Resultats de la cerca

Els electors formulaven prèviament unes peticions cahiers de doléances que lliuraven a llurs representants, però l’assemblea no prenia decisions El 1302 Felip el Bell reuní els primers estats generals i de nou foren reunits algunes vegades al llarg dels s XIV-XVI El 1614 els reuní la regent Maria de Mèdici, i el 1789 Lluís XVI, a proposta de Necker, amb un nombre més gran de membres del tercer estat que el dels altres dos estaments junts Reunits a Versalles maig del 1789, el tercer estat refusà el vot per estaments i exigí el vot individual La negativa reial motivà…

La generalitat de Catalunya tingué l’origen en les comissions que les corts nomenaren des de la cort del 1289 perquè, dissolta l’assemblea, reunissin el subsidi concedit al rei mitjançant personal i administració independent dels del fisc reial Durant el regnat de Pere el Cerimoniós, les corts es reuniren amb tanta freqüència, a causa de les contínues guerres, que sovint la comissió nomenada per una cort no havia acabat encara la seva tasca quan ja era convocada la cort següent S’arribà, així, a la creació d’una comissió permanent Hom dona com a primera la de dotze membres, quatre per braç  …

La designació de braços apareix al segle XV aplicada als diferents estaments parlamentaris Respon a la concepció política medieval, que considerava la totalitat de país —i, per tant, les corts, representació suprema seva— com un cos o organisme el cap del qual era el sobirà, i els braços els diferents estaments socials els magnats, els cavallers i altres gentilhomes braç militar , els eclesiàstics braç eclesiàstic i els ciutadans i els burgesos braç reial  o popular Només excepcionalment a Aragó eren quatre, per tal com els militars eren escindits en dos braços…

Aquest tipus d’assemblea constitueix una institució que es donà, amb característiques semblants, en tots els estats de l’Europa occidental en aquesta època, bé que rebé noms diferents, entre els quals el de parlament L’opinió més generalitzada en situa l’origen en la cúria règia  plena o extraordinària de l’alta edat mitjana, en la qual participaven els alts dignitaris i magnats del clericat i de la noblesa, assessorant el monarca L’accés de l’estament popular a través dels representants de viles i ciutats de dependència reial en aquesta cúria la transformà i la convertí en corts La primera…

D’ací ve la qualificació de dret paccionat , fruit d’un pacte entre el rei i els estaments, donada a les constitucions per juristes com Guillem de Vallseca, Tomàs Mieres i Jaume Marquilles —que insistiren en l’aspecte que la voluntat del sobirà no tenia força de llei si s’oposava a les constitucions—, Fontanella —que afirmava que el rei no solament no podia legislar ell tot sol, sinó que estava obligat al compliment de les constitucions, com ho estaven els seus vassalls—, o Ripoll, Xetmar i Oliva —que elogiaren llur superioritat sobre qualsevol altra norma legal— La constitució —…

Tingué el seu origen a Catalunya en la cort comtal o curia principis , la qual, d’ençà del regnat de Jaume I, començà a celebrar sessions extraordinàries amb el nom de cort general o cort solemne , amb assistència de major nombre de personalitats, sobretot de nobles i barons el poder legislatiu continuava corresponent al rei, per mitjà de les constitució , en el sentit tradicional, que derivava del dret romà, i que més endavant, en el dret constituent català, foren anomenades pragmàtiques Aquesta cort general conservava i mantingué durant dues centúries la condició d’òrgan juridicial per la…

Llur nombre oscillava entre 3 i 4 i representaven els diversos estaments de la població A Lleida, a partir del 1499, el paer en cap havia d’ésser forçosament de la mà major, que incloïa des d’aquesta data els cavallers i gentilhomes des del 1509 havia d’ésser elegit entre els cavallers, i els tres restants corresponien als estaments de ciutadans, doctors o metges, al de mercaders, notaris o apotecaris i al de menestrals o llauradors

La posició econòmica podia ésser molt variable i no constituïa cap criteri de distinció El terme era aplicat pròpiament a les diferents classes de les ciutats o viles, però també, per extensió, a altres grups socials no exclusivament ciutadans, com els militars i els eclesiàstics, que tenien, com a tals, representació a les corts braç i que eren considerats estaments privilegiats L' estament ciutadà o superior, integrat pels ciutadans o burgesos honrats ciutadà, burgès, monopolitzà, des del s XIII i fins al s XV, els governs municipals el 1479, a Barcelona, tendí a tancar-se, i…