Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
encloure
Fer que (alguna cosa) resti agafada per dues coses que tendeixen a tocar-se.
enclosa
Acció d’encloure.
informàtica integrada
Electrònica i informàtica
Enfocament de la informàtica que facilita la coordinació de processos prèviament deslligats per tal de millorar-ne el rendiment total.
La coordinació sol encloure la comptabilitat de dades, entre les diferents representacions de dades Per exemple, l’ús d’un sistema informàtic on les dades de producció, compres i comandes són utilitzades dins d’un sistema global que també enclou la planificació, la facturació, la nòmina, etc
agrari | agrària
Agronomia
Conjunt coordinat de treballs i de tècniques de producció utilitzats per a obtenir els millors rendiments possibles del sòl.
Les tècniques emprades són molt diverses de conquesta del sòl rompudes, sanejament, creació de bancals, etc de millorament del sòl adobs, rectificacions edàfiques, regatges de treball del sòl forces motrius i utillatge i de tractament de cultius successió, coexistència, rotació, etc Els sistemes agraris estan molt diversificats, perquè responen a una sèrie de condicions geogràfiques i econòmiques, variables en l’espai i en el temps Aquesta diversitat pot encloure's en dos grans grups sistemes agraris autàrquics , encaminats a assegurar la subsistència de grups reduïts, ja sigui a…
temps
Gramàtica
Accident o morfema característic del verb que relaciona l’acció, l’ocurrència o la situació dels esdeveniments referits en l’oració amb el moment actual de l’expressió.
D’aquí l’oposició del present , moment de l’enunciat, amb el no-present, que pot ésser el passat , abans del moment de l’enunciat, i el futur , després del moment de l’enunciat Aquests són els tres temps absoluts fonamentals Perquè el present és no-passat i no-futur, pot expressar veritats intemporals els homes són mortals Però el temps gramatical no respon sempre al temps real o natural, dividit en tres moments, ja que el passat i el futur poden ésser considerats com a instants acabats o com en duració respecte al present en l’enunciat d’aquí l’oposició entre el perfet sortí i l' imperfet…
idealisme
Filosofia
Tendència o principi fonamental d’interpretació que redueix l’existència al pensament i confereix l’atribut de la realitat només a allò que apareix en la consciència.
Té la consciència, o el jo, com a punt de partença i punt focal Per això, sol comportar una forta càrrega epistemològica Kant, els postulats de la qual menen, invertits, a un plantejament metafísic idealisme alemany posterior quan passa de l’enunciat que “només si l’ésser és donat a la consciència és possible el coneixement” a l’asserció que “l’ésser és determinació de la consciència” El terme “idealisme” començà d’ésser emprat a la darreria del s XVII per a designar tant les doctrines de Descartes i Locke, per exemple, que donaven un estatut subjectiu a les idees i instauraren, així, el…
cometes
Escriptura i paleografia
Signes gràfics en forma de dues parelles de comes volades, la primera parella capgirada (‘‘...’’) o, també (yy...½½), emprats per a encloure una citació, una frase o mot sobre els quals hom vol fer parar esment, etc..
Quan una citació enclou diversos paràgrafs, hom colloca al començament de cadascun la primera parella, però no al final