Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
circulació
Biologia
Botànica
A les plantes vasculars, transport de líquids absorbits vers els diversos òrgans de la planta (sobretot fulles), i de substàncies sintetitzades en el òrgans assimiladors vers la resta de la planta (i sobretot als òrgans de reserva).
Els líquids transportats aigua amb substàncies dissoltes constitueixen la saba La saba bruta, el líquid absorbit a partir del sòl, conté sobretot ions minerals i circula pel xilema , moguda per la transpiració que té lloc en les fulles La saba elaborada conté glúcids, aminoàcids, etc, i circula pel floema , moguda per forces osmòtiques i també per obra del mateix citoplasma, que esmerça energia en aquesta operació Pel floema circulen també les fitohormones
taleia
Ocupació, treball, etc, en què hom esmerça assíduament i sol·lícitament la seva activitat.
ocupació
Treball, estudi, etc., en què hom esmerça el temps amb retribució o guany.
regata
Esport
Cursa de regularitat o de velocitat per a embarcacions amb motor o sense.
Hom distingeix fonamentalment dos tipus de regates les reservades a embarcacions de model molt concret, tipus olímpic rem, vela, i les obertes a embarcacions de categoria lliure, utilitzades amb finalitats purament recreatives o de competició esportiva Dins aquesta segona cateogria de iots o embarcacions, hom anomena regata esportiva tot tipus de prova no comprès dins les categories olímpiques Les regates esportives, a diferència de les proves olímpiques, no se celebren normalment en recorreguts triangulars, sinó lineals, a alta mar o bé vorejant una costa La competició més antiga i…
junta de comerç
Economia
Història
Institució representativa de la burgesia comercial creada per tal de promoure l’activitat industrial i mercantil.
L’origen radicava en l’adopció a la Castella de Carles II dels models mercantilistes europeus, en la creació 1679 a Madrid d’una Junta General de Comercio, i de delegacions a d’altres ciutats de la monarquia, que esdevingueren també juntes de comerç a València 1692 i a Barcelona 1692 —en la formació d’aquesta intervingué NFeliu de la Penya—, bé que tingueren una vida efímera i deixaren de funcionar el 1695 i el 1697, respectivament La de Madrid fou reorganitzada el 1730 amb el nom de Junta General de Comercio y Moneda Al s XVIII l’abolició o la vida precària dels cossos de comerç dels Països…
vocal
Fonètica i fonologia
Element fonològic bàsic en l’articulació de la parla.
S'oposa a sonant i a consonant , que d’alguna manera són interrupcions vocàliques Des de la més antiga tradició, les vocals han estat considerades sons purs amb veu pròpia i capaços de formar síllaba per ells mateixos Des del punt de vista fonològic, aquest és el tret que distingeix les vocals dels altres elements necessàriament o potencialment no sillàbics La distinció fonètica i experimental, en canvi, ha estat posada en entredit fins fa relativament poc temps, sobretot en constatar que algunes diferències són només quantitatives Així ocorre, per exemple, en comparar la sonoritat o el…
fluix | fluixa
Fonètica i fonologia
Dit de la consonant, generalment sonora o lenis, caracteritzada pel fet de repartir l’energia articulatòria global en el sector bucal i el faringi; així, l’energia bucal s’afebleix enfront de les consonants fortes, sordes o tenses, on l’energia s’esmerça tota en el sector bucal.
burgesia
Interior, obra del pintor holandès Pieter de Hooch (1629-1684), que fou un gran retratista de la burgesia del seu país
© Corel Professional Photos
Història
Sociologia
Estrat social els membres del qual són posseïdors del capital industrial i financer.
Concepte associat al sistema capitalista de divisió del treball i de relacions de la propietat que sorgí a Europa a mesura que anava desapareixent l’estructura social medieval en estaments, fins a la formulació de la teoria marxista, hom entenia per burgesia el conjunt de ciutadans de la classe mitjana urbana mercantil o industrial d’una societat burgès Encara que Hegel havia ja emprat el terme de societat burgesa o civil bürgerliche Gesellschaft per a designar un nivell de la vida social on es troben els interessos particulars i privats dels individus, distint del nivell públic o estat,…
escacs

En els escacs cada jugador disposa de setze peces d’un mateix color
NET EC
Escacs
Joc d’estratègia que disputen dos contrincants damunt d’un tauler de seixanta-quatre caselles dividit en vuit files i vuit columnes.
Cada jugador disposa de setze peces vuit peons, dos cavalls, dos alfils, dues torres, una reina o dama i un rei d’un mateix color, normalment blanques o negres, que mobilitza pel tauler de joc en torns alternatius amb l’objectiu de fer escac i mat al rei de l’adversari La partida s’inicia amb totes les peces collocades de forma convencional i el primer moviment correspon al jugador que disposa de les peces blanques Només es permet moure una peça per torn, a excepció de l’enroc, jugada en què es desplaça el rei i una torre de forma simultània Els escacs són un dels jocs més populars del món,…
biologia

Nivells d’integració de les principals branques bàsiques de la biologia
© Fototeca.cat
Biologia
Ciència que estudia els éssers vius i els processos vitals.
El mot fou introduït el 1802 simultàniament per Lamarck i per Ludolf Christian Treviranus Tots els éssers vius presenten unes característiques comunes, quant a la seva composició química i funcions bàsiques Estan constituïts per una o més unitats vitals que anomenem cèllules Les cèllules obeeixen les lleis de la química i de la física i requereixen energia, que obtenen bé de la llum del sol, bé de les molècules d’aliment Al mateix temps, totes les cèllules produeixen trifosfat d’adenosina ATP, molècula d’alta energia, necessària per a aquelles reaccions que en requereixen elevades dosis També…