Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
escolàpia
Educació
Cristianisme
Membre de l’institut religiós de les filles de Maria dedicat a la formació i l’educació de noies, fundat a Arenys de Mar per Paula Montal.
La primera escola fou oberta a Figueres el 1829 Entrà en contacte amb els escolapis Jacint Feliu i Agustí Casanovas, que orientaren la seva obra cosa que explica el nom usual d’escolàpia El 1860 fou reconegut com a institut religiós, i les constitucions foren aprovades el 1887 El govern les reconegué com a corporació docent el 1865 De Catalunya es difongueren per Espanya i des del 1863 començaren a expandir-se per Amèrica Des del 1950 s’establiren també al Japó, les Filipines, el Senegal, Guinea Equatorial, Guinea-Bissau, Itàlia i Polònia El 1996 eren presents a Cuba, Brasil,…
exotisme
Música
Tècnica o estil que té com a objectiu la reproducció dels trets característics de música d’origen no europeu.
Fou durant la Illustració que les idees de filòsofs com JJ Rousseau despertaren l’interès per aquells pobles i cultures que, en certa manera, encara no havien estat marcats per un procés de civilització Una excellent mostra musical d’aquest fenomen es troba en l’obra Les Indes galantes 1735, de JPh Rameau, on s’intentà recrear la música de pobles que, tot just, començaven a ésser coneguts per les primeres expedicions Dins d’aquest interès, cal esmentar l’anomenada música turca alla turca , de la qual Mozart mostrà alguns dels exemples més reeixits El rapte del serrall Posteriorment, les…
efecte Joule-Thomson
Efecte Joule-Thomson Obrint la vàlvula v entre dos recipients, 1 i 2, proveïts d’aïllament tèrmic, el gas contingut a 1 s’expandeix cap a 2 i, si es troba una pressió i temperatura inicials més biaxes que uns certs valors, es refreda
© Fototeca.cat
Física
Refredament que té lloc en el si d’un gas real en expandir-se adiabàticament sense efectuar cap treball exterior.
L’efecte Joule-Thomson posa de manifest l’existència de forces intermoleculars
episodi
Música
Cadascuna de les parts secundàries que enllacen les diferents aparicions del tema o tornada en un rondó, de les exposicions en una fuga i del ritornello en un concert.
En un rondó, l’episodi, també anomenat estrofa, pot presentar un material temàtic nou i que contrasti amb la tornada, aprofitar elements temàtics de la tornada i expandir-los, o bé donar peu a una variant de la tornada Al final de l’episodi acostuma a haver-hi una retransició cap a la tornada, atès que aquest se situa en tonalitats veïnes tals com la del relatiu, la subdominant o la dominant, en contrast amb la tornada, que sempre apareix en la tonalitat principal En una fuga, l’episodi és la part moduladora que condueix a la següent tonalitat en què s’exposarà el subjecte, la resposta, o…
policoralitat
Música
Estil coral en què intervenen dos o més cors separats, cadascun amb les seves pròpies parts vocals.
Aquest tipus d’interpretació també rep el nom d’antifonal Els diversos cors poden cantar alhora o alternativament, construint diàlegs i efectes sonors en funció de la distància física que els separa El procediment fou ideat per tal d’aconseguir un major efecte de sonoritats i una major tensió derivada del contrast entre els diversos cors participants Els primers experiments policorals anaren a càrrec dels músics de l' Escola Veneciana del final del segle XVI A Willaert i Andrea i Giovanni Gabrieli foren els primers compositors que explotaren les seves possibilitats, aprofitant la peculiar…
cobra
Cobra índia
Chethan Kumar iNaturalist (cc-by-nc-4.0)
Herpetologia
Gènere d’ofidis, de la família dels elàpids, de coloració variable.
Les cobres, quan estan excitades, poden expandir el coll per formar una mena de caputxó, moviment que efectuen aixecant les costelles cervicals que giren al voltant de llur articulació vertebral en fer aquest moviment, en algunes espècies es posen de manifest diversos dibuixos característics Les cobres més conegudes són la cobra índia Naja naja que ateny d’1,5 a 2 m de llargada i viu tant en llocs de vegetació densa com en llocs semidesèrtics de la Xina, l’Índia, Birmània, les illes de la Sonda i Sri Lanka, la cobra egípcia o àspid Naja haje , que té una llargada de poc més de 2 m i viu a…
subconsum
Economia
Desajust en la circulació econòmica motivat per una insuficiència de la demanda per a absorbir tots els productes que s’ofereixen en el mercat.
Aquesta situació, considerada com una de les causes generadores del cicle econòmic i, per tant, de les crisis, fou analitzada inicialment per Malthus i Sismondi, que veieren la tendència secular al subconsum com una conseqüència de la creixent misèria de la gran majoria de la població, enfront de l’ampliació constant de la producció Això portà Malthus a la defensa del consum sumptuari de l’aristocràcia com una forma de possibilitar una certa acumulació Aquesta anàlisi es confrontà amb la de la resta dels pensadors clàssics, que consideraven aquests desajusts ocasionals i…
municions
Militar
Càrrega de tota mena d’armes de foc, qualsevulla que sigui llur finalitat: abatre l’enemic, fer senyals, il·luminar, expandir substàncies ofuscants, químiques, radioactives, etc.
neoendemisme
Ecologia
Endemisme en què l’àrea de distribució és reduïda, ja que l’espècie és de formació recent i encara no ha tingut prou temps per a expandir-se.
aire comprimit
Tecnologia
Aire sotmès, generalment mitjançant un compressor, a una pressió superior a l’atmosfèrica.
L’increment d’energia que posseeix l’aire quan ha estat comprimit és aprofitable, en expandir-se, per a obtenir un treball mecànic o produir un corrent d’aire L’aire comprimit és fàcil i econòmic d’acumular i de transportar i, per tant, pot ésser usat a distàncies considerables de la font de proveïment compressor, acumulador o botella A més del seu baix cost, l’aire comprimit permet de fer installacions en les quals, amb una sola font de proveïment, hom pot obtenir pressions diferents per a diversos usos Té l’avantatge, davant els altres agents de transmissió d’energia aigua,…