Resultats de la cerca
Es mostren 38 resultats
estructuralisme
Lingüística i sociolingüística
Corrent de la lingüística que concep les llengües com a conjunt d’elements interrelacionats, la significació dels quals només és perceptible en tant que ocupen un lloc i tenen una funció a l’interior d’un sistema lingüístic.
L’estructuralisme es manifestà com a mètode ja madur a partir de les tesis presentades al Primer Congrés de Lingüistes de la Haia 1928 i al Primer Congrés de Filòlegs Eslaus de Praga 1929 pel grup de lingüistes que formaven part de l’anomenat Cercle Lingüístic de Praga entre els quals es destacaren Nikolaj Trubeckoj i Roman Jakobson, entre altres i que s’inspiraren en Ferdinand de Saussure i Jan Ignacy Baudouin de Courtenay Altres preestructuralistes, com Hans C von der Gabelentz i Winteler, no foren valorats fins després d’aquests manifests del Cercle de Praga El moviment, que…
estructuralisme
Filosofia
Moviment filosòfic poc definit, caracteritzat per la importància donada a la noció de funció, la tendència a entendre la realitat des d’esquemes sincrònics basats en relacions de significació i l’eliminació de l’home com a subjecte de la història.
Oposat sovint a atomisme i organicisme, la denominació d’estructuralista ha estat aplicada a autors com MFoucault, el qual, tanmateix, l’ha rebutjada Quan les estructures no són principis últims sinó més aviat principis d’explicació, sembla molt més adient pensar en l’estructuralisme com a metodologia que com a metafísica
estructuralisme
Antropologia
Corrent de l’antropologia en el qual les cultures són considerades sistemes de signes compartits i organitzats d’acord amb principis bàsicsi universals de l’intel·lecte humà.
El màxim representant nés Lévi-Strauss, l’enfocament del qual privilegia l’estudi de les relacions abans que els objectes sobre els quals aquestes s’estableixen El conjunt de constants relacionals és anomenat estructura social
estructuralisme
Filosofia
Mètode emprat modernament en les anomenades ciències socials i que respon a la teoria i convicció que les realitats estudiades formen un sistema, a partir dels elements del qual hom pot conèixer llur natura i funcionament al marge del seu desenvolupament en el temps o dels aspectes històrics (enfocament sincrònic per oposició a diacrònic).
Aplicat originàriament a la lingüística, passà després a la filosofia, la història, la psicologia, l’antropologia i altres ciències humanes
postestructuralisme
Filosofia
Moviment filosòfic que pertany a la segona fase de l’estructuralisme francès, i que amplia amb nous temes l’horitzó de la investigació estructuralista.
Es tracta d’un moviment crític amb l’estructuralisme, amb el seu formalisme i la seva teoria del signe —metafísica implícita de l’estructuralisme— Els autors més importants d’aquest moviment són Gilles Deleuze i Jacques Derrida, els quals són anteriors a alguns estructuralistes clàssics, però cronològicament posteriors a les obres dels iniciadors d’aquell corrent Lévi-Strauss, Lacan Michel Foucault, encara que normalment és considerat estructuralista, rebé una important influència de Deleuze que el situa molt a prop del postestructuralisme Enfront del sistematisme de l’estructura que nega la…
estructuralista
Seguidor de l’estructuralisme.
gramàtica descriptiva
Gramàtica
En oposició a la gramàtica històrica, estudi de l’estructura d’una llengua en un estadi determinat.
Té, doncs, caràcter estàtic o sincrònic estructuralisme
holisme
Antropologia
Aproximació teòrica a l’estudi de les societats que considera que el tot no és el resultat de la suma de les seves parts.
S'oposa a l'individualisme metodològic, i és propi del funcionalisme i de l'estructuralisme
anàlisi estructural
Sociologia
Mètode d’anàlisi formalista, propi de l’estructuralisme.
Oposada a l’empirisme, l’anàlisi estructural cerca la lògica interna de cada estructura mite, obra literària, institució, etc i estudia el sistema de relacions dels diferents elements que la componen qualsevol modificació en un d’ells comporta sempre una modificació en el conjunt del sistema, així com les lleis que la regulen, cercant-ne sempre una explicació, no pas en funció d’elements externs, sinó en l’interior de la mateixa estructura estudiada L’anàlisi estructural estudia també la relació entre diferents conjunts de sistemes