Resultats de la cerca
Es mostren 153 resultats
universitari | universitària
Persona que estudia o ha estudiat en una universitat.
monòxid de carboni
Química
Gas incolor, tòxic, descobert per Josep Priestley (1772) i estudiat per Humphry Davy (1808).
És el producte resultant de l’oxidació incompleta del carboni per l’oxigen és el constituent combustible de diferents mescles gasoses industrials i el reductor gasós més emprat en metallúrgia És preparat industrialment per combustió del carbó amb aire en defecte En el laboratori és obtingut pur per deshidratació de l’àcid fòrmic aquesta reacció no es reversible a la temperatura ordinària, la qual cosa el monòxid de carboni no pot ésser considerat com un anhídrid fòrmic, sinó que ho ha d’ésser com un òxid neutre L’estructura molecular és encara discutida, però hom accepta la següent , que…
envelliment
Biologia
Procés d’esdevenir vell que comporta un conjunt de transformacions fisiològiques i anatòmiques (vellesa
.
En l’home, l’envelliment és estudiat per la geriatria
arqueornítids
Paleontologia
Subclasse d’ocells que comprèn els ocells fòssils més antics que hom coneix, molt emparentats amb els rèptils.
L’individu més ben estudiat del grup és l'arqueòpterix
eubacterials
Biologia
Ordre de bacteris molt extens i ben estudiat que comprèn individus en forma de coc o de bacil.
Hi abunden les espècies immòbils les mòbils tenen flagels perítrics, la qual cosa les separa d’altres grups Hi ha famílies grampositives i gramnegatives, espècies capsulades i no capsulades, formes sapròfites i paràsites, aeròbies i anaeròbies, esporògenes i sense espores, mesòfiles, termòfiles, criòfiles, etc Aquest ordre comprèn els bacteris més típics i de més importància sanitària i econòmica
cosmogonia
Astronomia
Branca de l’astronomia que té per objecte l’estudi de la formació dels objectes celestes (planetes, estels, galàxies, etc).
Hom parla de cosmogonia planetària planeta, de cosmogonia estellar estel o de cosmogonia galàctica galàxia, segons el tipus d’objecte celeste estudiat
telepatia
Psicologia
Fenomen, estudiat per la parapsicologia, consistent en la percepció extrasensorial d’allò que un altra persona sent o pensa.
Terme creat per FWHMeyers el 1882, fou definit primerament com la transmissió del pensament independent de les vies sensorials ordinàries La Society for Physical Research de Londres començà de classificar-ne casos espontanis posteriorment el fenomen ha estat observat experimentalment en casos provocats El camp de la investigació és cada cop més ample, per tal com és difícilment separable de la percepció extrasensorial en general, en la qual hi ha compresa la clarividència Diverses hipòtesis n'han pretès l’explicació dels mecanismes Sembla descartada la idea d’una transmissió anàloga a la de…
recombinació homòloga
Biologia
Procés mitjançant el qual un segment d’ADN en reemplaça un altre que té la mateixa seqüència.
És emprat en investigació per a generar animals d’experimentació, generalment ratolins, en els quals la funció d’un gen ha estat anuŀlada, fet que permet inferir la funció del gen estudiat
absorciometria dual de fotons
Tècnica de diagnosi basada en la irradiació corporal de fotons procedents d’un radioisòtop —es fa servir generalment el Gd153— que, en travessar l’organisme, són absorbits especialment pels teixits mineralitzats.
La computació dels fotons que han travessat el segment corporal estudiat proporciona un bon índex del contingut mineral ossi, dada molt útil per a la diagnosi i la valoració de l’osteoporosi
anatomia
Anatomia
Ciència que estudia l’estructura dels éssers vius basant-se en l’observació mediata o immediata, i recorrent, generalment, a la dissecció.
Segons el grup d’éssers estudiat des del punt de vista anatòmic, hom distingeix l' anatomia animal una branca de la qual és, de fet, l’anatomia humana i l' anatomia vegetal
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina