Resultats de la cerca
Es mostren 25 resultats
protocol
Electrònica i informàtica
En una xarxa de comunicació de dades, conjunt d’especificacions i de regles que permeten d’intercanviar la informació i de controlar aquest procés.
Un protocol sol anar associat a una capa o nivell de la 2 a la 7 del model OSI, tot i que contingui especificacions que afecten altres nivells Pel que fa al nivell 2 o d’enllaç, hi ha uns protocols, anomenats d’accés, orientats al bit o bé al caràcter Els primers fan ús d’uns indicadors que delimiten els camps de dades per permetre'n el control Pertanyen a aquesta classe els protocols SDLC, HDLC, LAPB per a xarxes X25 o el LAPD En els protocols orientats al caràcter, les funcions de control recauen sobre uns bytes caràcters que cal interpretar i distingir dels altres que formen…
reglament
Esport general
Conjunt ordenat de regles dictades per la federació corresponent que regeixen la pràctica d’un esport determinat.
La part del reglament relativa estrictament a les accions dels esportistes i a les especificacions del material s’anomena reglament tècnic
llenguatge de control de feines
Electrònica i informàtica
Tipus de llenguatge de programació que especifica les operacions i característiques dels programes i de les dades que intervenen en l’execució d’una feina.
Exemples d’especificacions són temps d’execució, quantitat de dades d’entrada o sortida, nom de l’usuari, prioritat que cal donar a la feina, etc
Ethernet
Electrònica i informàtica
Denominació genèrica d’un tipus de xarxes d’àrea local caracteritzada pel mètode d'accés CSMA/CD i per una disposició física en bus, estrella o arbre.
Desenvolupades per Xerox, són adequades per a un flux de dades no gaire voluminós, com ara el generat per múltiples PC, i que no hagi d’ésser transmès en temps real, per exemple el correu electrònic i diverses formes de treball en grup, però no pas les comunicacions de veu ni la regulació de processos industrials Troben doncs aplicació en activitats d’oficina o altres de semblants, en què són les xarxes més usades La família Ethernet norma ISO 88023 o IEEE 8023, definida originalment per a transmetre en banda base i a 10 Mbps, comprèn diverses variants, 10 base 2, 10 base T, 10 base F, etc,…
aliment alterat
Alimentació
Aliment que durant el procés d’obtenció, manipulació, transport o emmagatzematge ha sofert, per causes no provocades intencionadament, canvis en el seu valor organolèptic o nutritiu, que el fan inepte per al consum a què és específicament destinat.
L’alteració pot ésser motivada per accions químiques corrosió d’envàs, oxidacions, reaccions entre components, físiques humitat, temperatura, radioactivitat i biològiques microorganismes, insectes, rosegadors La ingestió d’un aliment alterat pot ésser en molts casos un mitjà de transmissió de malalties o de provocació de trastorns orgànics L'alteració d’un aliment queda definida legalment i tècnicament en no complir les especificacions sanitàries del codi alimentari vigent Les investigacions de la ciència dels aliments s’esforcen a disminuir cada dia més els riscs d’alteració
betum asfàltic
Construcció i obres públiques
Asfalt refinat per a satisfer unes especificacions establertes.
Els valors de la penetració solen ésser compresos entre 40 i 300
assetjament
Psicologia
Dret penal
Maltractament en el qual la víctima és sotmesa a agressions continuades de tipus físic o, més habitualment, psicològic, per una altra persona (assetjador) o per un grup, amb un objectiu reconegut o bé sense.
Els efectes de l’assetjament sobre la víctima poden ser diversos, però són recurrents la pèrdua d’autoestima, la inseguretat, que impedeix enfrontar-se a l’assetjador o als assetjadors, els sentiment d’impotència i la sensació d’amenaça o de terror, reaccions que poden comportar alteracions greus en l’equilibri psíquic i conduir a estats d’angoixa, depressius o, fins i tot, al suïcidi Hom distingeix diferents tipus d’assetjament, segons el context en què es produeix, els objectius, el mitjà, el tipus de víctima o altres criteris Entre els més habituals hi ha l’ assetjament laboral , l’…
colorant alimentari

Colorants alimentaris
Alimentació
Additiu alimentari utilitzat per a donar un determinat color o reforçar el color natural i produir un efecte psíquic al consumidor, estimulant l’apetència del producte sense alterar-ne les qualitats nutritives o de conservació.
Segons llur natura química poden agrupar-se en colorants inorgànics, orgànics naturals o orgànics de síntesi Per a tots ells hi ha un control estricte en el codi alimentari de cada estat Els colorants inorgànics en general són poc utilitzats, però per a casos especials hom utilitza el biòxid de titani , el negre de fum , l' òxid de ferro , la plata metàllica , etc entre les substàncies naturals utilitzades per a acolorir aliments cal esmentar la clorofilla , el Β -carotè , la lactoflavina o riboflavina, el caramel , la curcumina , l' arxiota , etc L’ús de colorants de síntesi és com més va…
banda ultraampla
Telecomunicacions
Tecnologia ràdio dissenyada per a la interconnexió a gran velocitat de dispositius sense fils en les anomenades xarxes d’àrea personal sense fils (WPAN).
Basada en l’estàndard de comunicacions IEEE 802153a, la tecnologia de banda ultraampla pretén la interconnexió a alta velocitat i en un radi de cobertura reduït fins a uns 10 m de múltiples dispositius, que permeti la transmissió de vídeo, àudio o qualsevol altre tipus de dades de gran ample de banda La WiMedia Alliance, associació oberta i sense ànim de lucre, és la que s’encarrega de la creació d’especificacions industrials per l’UWB, com també dels programes de certificacions per a l’electrònica de consum, mòbils i aplicacions per a PC La tecnologia UWB es caracteritza per…
orient
Geografia
Història
Regions o territoris orientals.
El terme, sempre partint del món grecoromà com a centre, rep diverses especificacions que en delimiten la significació Així, ‘orient’ serveix per a designar una de les dues parts en què, a la mort de Teodosi, fou dividit l’imperi Romà Hom l’anomena imperi Romà d’Orient , o simplement imperi d’Orient , i equival al d’Imperi Bizantí L’expressió Orient cristià designa les esglésies que restaven incloses dins l’imperi Romà d’Orient, més les implantades en els dominis de l’imperi persa i les terres més allunyades evangelitzades per…