Resultats de la cerca

Es caracteritza per una instauració ràpida i un descens més o menys marcat del nivell de consciència, amb desorientació espaciotemporal i trastorns de la percepció Evoluciona lentament cap a la normalitat si hom en suprimeix la causa i en fa un tractament adequat

Els modes poden ésser substancials, accidentals, d’inherència, etc, segons que siguin determinacions d’una substància, d’un accident, de la manera com un accident o una qualitat és inherent a un subjecte, etc Bé que pràcticament exclusiva de l’anomenada darrera escolàstica sobretot, Francisco Suárez, el concepte del mode ha perviscut —molt diversament interpretat— en la filosofia moderna Descartes modes de l’extensió i del pensament, Spinoza modes com a afeccions de la substància, Locke i Leibniz modes com a idees —espai, duració, nombre, infinitud— i complexos de qualitats, etc Entre els…

Hom pot identificar les persones afectades per discapacitat intellectual a partir de proves o tests , en els quals un resultat inferior a una puntuació determinada s’interpreta com una limitació de les facultats intellectuals També s'utilitzen anàlisis clíniques per a identificar alteracions genètiques o metabòliques, que sovint poden estar associades amb discapacitat intellectual, la qual pot variar de lleu a profunda Per a determinar-ne  l’existència i el grau, es tenen en compte, bàsicament, les habilitats cognitives llenguatge, càlcul numèric, percepció espaciotemporal,…

Les variables necessàries per a caracteritzar un règim de pertorbacions són la distribució espacial de les pertorbacions, la seva freqüència o nombre mitjà durant un període determinat, l’interval de retorn —que és l’invers de la freqüència o el temps mitjà transcorregut entre dues pertorbacions—, el període de rotació o temps mitjà necessari perquè una pertorbació afecti una àrea determinada, el percentatge de superfície afectada respecte de la total, la intensitat o força física de la pertorbació i la severitat de l’impacte sobre els organismes, la comunitat o l’ecosistema S'han de…

La cinematografia com a art Els començaments 1895-1908 La primera realització cinematogràfica presentada al públic fou Arrivée du train à La Ciotat de Louis Lumière París, 28 de desembre de 1895 Era un breu reportatge documental, i tingué tant d’èxit que mogué Lumière a enviar diversos agents pels països europeus per tal que filmessin reportatges sobre esdeveniments d’interès públic per exhibir-los després a París Lumière pensava que el seu invent tenia un interès purament científic i que no arribaria a gaudir d’una difusió entre les grans masses, amb la qual cosa no li preveia un avenir…