Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
regne capense
Biologia
Regne biogeogràfic constituït per les terres més australs del continent africà.
Les seves característiques fonamentals són donades per la flora, molt rica, amb nombrosos endemismes i amb una notable riquesa en plantes escleròfilles, ericoides i suculentes
regió mediterrània
Bosc mediterrani al Marroc
© Fototeca.cat-Corel
Biologia
Regió biogeogràfica del regne holàrtic que comprèn els països de la conca mediterrània.
El clima és sec i d’hiverns suaus, amb pluges sobretot tardorenques i amb eixut estival La vegetació és xeròfila, constituïda bàsicament per boscs esclerofilles, garrigues, matolls, timonedes i prats secs
boldo
Botànica
Farmàcia
Arbre de la família de les monimiàcies, que ateny fins a 8 m d’alçària, de fulles persistents, oposades, ovades i piloses, molt i agradablement aromàtiques, com ho són també l’escorça i les flors, que són dioiques i reunides en cimes terminals.
Viu als boscs esclerofilles de Xile, on els naturals n'empren les fulles com a condiment i per a preparar infusions digestives Riques en essència i en boldina, són emprades per a combatre les afeccions hepàtiques, i com a tònic, estimulant i digestiu enèrgic
regne holàrtic
Biologia
Regne biogeogràfic que comprèn les zones fredes, temperades i subtropicals de l’hemisferi nord.
A l’Àsia central, gràcies a la barrera de l’Himàlaia, els límits són clars, però a l’Àfrica, a la Xina i al nord d’Amèrica els límits són confusos, amb zones de transició Hi ha nombrosos grups de vegetals i d’animals que habiten en aquesta àrea o hi tenen el centre de dispersió Entre les famílies vegetals més característiques hi ha les betulàcies, les moràcies, les ranunculàcies, les salicàcies i les umbellíferes hi ha boscs aciculifolis, planocaducifolis i esclerofilles mediterranis, estepes, tundra àrtica i zones…
alzinar
alzinar a Poblet
© Fototeca.cat
Geobotànica
Comunitat vegetal densa i ombrívola, en la qual predominen arbres de poca alçària (5-15 m), en primer lloc l’alzina.
Sol posseir un sotabosc vigorós d’arbusts i de lianes Les espècies dominants són de fulla dura, petita, lluent, d’un verd negrós Llur fullatge és persistent, de manera que l’aspecte de la comunitat amb prou feines varia en el curs de l’any L’alzinar és un exemple típic de la formació vegetal dels boscs esclerofilles subtropicals És la clímax principal de la part septentrional de la regió biogeogràfica mediterrània a les terres mediterrànies meridionals és, altrament, un bosc de muntanya Al defora de la regió mediterrània no fa mai la funció de clímax, però petits…
regne paleotropical
Biologia
Regne biogeogràfic que comprèn les regions càlides del Vell Món.
És separat del regne holàrtic pels deserts del Sàhara i d’Aràbia i per l’Himàlaia del regne capenc, pel desert de l’Àfrica Austral, i del regne australopapú, per la mar de les Cèlebes i per l’estret de Makasar La flora és molt rica, amb algunes famílies endèmiques, com la de les pandanàcies o la de les dipterocarpàcies, i moltes altres de comunes amb el regne neotropical, com la de les palmes o la de les piperàcies A les zones equatorials, amb pluges abundants durant tot l’any, hi prospera la pluviïsilva, de gran…
garriga
Geobotànica
Formació vegetal arbustiva, densa, no més alta d’1,5-2 m, formada principalment per vegetals esclerofil·les, de fulla petita i persistent, sovint dominada pel garric.
És pròpia de la regió mediterrània moltes vegades és originada per degradació de l’alzinar o d’una màquia
scrub
Geobotànica
Formació vegetal de regions properes al tròpic de Capricorn i caracteritzada com una sabana seca i closa, d’arbusts i matolls espinosos, perennifolis, alternant amb coixinets de gramínies esclerofil·les.
Bé que es troben formacions anàlogues en sectors de la Patagònia argentina i de l’Àfrica del SW, el scrub típic és representat a tots els estats continentals d’Austràlia, des de la Gran Badia Australiana fins al golf de Carpentària, i entre la Great Dividing Range i el peneplà del SW, sempre entorn del desert central