensa.
A voltes, es relaciona amb trastorns emocionals altres vegades, es dóna en relació amb fenòmens allèrgics neurodermitis disseminada i ocasiona engruiximents de la pell, escoriacions i liquenificació
eidos
Antropologia
Model cognitiu d’una cultura.
Terme utilitzat per l’antropòleg Gregory Bateson per a distingir els aspectes cognitius i intellectuals d’una cultura en oposició als seus aspectes emocionals i conductuals, que anomenà éthos
canície
Patologia humana
Fisiologia
Blancor adquirida, generalitzada o parcial, del sistema pilós.
La canície senil és fisiològica i deguda a la minva de la vitalitat dels melanòcits La canície precoç és patològica i generalment lligada a alteracions endocrines, nervioses o emocionals
insomni
Patologia humana
Trastorn del son.
Pot consistir en una dificultat per a adormir-se insomni inicial o en un desvetllament precoç que impossibilita de tornar a agafar el son insomni terminal Les principals causes de l’insomni són lesions orgàniques del sistema nerviós central, afeccions doloroses, estats febrils, etc, i també una fatiga excessiva, preocupacions o conflictes emocionals
perversió
Psicologia
Separació de la norma en la conducta sociocultural especialment en el camp de la sexualitat.
aquesta norma és definida segons el grau permissiu o repressiu de la societat Els fets tradicionalment considerats, sobretot en les cultures occidentals, com a perversions exhibicionisme, sadomasoquisme, fetitxisme, fellació, masturbació, etc són estudiats actualment des d’una perspectiva científica i ideològicament progressiva per tal de clarificar aquestes conductes discriminades per prejudicis i tradicions morals i emocionals
psicogènia
Psicologia
Disciplina que estudia la gènesi i formació de la psique a partir de l’observació dels condicionaments i esdeveniments psíquics l’influx dels quals és determinant de les formes i manifestacions, normals o patològiques, de la persona, com a individu i com a membre d’un grup social.
Entre els elements, o factors psicògens, a què atén primordialment la psicogènia, es destaquen les anomenades situacions psicògenes en què resulta posat en qüestió el lloc que l’individu ocupa en la societat i en relació amb els qui l’envolten, els mancaments educacionals d’afecte, d’autoritat, de convivència, etc i els traumatismes emocionals de qualsevol tipus temor, joia, cops morals, etc
actitud
Psicologia
Disposició contínua a reaccionar amb una tonalitat afectiva, una expressivitat o una conducta característiques.
L’actitud constitueix un estat motivacional, és a dir, un estat psicològic previ o passiu en relació amb els estímuls o motius provinents del món exterior al subjecte, però alhora condicionador del tipus de reaccions i d’un cert grau de coherència en l’activitat i en la conducta individuals Les diverses actituds són determinades en gran part per factors emocionals Poden ésser adquirides conscientment o inconscientment i resten integrades a l’estructura caracterològica de la personalitat, la qual defineixen en la seva dimensió bàsica, prèvia i disposicional
senilitat
Patologia humana
Estat de debilitament fisiològic i, sobretot, mental que excedeix considerablement el grau d’involució normal propi de l’envelliment i que depèn de factors patològics.
Preparada sovint per la presenilitat, pot també presentar-se de sobte i en qualsevol cas és determinada per afeccions anteriors traumatismes físics o emocionals, infeccions generals o focals diverses, intoxicacions —com és ara per l’alcohol o el tabac—, etc o àdhuc per factors hereditaris Caracteritzada per una disminució de funcions primàries desgana, insomni i de forces i resistència, per una torpor de moviments, pel tremolor, pel desordre dels òrgans sensorials, etc, la senilitat es manifesta psíquicament en estats depressius amb afebliment intellectual, fatigabilitat i…