Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
escandinau | escandinava
Història
Individu d’un poble germànic establert a la península d’Escandinàvia, a Islàndia, a Jutlàndia i a les illes que actualment formen part del territori de Suècia, Noruega i Dinamarca.
Llur establiment pot ésser datat a partir del s II mitjançant inscripcions rúniques
escandinau | escandinava
escandinau | escandinava
earl
Història
Títol de noblesa anglès, el més alt fins el 1337, que es creà el primer ducat.
Correspon al títol de comte El mot és d’origen escandinau jarl , i aparegué a Anglaterra durant el regnat de Canut I el Gran
llengües germàniques
Lingüística i sociolingüística
Grup de llengües de la família indoeuropea originari d’un tronc comú no documentat i reconstruït per comparació: el protogermànic.
Hom sol dividir aquest grup en tres subgrups l’ oriental , ja extingit, del qual resta la Bíblia gòtica , en visigòtic, obra d’Úlfila mitjan segle IV el septentrional , o escandinau, sorgit del nòrdic o antic escandinau, que comprèn, d’una banda, l’islandès, la llengua més conservadora del subgrup, i el noruec, i, de l’altra, el danès i el suec, i l’ occidental , que comprèn l’anglès, el frisó, el neerlandès holandès, flamenc, afrikaans ―amb el seu avantpassat, el fràncic―, el baix alemany, evolucionat de l’antic saxó, i l’alt alemany, antic i modern Quant a l’ídix, de base germànica,…
escut
Geomorfologia
Regió fisiogràfica constituïda per materials molt antics, principalment esquists i gneis que no han sofert cap plegament des d’una època molt remota, i que ha estat erosionada al llarg dels temps fins a formar actualment grans peneplans un xic bombats.
Es tracta de regions antigament consolidades i poc afectades per les transgressions marines posteriors, i que han pogut ésser basculades, aixecades i fracturades per moviments tectònics diversos però poc importants A l’hemisferi nord es destaquen els escuts canadenc, escandinau i siberià a les regions tropicals, l’africà, el brasiler i el del Dècan
comunitat de llengua
Lingüística i sociolingüística
Grup social els membres del qual tenen consciència d’usar el mateix sistema lingüístic.
En ésser-hi reflectida l’actitud dels parlants envers llur llengua aquesta noció recorre, doncs, a criteris extralingüístics Així, hi ha comunitat de llengua en el cas del xinès malgrat les diferències estructurals entre els diferents parlars i no n'hi ha en el cas de l’escandinau malgrat la gran afinitat existent entre les llengües escandinaves danès, noruec, suec
llengües analítiques
Lingüística i sociolingüística
Terme de classificació tipològica que fa referència a les llengües del domini indoeuropeu que han anat perdent la flexió dels mots i han anat confiant cada vegada més a mots auxiliars (preposicions, auxiliars de perífrasis verbals, etc) l’expressió de les relacions sintàctiques.
Els exemples més notoris d’aquesta progressió històrica són el de l’evolució del llatí fins a les llengües romàniques d’avui, i el del pas des del germànic primitiu a l’anglès o a l’escandinau occidental Hom diu que les llengües antigues eren més sintètiques, i que les modernes són més analítiques Però cal guardar-se de creure que una progressió en aquest sentit sigui una llei universal de tot llenguatge En certs usos, el terme llengües analítiques és sinònim de llengües aïllants
daner
Etnografia
Individu d’un poble escandinau del sud de Jutlàndia.
Hom creu que els daner procedien dels svea i que ocuparen, vers l’any 500, Suècia i les illes dels voltants Els danesos en reberen el nom, que fou aplicat indiferenciadament, juntament amb el de normands , a tots els vikings De fet, però, daner no significà danès fins a l’edat mitjana