Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
múrut
Etnologia
Individu d’una tribu de Borneo que habita al N de l’illa.
Pertanyent al grup d’ètnies daiak, han disminuït molt des de la Segona Guerra Mundial uns 30 000 individus el 1980 Construeixen els pobles en zones escarpades viuen dels conreus tropicals amb la cacera i la pesca com a complements
mascarell
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels pelecaniformes, de la família dels súlids, de 90 cm, de color blanc, amb un traç negre entorn dels ulls, i d’ales llargues, estretes i amb les puntes negres.
El bec fa uns 10 cm, i és gris blavós i punxegut Nia a les costes escarpades del nord d’Europa, i hiverna a la resta del litoral europeu, especialment a la Mediterrània occidental És comú, a l’hivern, als Països Catalans
longitud de rugositat
Meteorologia
Paràmetre de longitud, denominat també paràmetre d’aspresa, que caracteritza l’efecte de la rugositat de la superfície en flux totalment turbulent d’aire.
Conjuntament amb la constant de Von Karman determinen l’expressió del perfil logarítmic d’augment del vent amb l’altura Com més gran és l’aspresa d’un terreny, més gran resulta la longitud de rugositat, la qual adopta valors de l’ordre de 0,0001 m per a una superfície aquosa en calma, fins a valors de l’ordre de 10 a 100 m en zones de muntanya molt escarpades
calanca
Oceanografia
Cala estreta, de parets escarpades, acabada en cul-de-sac.
Són típiques de la costa de Provença
fiord
El fiord de Romsdals proper a la ciutat de Molde
© B. Llebaria
Hidrografia
Geomorfologia
Antiga vall glacial envaïda per les aigües de la mar després de la fusió de les glaceres quaternàries.
Normalment es presenta com un profund entrant de la costa, i és limitat sovint per vores molt escarpades El fiords poden assolir grans dimensions per exemple, el de Sogne, a Noruega, s’endinsa més de 200 km a l’interior i supera, en alguns indrets, els 1100 m de profunditat Llur origen és semblant al de les glaceres alpines es tracta, en efecte, de grans valls fluvials ocupades posteriorment per una enorme massa de glaç En el cas dels fiords, el glaç ha excavat sovint per dessota del nivell de les aigües marines Són típics de les costes rocalloses de Noruega, però abunden també al llarg de…
costa
Vista d’una badia de la Costa Blava, costa meridional de la Provença (Occitània)
© Corel Professional Photos
Geomorfologia
Tros de terra que és en contacte amb la mar.
Segons l’estat d’erosió, degut al treball de la mar, i l’acumulació de sediments, les costes presenten aspectes diferents, i poden ésser agrupades en costes rocalloses i costes d’acumulació A les costes rocalloses predomina l’erosió els penya-segats són costes rocalloses que presenten un relleu escarpat, tenen un gran pendent i solen ésser precedits per una plataforma rocallosa de superfície regular, que sobresurt a la baixamar Es formen per l’acció mecànica de les ones i dels còdols i la sorra que baten la costa i soscaven, així, la base del penya-segat amb el temps i aprofitant…
canyó submarí
Geografia
Entallament profund en la plataforma i el talús continentals, que forma una vall submarina estreta, de parets escarpades, que davalla cap a les planes abissals, i generalment correspon a la continuació d’un curs fluvial.
Bé que en certs casos el seu origen pot ésser conseqüència d’un procés parallel al dels canyons continentals congosts, en un moment de regressió marina i d’emersió de la plataforma continental, hom creu que el seu origen pot ésser estretament relacionat amb els corrents de terbolesa A la Catalunya oriental, aquests accidents eren ben coneguts pels pescadors, que els anomenaven recs el rec de Blanes, de Llafranc, del Cap de Creus