Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
trufiturisme
Turisme i lleure
Micologia
Especialitat del micoturisme centrada en la descoberta de la tòfona.
Entre les activitats i serveis destaquen les visites a les plantacions d’arbres tofoners, les demostracions de les tècniques de recollecció, la recollida de la tòfona amb gossos o porcs ensinistrats i el tast de productes trufats
ocellaires
Esports amb animals
Activitat esportiva consistent en la captura d’ocells, l’ensinistrament i la posterior participació en concursos de cant.
Amb una llarga tradició a Catalunya, els ocells permesos per a aquesta activitat són quatre espècies de fringíllids pinsà, cadernera, passerell i verdum En l’actualitat es caça mitjançant dos sistemes amb rams i creueres, o amb xarxes abatibles, en què s’han d’alliberar immediatament les espècies no autoritzades per a ser capturades Aquest tipus de caça està molt regulada i es fixen dos períodes al llarg de la temporada els ocells novells es capturen entre l’agost i el setembre, i els de pas, d’octubre a desembre, en l’època d’emigració Una vegada els ocells ja han estat ensinistrats…
agroner | agronera
cobla
Caça
Reclam cinegètic consistent en un conjunt d’ocells ensinistrats per a atreure la caça.
escolania
Música
Mot que designa els col·lectius formats per escolans.
Derivat del llatí schola 'escola', des de la Baixa Edat Mitjana ha tingut dos significats d’una banda, els escolans del llatí scholaris com a membres d’una escola i, de l’altra, en una accepció més específica, aquells nens que formaven part de l’escola o capella de música, tant als monestirs i esglésies regulars com a les catedrals i d’altres esglésies seculars Els primers documents eclesiàstics occidentals estipulen que, seguint la tradició paulina, les dones no podien formar part de les scholae cantorum o capelles de música Quan es desenvolupà la polifonia i es cantà a més de tres veus…
caça

Els principals mètodes de caça es diferencien pel tipus d’instruments utilitzats i l’ús d’animals (gossos, fures, ocells rapinyaires)
Federació Catalana de Caça
Caça
Pràctica esportiva que consisteix a cercar, perseguir i capturar, viu o mort, un animal en llibertat.
El caçador Joan Urpina, de la Societat de Caçadors L’Alzina de Palau-solità i Plegamans, després de caçar un senglar de 100 kg Federació Catalana de Caça Comprèn moltes modalitats i molt variades, en funció del tipus d’animal caçat, el procediment de caça utilitzat o el tipus de competició La distinció entre caça major i caça menor rau en l’espècie d’animal objecte de cacera El primer tipus de caça engloba les captures dels grans mamífers, que a Catalunya són el senglar, el cabirol, la cabra salvatge, l’isard, el mufló, el cérvol i la daina, i el segon tipus comprèn els petits mamífers,…
bou

Vaca i vedell mascle de la raça aberdeen-angus
The Aberdeen-Angus Cattle Society
Mastologia
Ramaderia
Mamífer remugant de peu rodó, mascle, de la família dels bòvids, de gran talla (2 m de llargària i 1,5 m d’alçària a la creu), de cap gros i massís, amb banyes punxegudes (bé que hi ha formes sulles), recurvades enlaire i potents.
Descripció Té la pell coberta de pèl curt, de coloració diversa negra, castanya, etc o clapada La forma domèstica deriva de diferents espècies salvatges, possiblement de l’ur, i fou originàriament domesticat a l’Àsia, 10000 anys aC El bou és el menys dòcil dels animals domèstics, i és anomenat sovint per això bou brau o simplement brau el seu caràcter agressiu no el fa apte per a les labors agrícoles, llevat de quan és castrat, i és destinat sobretot a la propagació de l’espècie La necessitat de castrar la major part dels individus per tal d’obtenir-ne un rendiment com a animals…
exèrcit
L’exèrcit català, en un mural gòtic (fi del segle XIII) del Palau Reial Major de Barcelona
© Fototeca.cat
Història
Militar
Conjunt de les forces armades d’un estat.
Hom en pot enfocar la història des del punt de vista tècnic de l’armament, de l’art de la guerra estratègia, tàctica, batalles, de les relacions entre organització militar i organització social, de la influència de l’exèrcit en l’estat militarisme, pretorianisme, servei militar, guerra o bé de la seva influència en la història general De fet, la història d’un exèrcit es confon amb la de l’estat corresponent No hi ha exèrcit que no depengui d’un estat o sobirà, ni estat o sobirà mancat d’exèrcit, perquè la possessió de forces armades és condició de tota sobirania, del grau de cohesió de la…