Resultats de la cerca
Es mostren 32 resultats
escull

Escull coral·lí
© Fototeca.cat-Corel
Geomorfologia
Roca a flor d’aigua o a molt poca distància de la superfície de l’aigua.
N'hi ha de diversos tipus el format per les roques aïllades dels penya-segats a causa del retrocés d’aquests sota l’acció erosiva de les aigües, i els corallins, constituïts per l’acumulació de coralls, madrèpores, algues corallines, etc, que es troben a les zones que presenten unes condicions ecològiques determinades temperatures superiors a 18°C, bona illuminació, profunditat no inferior a 25 m, immersió constant, aigües bastant mogudes riques en oxigen i matèries nutritives, forta salinitat Tipus d’esculls corallins són l' escull de franja , format sobre una plataforma litoral…
secany
Baix que constitueix un escull; seca.
projecció cònica secant
Cartografia
Tipus de projecció cònica en què hom projecta un hemisferi sobre un con secant al globus per dos paral·lels, anomenats paral·lels de referència.
Si hom escull adientment els parallels de referència, aconsegueix que la projecció sigui equivalent la projecció així definida és la projecció d’Albers
parsimònia
Biologia
Mètode d’inferència filogenètica que constitueix un criteri per a escollir entre diverses hipòtesis (cladogrames) que resulten d’una anàlisi.
Aquest criteri considera que la hipòtesi més probable és la que minimitza el nombre de canvis evolutius en els caràcters d’un cladograma i assumeix que l’evolució escull el camí més curt minimitzant la quantitat d’homoplàsies en un arbre filogenètic
rabosa morruda

Rabosa morruda
Cisamarc (cc-by-sa-3.0)
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels tripterígids, d’uns 7 cm de llargada, amb dues aletes dorsals (la primera triangular i amb els primers radis més llargs que els altres i la segona petita), la caudal en forma de ventall i petita, l’anal llarga, les pectorals grosses i en posició ventral i les pelvianes filiformes i en posició jugular.
Presenta una coloració molt diferent en el mascle i en la femella, la qual cosa provoca un gran dimorfisme Territorial, el mascle escull un forat en un fons pedregós, on fa una mena de niu entapissat d’algues, i després efectua una dansa nupcial característica És comú als fons rocallosos, entre 10 cm i 1 m de fondària, de les mars dels Països Catalans
funció multiforme
Matemàtiques
Funció que assigna diverses imatges a cada element del domini de definició.
En són exemple les funcions trigonomètriques inverses arc sin1 = {π/2, π/2+2π, π/2+4π,,π/2+2 n π,} Les funcions multiformes no són, en el sentit estricte del terme funcions , sinó correspondències Una funció multiforme esdevé una funció quan hom n'escull una branca o determinació per exemple, la funció Arc sin x és la branca de la funció multiforme arc sin x definida en restringir a 0,2π el recorregut d’aquesta
moment
Matemàtiques
Donada una variable aleatòria X, i f (x) essent la seva funció de densitat, valor mr donat per la fórmula
on a és un nombre real fixat i r és un nombre natural que determina l’ordre del moment.
Normalment hom escull com a valor de a el de l’esperança matemàtica de X , en el qual cas el moment de primer ordre és a dir r = 1 és nul i el de segon ordre és a dir, r = 2 coincideix amb la variància A partir dels moments, mitjançant l’anomenat mètode dels moments , hom pot estimar els paràmetres que caracteritzen una distribució de freqüències obtinguda a partir de l’observació d’una mostra
axioma de l’elecció
Matemàtiques
Axioma que admet que, donat un conjunt A, existeix una aplicació f del conjunt dels subconjunts no buits de A en A tal que f(B) pertany a B per a tot B de A diferent del buit.
D’una manera informal, l’aplicació f escull un element de cada subconjunt no buit de A Cal fer notar que no és un axioma constructiu, en el sentit que no es té cap indicació sobre la manera de construir una tal f L’axioma de l’elecció equival a la possibilitat de dotar qualsevol conjunt d’una bona ordenació teorema de la bona ordenació L’axioma de l’elecció és equivalent al lema de Zorn
node
Astronomia
Cadascun dels dos punts en els quals l’òrbita d’un astre talla el pla de l’eclíptica.
La línia que uneix aquests dos punts rep el nom de línia dels nodes , i és la intersecció del pla de l’òrbita de l’astre amb el pla de l’eclíptica El node pel qual l’astre travessa l’eclíptica en el sentit S-N rep el nom de node ascendent , i el node pel qual l’astre passa en el sentit N-S és anomenat node descendent En el cas que l’astre considerat no pertanyi al sistema solar, hom escull arbitràriament, en comptes de l’eclíptica, un altre pla de referència