Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
fustet
Botànica
Química
Arbust o petit arbre de l’Europa submediterrània amb fulles alternes, enteres i ovals, amb flors petites, verdoses o groguenques, agrupades en panícules terminals, i amb fruits drupacis.
Les estelles, anomenades fustets , són emprades en tintoreria
ball del patllari
Folklore
Ball masculí de caràcter carnavalesc.
Es feia després de sopar, amb gran brogit Un grup de balladors, proveïts d’estelles de fusta, intentava d’encendre un tros de paper cargolat que portaven els altres Era ballat a molts indrets de Catalunya, especialment als pobles pirinencs
pi de Sant Antoni
Etnografia
Folklore
Festa popular que se celebra a Pollença (Mallorca) el dia de Sant Antoni Abat, consistent en l’ascensió a un tronc de pi per tal d’aconseguir el trofeu, un gall lligat al cim.
El pi, que sol fer de divuit a vint metres, és donat per una de les possessions de la comarca colles de joves i homes —sobrepassen els dos-cents individus— van a buscar-lo i després de dinar el planten a la plaça Vella Comença la competició després d’haver untat el pi, ja sense escorça, amb sabó fluix i blanc d’ou Abans era collocat la vigília de la festa, però ara es fa el mateix dia de Sant Antoni i la competició sols és motiu de recordació dins la programació dels actes festius en el seu origen devia tenir un sentit de torneig amorós Hi resta fins el dimecres de Cendra, que és…
estellat | estellada
Heràldica
Dit de la peça o la figura rompuda en què el tall resultant (espuntat, escapçat, etc) forma estelles.
sarbatana
Etnografia
Història
Arma de caça constituïda per un tub llarg de fusta, de canya o de metall, mitjançant el qual són llançats, bufant, diverses menes de projectils i de dards.
Molt utilitzada a l’edat mitjana, sobretot pels sarraïns zarbaṭana , sembla que al s XIII la feien servir també per a llançar foc grec sobre l’enemic Actualment és utilitzada només per alguns pobles aborígens de l’àrea tropical SE asiàtic, Índia, Madagascar, la conca amazònica, Amèrica Central, etc, entre diversos pobles de l’Amèrica del Nord, com els muskogee i els iroquesos, i, més rarament, a la Melanèsia La llargada del tub és molt variable de 50 cm a 7 m Els models més senzills són simples tubs de canya o de bambú, de vegades protegits per un revestiment exterior tija de palma buidada,…
realisme històric
Literatura
Nom amb el qual s’autodefiní el moviment literari que, aproximadament entre el 1959 i el 1968, propugnà una ruptura amb les actituds culturals i literàries vigents a Catalunya —moltes d’elles supervivents, encara, del període de preguerra—.
També propugnà el realisme en un intent d’inserir el treball intellectual i literari en el procés de recuperació política del país i com a arma de lluita contra el franquisme En estreta relació, doncs, amb els moviments politicosocials d’oposició, trobà els seus fonaments teòrics en el marxisme Lukács i Gramsci, sobretot, en Sartre i en els corrents sociològics anglosaxons Raymond Williams i recuperà la tradició realista autòctona els escriptors que, els anys trenta i en el període de guerra, tot seguint els corrents europeus sorgits arran de la crisi econòmica del 1929, trencaren amb la…
veracreu

Veracreu de la cripta imperial de l’Església dels Caputxins de Viena
Cristianisme
Relíquia de la creu en què morí Crist, consistent normalment en dues estelles formant creu, muntada dins un reliquiari, al centre d’una creu d’argent o d’altres metalls.
De Jerusalem, on l’Església tenia consciència de posseir la creu de Crist, la devoció a aquest instrument de la passió s’escampà arreu del món cristià, ja d’ençà del segle IV, gràcies als pelegrins que acudien a la ciutat santa Ciril de Jerusalem i Egèria en donen testimoni Roma, on fou bastida també una basílica en honor de la santa creu l’actual Santa Croce in Gerusalemme, una de les set principals basíliques romanes i que es creia possessora d’un tros important de la creu de Crist, fou el principal centre difusor de relíquies de la veracreu a Occident És famosa la veracreu o important…
contrafulla
Tecnologia
Peça de ferro que, aplicada a la fulla d’un ribot, d’una garlopa, etc, evita la formació d’estelles en la fusta que hom treballa, doblega els encenalls i els fa sortir per l’obertura superior del ribot, etc.
falla
Folklore
Manat de branques seques, brins, estelles o d’altres matèries combustibles que hom encén per fer claror, per anar a calar foc, etc., o també en determinades festes, com ara la de Sant Joan, a les comarques pirinenques (Falles dels Pirineus).
dards

Dolores Cascales i Laura Damond, membres de la selecció catalana de dards que participà en el Campionat Mundial del 2011
Federació Catalana de Dards
Esports de tir
Esport que consisteix a llançar petits projectils amb la mà contra una diana situada a una determinada distància.
Es pot practicar individualment, per parelles o per equips de tres o més jugadors Cada jugador llança tres dards alternativament amb l’objectiu de completar una puntuació determinada o assolir uns sectors concrets de la diana una sèrie de vegades, segons la variant del joc i les regles amb què s’estigui jugant Les dianes convencionals són les que antigament estaven fetes de pèl de camell i que en l’actualitat són de fibres de sisal premsat d’origen africà, brasiler o xinès El seu diàmetre és de tretze polzades 451 mm i està dividida en vint seccions radials Cada secció està numerada i…