Resultats de la cerca
Es mostren 25 resultats
aigua fonda
Geografia
Massa d’aigua que genèricament es troba situada per sota de la massa d’aigua intermèdia i per sobre de l’aigua de fons.
Es produeix a les latituds altes i s’enfonsa fins a assolir el nivell que li correspon per la seva densitat
oleocel·losi
Fitopatologia
Alteració que es presenta en les tarongers i llimones que han sofert glaçades, que consisteix en l’aparició de taques produïdes per l’oli essencial alliberat per les vesícules de la pell, però que també pot ésser produïda per excés d’humitat.
El teixit entre les cèllules oleíferes de les taques s’enfonsa i esdevé bru Hom pot observar aquesta característica més fàcilment en les llimones que en les taronges i mandarines
pla de Benioff
Geologia
Pla inclinat on se situen, alineats, els hipocentres de sismes profunds.
És localitzat a la part superior de la litosfera, on aquesta s’enfonsa procés de subducció a les fosses marines sota d’arcs d’illa o marges continentals, fins una profunditat de centenars de quilòmetres
cerasta
Herpetologia
Serp de la família dels vipèrids que ateny fins a 60 cm de llargada i es caracteritza pel fet de tenir el cap molt ample i presentar en la regió supraciliar dues protuberàncies en forma de banyes recobertes per un estoig corni, sovint de més de mig centímetre.
La coloració de les parts superiors del cos és grisenca, amb taques grogues visibles que sovint varien de color segons l’ambient S'alimenta de rosegadors, saures, ocells, etc Viu en zones desèrtiques, als oasis o prop d’ells, i s’enfonsa a la sorra amb gran rapidesa
subsidència
Geomorfologia
Enfonsament d’una conca de sedimentació.
La conca s’enfonsa amb l’acumulació progressiva dels sediments aquests es dipositen en capes de forma horitzontal en un gruix d’aigua no gaire gran Si la sedimentació és prolongada, i, per tant, també ho és l’enfonsament, els materials del fons de la conca poden sofrir un metamorfisme de contacte o de pressió
model d’Airy
Fotografia
Model de compensació isostàtica segons el qual l’escorça terrestre té una densitat uniforme, i el límit entre aquesta i el mantell reflecteix la topografia de la superfície terrestre.
Així, l’equilibri isostàtic s’assoleix per mitjà de variacions en la profunditat del límit escorça-mantell, en comptes de fer-ho per canvis laterals de densitat com en el model de Pratt Les zones topogràficament elevades presenten una escorça més gruixuda que les deprimides les serralades de muntanyes estan sostingudes per una arrel d’escorça profunda que s’enfonsa en el mantell
línia d’aigua
Transports
Línia imaginària en el buc d’un vaixell fins on ’enfonsa en l’aigua.
cràter
Cràter del volcà Bromo, a l’E de l’illa de Java, Indonèsia
Stéphane Damour(CC BY-NC-ND 2.0)
Geomorfologia
Als volcans, punt per on surten els materials eruptius a la superfície.
En la majoria dels casos, és la depressió central dels cons volcànics, de forma d’embut i de mides molt variables, tant en diàmetre com en profunditat A vegades la part central s’enfonsa i origina una depressió denominada cràter d’enfonsament , al fons de la qual hi pot haver diverses boques volcàniques o cons volcànics secundaris Els cràters també poden ésser localitzats als vessants o al peu del con volcànic
principi d’Arquimedes
Principi d’Arquímedes
© Fototeca.cat
Física
Un dels principis fonamentals de l’estàtica de fluids, segons el qual un cos submergit en un fluid és afectat per una força ascensional (empenyiment d’Arquimedes) aplicada al metacentre igual al pes del fluid desallotjat.
Si hom suposa que el cos i el líquid són homogenis i de pesos específics γ 1 i γ 2 , i anomena P el pes del cos, i F la força ascensional, s’acompleix que P = V γ 1 i F = V γ 2 , on V és el volum del cos Si P > F , el cos s’enfonsa Si P = F , el cos neda entre dues aigües, i si P , el cos sura
tectònica de plaques
Mapa de les grans plaques litosfèriques (la llargària de les fletxes és proporcional a la velocitat de desplaçament de les plaques)
© Fototeca.cat
Geologia
Hipòtesi segons la qual la part superficial de la Terra (litosfera) és formada per plaques rígides, d’un centenar de quilòmetres de gruix, que ‘‘suren’’ damunt l’astenosfera, més plàstica.
Aquestes plaques poden tenir escorça oceànica i continental o totes dues alhora Hi ha zones on apareix material nou zona d’acreció i d’altres on la placa s’enfonsa zona de subducció Aquest fet produeix un moviment de les plaques, que es tradueix en la unió o la separació dels continents Les primeres teories sorgiren de l’observació que la forma de la costa W d’Àfrica corresponia bastant perfectament amb la de l’E de l’Amèrica del Sud, la qual cosa féu pensar en una remota unió d’ambdós continents Wegener 1912 enuncià la teoria de la deriva dels continents, que comparava el moviment dels…