Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
gos pigall
Gos pigall
C-foto | Dreamstime.com
Gos ensinistrat per a acompanyar un cec.
xarnego | xarnega
Designació de caràcter ofensiu aplicada a persones immigrants a Catalunya des d’altres zones de l’Estat espanyol, o bé a persones nadiues de Catalunya filles d'un o d'ambdós progenitors procedents d’aquests llocs i que tenen el castellà com a llengua exclusiva o pràcticament exclusiva.
A aquesta referència lingüística principal s’hi acostuma a afegir sovint una connotació d’extracció social baixa A l’origen el mot designà una mena de gos ensinistrat per a furetejar de nit, com mostra la seva etimologia, procedent del castellà nocherniego o nocharniego ‘que surt de nits’, el qual passà, amb successives modificacions, al català i també al gascó, dialecte de l’occità En aquestes llengües, el mot xarnego fou aplicat genèricament a animals especialment als gossos, però també a ocells i també a persones mestisses, forasteres i marginals L’ús més específic del nom per a designar…
alpí
Militar
Dit del caçador a peu especialment ensinistrat per al combat a les muntanyes.
A l’exèrcit italià, els alpins alpini constitueixen una especialitat dins la infanteria, i a l’exèrcit francès són una de les unitats especials d’infanteria de muntanya amb preparació més exigent
becada
Caça
Disciplina de caça a mà consistent a capturar becades amb un gos ensinistrat especialment per a cobrar-les.
En competició, cada participant ha d’anar acompanyat d’un jutge durant tota la prova i disposa de deu cartutxos per a disparar
gall de baralla
Baralla de galls
Arts de l'espectacle (altres)
Gall que té un fort instint de lluita i que hom sol aprofitar, degudament ensinistrat, per a les bregues de galls.
És un gall de línies esveltes, musculós, de potes llargues i cap erecte, amb les orelles i la cara vermelles
caça menor amb gos
Caça
Competició de caça consistent a capturar les peces, principalment perdius, amb l’ajut d’un gos convenientment ensinistrat que les fa saltar perquè el caçador, que va acompanyat per un àrbitre durant tota la prova, pugui abatre-les d’un tret.
A Catalunya es disputen campionats territorials i autonòmics, els darrers organitzats per la Federació Catalana de Caça des del 2003, en categoria masculina, i des del 2009, en la femenina
gos cobrador
Gos cobrador Golden retriever
Mastologia
També conegut com retriever, originàriament, gos ensinistrat per a localitzar la peça abatuda i, en el cas de la caça menor, portar-la al caçador; actualment, també és utilitzat com a gos de companyia, localitzador d’estupefaents i gos per a teràpies psicològiques.
Els retrievers , en general, són gossos mitjans, forts i robustos, amb orelles penjants i una gran capacitat per a aprendre i dur a terme diferents funcions Hi ha sis tipus de gos retriever golden retriever , retriever del Labrador o labrador , nova scotia duck tolling , flat coated retriever , curly coated retriever i chesapeake bay retriever
caça
Els principals mètodes de caça es diferencien pel tipus d’instruments utilitzats i l’ús d’animals (gossos, fures, ocells rapinyaires)
Federació Catalana de Caça
Caça
Pràctica esportiva que consisteix a cercar, perseguir i capturar, viu o mort, un animal en llibertat.
El caçador Joan Urpina, de la Societat de Caçadors L’Alzina de Palau-solità i Plegamans, després de caçar un senglar de 100 kg Federació Catalana de Caça Comprèn moltes modalitats i molt variades, en funció del tipus d’animal caçat, el procediment de caça utilitzat o el tipus de competició La distinció entre caça major i caça menor rau en l’espècie d’animal objecte de cacera El primer tipus de caça engloba les captures dels grans mamífers, que a Catalunya són el senglar, el cabirol, la cabra salvatge, l’isard, el mufló, el cérvol i la daina, i el segon tipus comprèn els petits mamífers,…
aviació
Transports
Tècnica i pràctica que permet el vol dels ginys més pesants que l’aire (aerodines).
Història de l’aviació De les teories sobre el vol als primers experiments Els prolegòmens de l’aviació es troben en les nombroses referències a llegendes de l’home volador Els estudis de Leonardo da Vinci al final del segle XV, els de Francesco de Lana, els de Giovanni Alfonso Borelli i els del mateix Isaac Newton al final del segle XVII, juntament amb els assaigs de vols de què hi ha constància, a Europa, des del principi del segle XI, demostren l’interès de l’home de totes les èpoques pel domini de l’aire, domini que, de fet, no ha estat assolit fins al segle XX El llibre De motu animalium…