Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
europi
Química
Element metàl·lic pertanyent a la sèrie dels lantànids, de nombre atòmic 63 i pes atòmic 151,96.
Té dos graus d’oxidació l’Eu + + , composts europiosos incolors, i l’Eu + + + , composts euròpics de color de rosa Fou detectat per Eugène Demarçay el 1896 per l’anàlisi espectroscòpica Ulteriorment, emprant la mateixa tècnica, ha estat identificat en el Sol i en els estels Es troba en la gadolinita i en la monazita L’element natural és una mescla de dos núclids, el 151 47,77% i el 153 52,23% Hom en coneix catorze núclids artificials, del 144 al 150, el 152 i del 154 al 159 Es produeix en la fissió del tori, del plutoni i de l’urani A causa de la seva alta secció de…
txapela
Indumentària
Boina de grans dimensions usada tradicionalment pels bascs.
Hom n'usa de diversos colors, llevat del marró pròpia dels bearnesos i del rosa usada antigament pels aragonesos Els dansaires en duen de molt virolades Els bàndols isabelins i carlins del s XIX les usaven, respectivament, blanques i vermelles, i d’ací llur sobrenom de txapelzuri i txapelgorri
aquelarre
Esoterisme
Sàbat celebrat en els aquelarres.
Aquestes reunions poden ésser considerades com a producte d’una societat camperola, amb una forta tradició de paganisme i amb ferments de desesperació i frustració Probablement eren actes comunitaris en els quals eren aixecats temporalment els tabús sexuals i religiosos Foren famosos els de Zugarramurdi Navarra, al s XVII, que foren objecte de judicis per la inquisició de Logronyo, i els de Lapurdi, reprimits brutalment pel jutge de Burdeos Pierre de Lancre
barqueta

Barquetes
srgpicker (CC BY 2.0)
Gastronomia
Menja que consta d’una base, generalment una llesca de pa no gaire gran, damunt de la qual es disposen viandes lleugeres, com ara embotits, carn, anxoves, truita, etc., sovint amb un escuradents que ajuda a sostenir el conjunt.
basc

Domini lingüístic del basc i divisió dialectal
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Llengua parlada al País Basc.
A l’Estat espanyol és parlat al centre i a llevant de Biscaia, en una petita zona d’Àlaba, a tot Guipúscoa i al nord de Navarra a l’Estat francès, al departament dels Baixos Pirineus Pirineus Atlàntics, Lapurdi Labourd, Baixa Navarra i Zuberoa Soule L’entrada en massa d’immigrats de parla castellana, sobretot des de la Guerra Civil de 1936-39, ha facilitat el bilingüisme, que, d’altra banda, ja tenia arrels antigues, bé que no sempre de la mateixa intensitat i característiques Els límits de la zona de parla basca no coincideixen, doncs, amb el que hom anomena País Basc Malgrat tot, hom pot…
cesta

cesta
Altres esports de pilota o bola
Estri emprat en el joc de la pilota basca per a donar impuls a la pilota.
És format per una estructura de llistons de fusta de castanyer entreteixida amb vímet, en forma de canal, molt convexa a l’extremitat inferior A l’extrem oposat duu un guant de cuir que el jugador se subjecta al canell mitjançant corretges
present
Gramàtica
Temps verbal que expressa l’acció coexistent en l’instant de parlar.
És un temps imperfet, en tant que expressa l’acció en el seu transcurs aspecte , imperfet Pot tenir usos i significacions diversos, com actual T’ho dic seriosament habitual Treballa a la fàbrica descriptiu El seu fill toca molt bé el piano duratiu Sempre es queixa gnòmic Qui va amb un coix al cap de l’any coixeja omnitemporal Els tres angles d’un triangle sumen dos rectes històric Al segle XV sorgeix una nova visió de l’home futur El mes que ve anem a París de manament Tu vens amb mi i prou El present es dona en el mode indicatiu i en el subjuntiu Aquest darrer participa de la…
escondich
Literatura
Gènere poètic occità.
És una variant de la cançó , i el seu tema fonamental és una defensa davant les calúmnies dels lausengièrs N’és l’exemple més notable Eu m’escondich, Domna, que mal no mier , de Bertran de Born
vocalització
Fonètica i fonologia
Fenomen fonològic que consisteix en la conversió a vocal d’un element consonàntic o líquid.
Aquest procés tingué lloc sistemàticament en català antic a partir de les consonants b, ð, g implosives nave > ‘nau’, sede > ‘seu’ També té lloc quan s’exagera la velaritat de l fins a convertir-la en u *eu mau , en comptes d' el mal