Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
llenguatge de màquina
Electrònica i informàtica
Llenguatge de programació que depèn totalment de la màquina on s’utilitza.
És un llenguatge en el qual les instruccions anomenades instruccions de màquina especifiquen només les operacions elementals que pot executar directament l’ordinador
codi
Electrònica i informàtica
Conjunt d’instruccions, en algun llenguatge determinat, que especifiquen un procés.
El codi executable és aquell que la màquina pot executar directament, bé perquè és escrit en codi o llenguatge de màquina, o bé perquè la màquina incorpora com a element bàsic del sistema les eines pertinents per a traduir-lo o interpretar-lo Com que el codi executable depèn de cada màquina determinada, per tal d’aconseguir que el programari sigui transportable, els programadors solen escriure els programes en llenguatges independents de la màquina El resultat és el codi font, que només serà executable si ha estat sotmès a un procés de traducció, en alguna d’aquestes dues modalitats bàsiques…
programació explícita
Electrònica i informàtica
Tipus de programació de robots que consisteix a descriure les instruccions que aquest ha de seguir per a arribar a un determinat objectiu.
Segons com s’especifiquen les instruccions, es parla de programació explícita textual quan se subministren en forma de programa informàtic, i de programació explícita directa o programació explícita gestual , quan aquestes instruccions provenen d’un sistema mestre-esclau
capçalera
Primer tros de la trama
d’un missatge que precedeix la informació pròpiament dita.
Sol ser la part del missatge que indica el seu tipus de contingut o el seu destí Als nodes de les xarxes hi ha unes taules d’encaminament que adrecen els missatges d’acord amb les capçaleres que especifiquen el seu destí final o bé l’adreça del següent node pel qual han de passar
guàrdia suïssa
Militar
Cos militar al servei del papa, reclutat tradicionalment a Suïssa.
Creat per Juli II 1506, les darreres reglamentacions de Pius X 1914, Joan XXIII 1959 i Pau VI 1965 n'especifiquen les finalitats custòdia personal del papa, vigilància dels ingressos a l’estat del Vaticà, servei a la capella pontifícia i custòdia del conclave durant la seva celebració És integrada, a més d’un capità, per tres oficials, vint sotsoficials i cinquanta alabarders Guàrdia de gala, l’uniforme és atribuït a Miquel Àngel
coraller | corallera
Història
Mercader de corall.
Tingueren molta importància als Països Catalans, especialment a Barcelona, Cadaqués, l’Alguer i Portvendres, durant l’edat mitjana corall Formaven confraria sota l’advocació de Santa Maria, però no arribaren a constituir gremi Als corallers que manufacturaven el corall els era interdit de tenir més d’un esclau aprenent, i el 1446 els fou prohibit de traslladar-se a països musulmans Les ordinacions de la confraria de Barcelona foren confirmades el 1458 i el 1461 els contractes de treball conservats, dels s XV i XVI, especifiquen que el treball era a preu fet
gramàtica categòrica
Gramàtica
Gramàtica originada en l’obra del lògic polonès Adjukiewicz (que seguia Leśniewski) i desenvolupada per Bar-Hillel i d’altres lògics i lingüistes contemporanis.
Segons aquesta gramàtica, en un sistema categòric només hi ha dues categories gramaticals fonamentals l’oració Σ i el nom n Tots els elements lèxics que no són noms reben en el lèxic una classificació categòrica derivada segons la capacitat que presenten per a combinar-se entre ells o amb una de les categories fonamentals en l’estructura de constituents de les oracions Les categories derivades són complexes, en el sentit que especifiquen alhora amb quina altra categoria es pot combinar l’element en qüestió per formar un constituent d’oració i la classificació categòrica del…
sagristà | sagristana
Cristianisme
Clergue, religiós o laic que té cura d’una sagristia, de les coses necessàries per al culte cristià i de l’endreçament d’una església.
En els antics monestirs, collegiates i canòniques constituïa un ofici important sacrista que disposava d’un lot de béns, cosa que el convertí sovint en un petit magnat en les grans comunitats En les parròquies grans sagristà major era un clergue o beneficiat i en les petites rurals un cap de casa, els quals administraven els béns provinents del dret de sagristia Diversos concilis provincials i sínodes diocesans legislaren sobre el sagristà i l’obligaren a donar comptes de les seves gestions als abats, rectors o degans Les consuetes especifiquen els torns i la forma d’elecció…
sistema de noms de domini
Electrònica i informàtica
Base de dades distribuïda formada per servidors de noms que contenen informació sobre hosts i serveis de diferents dominis, en els anomenats registres de recurs (resource records).
Els registres de recurs es classifiquen per classes, i cada classe defineix diferents tipus de registres La classe més emprada és la classe Internet o IN, que defineix els tipus de registres Adreça A, Mail Exchanger MX o Name Server NS, entre molts d’altres Els registres de recurs d’un determinat domini s’especifiquen en els anomenats fitxers de zona que s’allotgen als servidors de noms, que fan el que es coneix com procés de resolució Aquest consisteix a retornar, en ser interrogats per un cert tipus de recurs pex tipus A, classe pex IN i nom de domini pex wwwgeccat , els…
estatut d’autonomia
Dret
Marc legal d’autogovern de comunitats nacionals o regionals que formen part d’un estat.
A l’Estat espanyol, els primers estatuts aprovats foren els de Catalunya, el País Basc i Galícia durant la Segona República Derogats per la dictadura franquista, la Constitució del 1978 tornà a reconèixer el dret a l’autonomia de les nacionalitats i regions i regulà els procediments per a aconseguir-la Els estatuts d’autonomia especifiquen la denominació de la comunitat, la llengua pròpia, si és el cas, la bandera, les competències, les institucions bàsiques i el règim financer La Constitució del 1978 establí dues vies d’accés a l’autonomia Catalunya, Galícia, el País Basc i…