Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
espàtula
Instrument en forma de pala petita, prima, sovint flexible, emprat per a emplastrar, mesclar, estendre, etc, substàncies semilíquides.
becplaner

Becplaner
© Andreas Trepte
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels ciconiformes, de la família dels tresquiornítids, d’uns 85 cm, de plomatge blanc, potes llargues i negres i bec negre amb punta groga, llarg i de forma espatulada molt característica.
Els adults tenen un plomall estival Habita a les aigües poc profundes de maresmes i estuaris i nia dalt dels arbres o entre els matolls, en colònies sovint nombroses És propi de l’Europa meridional
ànec cullerot

Ànec cullerot
© Andreas Trepte
Ornitologia
Avicultura
Ànec de superfície, que es distingeix pel gran bec eixamplat a l’extrem en forma de cullera.
El mascle té el cap verd, el pit blanc i l’abdomen castany La femella es distingeix per tenir dues plomes blavoses a les ales Nia als països nòrdics i hiverna al sud, i arriba a l’Àfrica, a l’Amèrica del Sud, a Oceania i a l’Àsia del Sud Hom el troba a l’hivern també als Països Catalans
estil

Estils romans
(CC BY 3.0) LessayCatus
Escriptura i paleografia
Instrument per a escriure damunt matèries toves, com és ara cera, argila, plom, etc.
Tenia una forma allargada i acabava en punxó per un costat i en espàtula plana per l’altre per tal de poder esborrar l’escrit Solia ésser de vori, d’os o de metall
tauleta cuneïforme
Escriptura i paleografia
Peça plana, poc gruixuda i de petites dimensions, generalment d’argila, utilitzada pels pobles de l’antic Orient Mitjà que empraven l’escriptura cuneïforme
.
Hom hi escrivia el text, amb una espàtula fina tallada en angle recte, abans de la cocció de l’argila Se n'han conservades una gran quantitat, que han estat desxifrades a partir del s XIX Als Països Catalans, en posseeix una collecció important el Museu Bíblic de Montserrat
podadora

Podadora de tisora
© Corel - Frances Vergil, Jimi Stratton i Baie D'Urfe
Agronomia
Eina de diverses formes emprada per a podar els arbres, els arbusts, etc.
Pot ésser de fulla o de tisora La podadora de fulla pot tenir la forma d’una petita falç falçó i tallar per l’aresta interior o per totes dues, o bé la forma d’una paleta, d’una espàtula, etc La podadora de tisora pot ésser de fulles curtes, l’una d’aresta còncava i sense tall i l’altra convexa i amb tall tisores de podar , o de fulles llargues proveïdes de mànecs també llargs de fusta podadora de jardiner
aparell
Química
Producte destinat a preparar el suport sobre el qual hom ha d’aplicar una pintura, amb el fi d’obtenir un fons ben llis i homogeni que no sigui excessivament absorbent.
L’aparell pot ésser aplicat, bé directament sobre el suport, quan no hi ha problemes d’adherència, bé sobre una capa inicial d' emprimació destinada a assegurar una bona adherència i, en el cas dels metalls, a millorar la protecció contra la corrosió Una emprimació prèvia és indispensable per als metalls lleugers i és també emprada sovint per als metalls ferrosos Si la superfície inicial del suport és ja prou regular i llisa per a l’acabat que hom vol obtenir, l’aparell pot ésser suprimit i hom pot pintar, bé directament, bé sobre una emprimació, utilitzada als efectes d’assegurar l’…
remugants

Muflons de l’Atles
© Xevi Varela
Mastologia
Subordre d’animals mamífers de l’ordre dels artiodàctils, de formes i dimensions molt variables, caracteritzats per les particularitats de llur dentició i, sobretot, de llur aparell digestiu (remugament).
La dentició dels remugants és incompleta hi manquen les dues dents incisives superiors i molt sovint les dues canines superiors Les incisives inferiors tenen forma d’espàtula, i les canines inferiors, d’incisives les molars són selenodonts, és a dir, tenen el relleu de la corona en forma de mitja lluna L’estómac és dividit en quatre compartiments, anomenats rumen, reticle o bonet, llibret i quall Aquest darrer compartiment pot ésser considerat l’autèntic estómac, puix és l’únic que té tots els tipus de teixit epitelial típics de l’estómac dels mamífers Algunes famílies d’aquest…
anseriformes

Oca del Canadà, exemple d’aanseriformes
© Corel
Ornitologia
Ordre de la classe dels ocells, que comprèn la majoria dels ocells que antigament es reunien en el grup dels palmípedes.
Són ocells aquàtics, de tíbia curta Els dits anteriors de les potes són units per una membrana, més o menys totalment, que els ajuda a impulsar-se dins l’aigua El dit posterior és lliure i és implantat més amunt que els altres la seva mida varia segons les espècies El bec és, en els uns anàtids , ample i pla, amb les vores proveïdes pel costat intern de fines làmines còrnies són lamellirostres en els altres anímids és fort i curt, semblant al de les gallines El plomatge és dens i abundant Molts tenen una glàndula sebàcia prop de la cua l’animal recull amb el bec el greix que segrega, i se…
escatador
Oficis manuals
Espàtula emprada per a escatar, a les peces de terrissa, les besadures perquè no es faci talls el qui les manegi.