Resultats de la cerca

NVSmirnov elaborà una teoria matemàtica molt refinada per a deduir la distribució de probabilitats del màxim de les discrepàncies ∣ A t - B t ∣, on A i B són les respectives distribucions empíriques BV Guedenko féu una notòria simplificació d’aquest mètode en traduir el problema a un estudi de trajectòries geomètriques

Així, a diferència de les proposicions formals matemàtiques, lògiques, etc, que manquen de referència operativa, les proposicions empíriques són operativament significatives significat empíric si hom pot comprovar-les mitjançant operacions realitzables

Són considerats hedonistes Aristip de Cirene i Epicur de Samos Segons l’hedonisme, els preceptes ètics són únicament regles empíriques mitjançant les quals l’home es defensa dels sentiments de disgust i resta obert plenament a les alegries de la vida

Deguda a l’economista nord-americà C Nortcote Parkinson, aquesta llei llei va acompanyada d’altres observacions empíriques sobre la inèrcia, la incompetència productiva de les organitzacions complexes i grans, les quals, segons Parkinson, creixen per elles mateixes, sense cap relació amb llurs necessitats l’increment de la grandària és inversament proporcional a llur eficàcia

La tecnologia és una disciplina relativament moderna, d’ençà la Revolució Industrial, i utilitza els mètodes de la ciència i els de l’enginyeria, en contrast amb el conjunt de regles empíriques que constituïen les tècniques i els oficis anteriorment a la sistematització racional amb l’ajuda de les ciències derivada de l’esmentada Revolució Industrial

Atès que hom disposa de taules empíriques de refractivitats atòmiques i estructurals, la refractivitat molecular ha estat emprada en la determinació estructural de composts orgànics, així com en l’estudi dels sistemes tautomèrics Tanmateix, l’existència de diverses causes de no-additivitat de les refractivitats atòmiques condueix sovint a determinacions errònies, pel qual fet l’ús d’aquesta tècnica és en l’actualitat molt limitada

En aquest sentit hom divideix les proposicions en a priori i a posteriori , segons que siguin independents o dependents de l’experiència Entre altres possibles divisions epistemològiques de les proposicions cal destacar les establertes per SKröner 1955, que distingeix entre regles o normes , proposicions lògiques i proposicions relatives a fets, i per CDBroad 1924, segons el qual hi ha proposicions a priori i proposicions empíriques , subdivisibles les unes i les altres en proposicions no inferides i inferides , i finalment proposicions postulades , o postulats postulat

Presenta influències de l’empirisme anglès de Hume, de la metodologia de les ciències empíriques desenvolupades per Helmholtz, Boltzmann i Einstein, i de la lògica simbòlica de Frege Bertrand Russell fou el primer a reunir aquestes tendències, les quals es concretaren en l’Unity of Science Movement, que tenia com a òrgan de propagació “Erkenntnis” 1930, actual “Journal of Unified Science” Aquest moviment propugna la unitat de la ciència, la necessitat de comprovació de les hipòtesis i el desenvolupament d’una estructura lògica, sobretot de la física i de la matemàtica

Hom ha convingut d’acceptar com a valor de l’electronegativitat d’un element el valor que aquest agafa en combinar-se amb l’hidrogen L’escala d’electronegativitats fou calculada per primera vegada per Linus Pauling a partir dels moments dipolars, electroafinitats i potencials d’ionització, bo i donant com a valor patró 4,0 per al fluor L’electronegativitat és emprada en fórmules empíriques per a calcular el caràcter iònic d’un enllaç i també per a calcular de manera aproximada la longitud d’enllaç a partir de la longitud dels radis covalents

Foren descobertes per J Kepler aprofitant les dades obtingudes per T Brahe astronomia Segons la primera llei , l’òrbita de cada planeta és una ellipse, un dels focus de la qual és ocupat pel Sol La segona llei , anomenada també llei de les àrees , estableix que el radi vector d’un planeta escombra àrees iguals en temps iguals Segons la tercera llei , el quadrat del període de revolució orbital d’un planeta és proporcional al cub del semieix major de la seva òrbita