Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
encapçalament
Arxivística i biblioteconomia
A la part superior d’una fitxa, paraula, text o símbol pel qual és ordenat el fitxer.
encapçalament
Mot, o mots, que encapçalen cadascun dels articles d’un diccionari, una enciclopèdia, etc.
data
Dret
Inscripció indicativa del dia, mes i any (i sovint del lloc i àdhuc de l’hora) feta en un escrit, document o actuació judicial i que en nombrosos actes i negocis jurídics és element essencial per a la seva validesa.
Hom utilitza la data ‘ut retro' per a evitar la reiteració d’un mateixa data en un document i indica l’assenyalada en la pàgina anterior, i la data ‘ut supra' per a indicar la mateixa data que figua en l’encapçalament d’un escrit
meno mosso
Música
Indicació de canvi de tempo que significa menys mogut, menys ràpid.
Normalment es troba en el decurs d’una obra i implica un alentiment momentani, de més o menys durada, respecte del tempo general També es pot trobar a l’encapçalament d’una part o un moviment indicant la relació amb el tempo de la part o el moviment anterior
entrada
Arxivística i biblioteconomia
Concepte pel qual hom pot localitzar una informació bibliogràfica; encapçalament.
indentació
Electrònica i informàtica
Acció d’endinsar els marges d’un paràgraf, de tal manera que la seva amplada disminueixi.
La indentació més habitual és la del marge esquerre s’usa sobretot per a distingir els exemples del cos del text la indentació d’ambdós marges també és d’ús habitual, per exemple, per a introduir cites llargues Per extensió, es parla d’indentació negativa quan els marges d’un paràgraf es modifiquen de tal manera que la seva amplada augmenta, per exemple, per a fer un encapçalament Cal no confondre la indentació amb la sagnia la sagnia només modifica l’alineació esquerra de la primera línia del paràgraf amb relació als marges d’aquest
títol
Encapçalament d’un capítol o divisió qualsevol, en què es designa el seu contingut.
fitxa
Arxivística i biblioteconomia
Rectangle de cartolina o de paper de fil resistent on van consignades (escrites a mà o a màquina) les dades essencials que identifiquen un llibre o qualsevol altre document gràfic.
La fitxa és la base de qualsevol treball intellectual, però té la màxima aplicació en els catàlegs de biblioteques La mida normativa de la fitxa bibliogràfica internacional és de 12,5 per 7,5 cm, bé que no totes les biblioteques l’han adoptada Les fitxes es divideixen en principals , que van encapçalades pel nom de l’autor i contenen la descripció del llibre autor, títol, peu d’impremta i collecció, addicionals , encapçalades pel traductor, el prologuista, el títol, etc, o també pel terme alfabètic de la matèria del llibre, i de referències , que envien d’un encapçalament a un…
macroinstrucció
Electrònica i informàtica
Instrucció d’un llenguatge assemblador que designa un grup fix d’instruccions que s’han d’executar per a dur a terme una tasca concreta.
Les macroinstruccions d’usuari o d’alt nivell permeten l’automatització de tasques sobre les aplicacions En aquests casos, l’usuari crea una macroinstrucció com a combinació d’opcions de menú i de comandes de l’aplicació Per exemple, en un processador de texts, una macroinstrucció pot seleccionar el primer paràgraf, canviar-li el tipus de lletra, i afegir-li un encapçalament Les macroinstruccions de programador o de baix nivell permeten simplificar la lectura i l’escriptura de programes En compilar un programa que conté macroinstruccions, el compilador substitueix cada aparició…
servent dels servents de Déu
Diplomàtica i altres branques
Fórmula (llat: servus servorum Dei) utilitzada constantment a la cancelleria pontifícia, des del segle IX, en l’encapçalament dels documents papals.
El primer a adoptar-la fou Gregori I el Gran, el qual fou imitat per altres successors i dignataris eclesiàstics, fins que esdevingué exclusiva dels papes encara, però, al s XII la usaven els bisbes de Ravenna