Resultats de la cerca
Es mostren 399 resultats
esglésies luteranes
Cristianisme
Conjunt d’organitzacions eclesials sorgides de la Reforma i que segueixen el luteranisme.
Totes elles formen, des del 1947, la Confederació Luterana Mundial
unió de les esglésies
Cristianisme
Moviment en favor de la reunificació de les diverses esglésies cristianes actualment separades ecumenisme
.
sínode permanent
Cristianisme
A les esglésies ortodoxes, col·legi episcopal que, juntament amb el patriarca, governa cadascuna de les esglésies autocèfales.
Derivat de l’antiga estructura sinodal del patriarcat de Constantinoble, el sínode permanent σύνοδος ‘éνδημοῦσα tingué plena consistència a partir dels segles XII-XIII Aquesta mateixa institució —que no és un simple consell, sinó un autèntic òrgan de govern— fou establerta en cadascun dels diversos patriarcats creats al llarg dels segles, o fins i tot en esglésies no patriarcals, com és ara la de Grècia
baptista
Cristianisme
Membre d’una de les principals esglésies anomenades lliures o ‘no conformistes‘ dins el protestantisme.
La característica principal d’aquesta església és el baptisme per immersió L’antecedent històric més proper als baptistes és el moviment anabaptista El 1606 el prevere aglicà John Smith organitzà un grup dissident a Gainsborough Lindsey, que el 1608 es traslladà a Holanda i el 1609 fundà una església a Amsterdam En 1611-12 fou organitzada a Londres la primera església baptista en territori anglès, fundada per Thomas Helwys, que fou perseguit i morí empresonat vers el 1616 Fou el primer que a Anglaterra defensà el dret de tots els homes a la llibertat religiosa Els baptistes s’establiren més…
uniat | uniata
Cristianisme
Dit sovint, i en to pejoratiu, de cadascuna de les esglésies de ritu oriental unides a Roma i de llurs membres.
Aquesta denominació començà d’ésser usada pels ortodoxos russos per a designar despectivament els rutens, que s’uniren a Roma el 1596 unió de Brest-Litovsk Aquestes esglésies, però, prefereixen d’anomenar-se “unides” o “catòliques de ritu oriental”
sagrera
Història
Terreny sagrat, posat sota la protecció i immunitat eclesiàstica, que envoltava les esglésies consagrades.
Comprenia l’església, el cementiri i l’espai inclòs dintre les trenta passes que el bisbe concedia a l’església el dia de la seva consagració Sembla que s’originà en el dret d’immunitat dels antics temples romans A causa de la seva immunitat eclesiàstica i de l’excomunió contra els qui l’envaïen o profanaven hom construí dintre aquest espai molts sagrers o cellers, petits graners, propietat dels masos, on guardaven llurs collites per guardar-les del pillatge Sovint aquests sagrers es convertiren en hospicis, on passaren a residir els fills cabalers dels masos i homes d’ofici així s’originaren…
bisbe
© Fototeca.cat
Cristianisme
Clergue que ha rebut l’ordenació episcopal, considerada plenitud del sagrament de l’orde per l’Església catòlica, les esglésies orientals no catòliques, l’església veterocatòlica, les esglésies episcopalianes i per molts adherents de la comunió anglicana.
En canvi, no semblen donar-li valor dogmàtic altres comunitats cristianes que han conservat o reintroduït la figura del bisbe, com és ara les esglésies d’Escandinàvia i, darrerament, l’església luterana d’Alemanya Generalment té a càrrec seu la cura espiritual i el govern eclesiàstic d’una diòcesi La seva missió en l’Església és de continuar el servei pastoral dels dotze apòstols fins a la fi dels temps No és clar el sentit que el Nou Testament dóna a la paraula epískopos, i fins sembla que les comunitats primitives presentaven models diversos de direcció les esglésies…
església reformada
Història
Cristianisme
Cadascuna de les comunitats calvinistes (calvinisme), desenvolupades al continent europeu i a llurs missions, en contrast amb les Esglésies luteranes (luteranisme).
Sovint el mot és sinònim de presbiterià presbiterianisme, bé que hom sol reservar aquesta denominació per a les esglésies reformades britàniques, on el calvinisme és mantingut més pur que en el congregacionalisme i en l'anabaptisme A França hom els anomenà també hugonots hugonot Totes aquestes comunitats tenen per base les confessions de fe confessió de fe, que han marcat la història del calvinisme
monument
Cristianisme
Altar especial, amb un sagrari o tabernacle, que hom disposa a les esglésies, el Dijous Sant, per a la reserva de l’eucaristia per al Divendres Sant.
Abans de la reforma de la Setmana Santa, tenia un caràcter extern més solemne amb una certa relació amb el sepulcre de Crist, i hom recorria diverses esglésies per fer la “visita al monument” Consta documentat a Catalunya des del s XIII Acostumava a ésser una escalinata adornada amb flors i ciris i, al capdamunt, una urna en forma de sepulcre, on era dipositada l’eucaristia En algunes esglésies importants consistia en una peça escultòrica especial que només servia per a aquesta ocasió entre els més famosos destaca el del convent de Santa Teresa de Vic, obra de Carles…
creuer
Arquitectura
En algunes esglésies, nau transversal interposada entre la nau central i l’absis a fi d’augmentar, prop de l’altar, l’espai destinat als fidels.
Aquesta disposició, de tradició romana i ja evident a les primeres esglésies cristianes Sant Pere de Roma, Sant Joan del Laterà, agafà una gran importància des de l’època romànica Sant Sadurní de Tolosa, Santiago de Compostella Als païsoso germànics és corrent l’església amb dos creuers, l’un a la capçalera i l’altre a l’entrada
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina