Resultats de la cerca
Es mostren 36 resultats
aorist gnòmic
Gramàtica
En grec, aorist que expressava una veritat reconeguda, sense referència temporal.
En català també hom pot dir els homes foren o han estat sempre així , bé que en aquest cas hom sol usar el present els homes són així
èctesi
Cristianisme
Exposició de fe.
És coneguda sobretot la redactada pel patriarca de Constantinoble Sergi i publicada per l’emperador Heracli, el 638, la qual expressava una doctrina favorable al monotelisme
colònia penitenciària
Dret penal
Establiment penal constituït en unitat d’explotació econòmica agrícola o industrial, on els condemnat treballen sota un règim penitenciari progressiu, obert i amb condicions laborals generals.
És utilitzat especialment per a la readaptació de delinqüents i per a la regeneració de perillosos o inadaptats socials Anteriorment expressava un establiment penitenciari situat fora de la metròpolis, en alguna de les seves colònies, on es practicava el treball forçat i on hom portava els delinqüents més perillosos socialment o políticament
resta d’Israel
Bíblia
En el llenguatge profètic, petita part del poble que s’escapa de la destrucció i constitueix el nucli del poble salvat per Déu.
És el tema clau de la teologia de la conversió i la salvació El poble, dispersat per les seves culpes, no desapareixerà mai del tot, com desapareixeran els altres, sinó que, per la fidelitat de Déu, un dia renaixerà Isaïes expressava aquesta promesa amb el nom que posà a un dels seus fills Des d’aleshores, tota la tradició profètica se'n va fer ressò, i la recull sant Pau en el Nou Testament
aorist
Gramàtica
Forma del verb que expressa una acció passada sense interessar-se per la seva durada ni per la seva posició respecte a una altra acció (indefinit): digué
o va dir
, a diferència de l’imperfet (duratiu), deia
, i del plusquamperfet (anterioritat), havia dit
.
Així, és afí al futur simple, dirà però no al futur compost, haurà dit És el temps propi de la narració ràpida, mentre que l’imperfet sembla deturar-se en la narració Admet, però, complements de durada parlà tres hores seguides En grec, l’aorist expressava una acció puntual, no necessàriament passada En llatí es confongué amb el perfet dixit , ‘digué’ i ‘ha dit’ En les llengües eslaves és el passat dels verbs perfectius
capítol de cort
Història
Als països de la corona catalanoaragonesa, proposició que, a les corts, feien al rei els estaments —o qualsevol d’ells amb el consentiment dels altres— recomanant-li de prendre una determinada resolució o disposició.
Era redactat en segona persona, i el rei l’aprovava amb les paraules plau al senyor rei, mentre que a les constitucions el monarca s’expressava en primera persona Era un acte legislatiu que tenia, com a dret paccionat, la mateixa força imperativa que les constitucions A les corts del Regne de València també hom legislava de vegades mitjançant capítols de cort, bé que moltes vegades reben el nom genèric d' acte de cort i el de fur
teàndric | teàndrica
Cristianisme
Dit d’un ésser o d’un obrar que és alhora diví i humà.
Aplicat d’antuvi a certes accions de la vida de Crist, on resplendeix la seva divinitat, el terme és aplicat també a tots els actes de Crist sense cap excepció, i, per extensió, a les institucions religioses vinculades a ell, com és ara les Sagrades Escriptures, l’Església, els sagraments El mot, creat Θεανδρικαì ‘ενέργειαι pel Pseudo-Dionís, fou utilitzat sovint en sentit monofisita, però Màxim el Confessor el defensà com el terme que expressava millor la unió i interacció de les dues natures de Crist
principi d’individuació
Filosofia
Principi o raó explicativa del fet que un ésser concret tingui una existència específica i singular.
Plantejat per Aristòtil, que hi donà solucions diverses, el tema fou debatut per l’escolàstica per motius cristològics Per a Tomàs d’Aquino, aquest principi era constituït per la matèria primera quantificada per a Duns Escot, era d’ordre ontològic i s’expressava en l' ecceïtat per a Occam, contràriament, el problema era inexistent, atesa la seva actitud nominalista Modernament, Leibniz se n'ocupà, i el resolgué adés en el pla de l’essència, adés en el de l’espai i el temps, solució, aquesta última, que propugna Schopenhauer
hermetisme
Literatura
Tendència poètica italiana contemporània.
La denominació —ideada per Francesco Flora— assenyala la comprensió difícil d’aquesta poesia i la tendència dels seus conreadors a tancar-se en un cercle d’iniciats Influïts per Leopardi, Baudelaire, Poe i el simbolisme francès, els hermètics prescindiren dels esquemes poètics italians tradicionals i feren una poesia de llenguatge nu i essencial, que expressava, d’una manera intensa i controlada alhora, el sentiment immediat Iniciat els anys de la Primera Guerra Mundial, la seva desclosa tingué lloc vers el 1930 El conrearen Dino Campana, Salvatore Quasimodo, Alfonso Gatto, Mario…
areté
Filosofia
Mot grec que significa virtut en els sentit de ‘qualitat’ i ‘capacitat’ i que en la ideologia de la classe aristocràtica denotà la condició de l’home superior per la naixença i la tradició de casta.
L' aret é expressava l’aptesa i la preparació físiques, el coratge i l’esperit heroic i responia a un concepte d’educació general del cos i l’esperit només accessible als “millors” áristoi Hom oposava aquest ideal educatiu, i la vida d’oci que n'era la condició, a l’educació professional, a la professionalització, de l’home ordinari, mancat d' aret é La idea d' aret é fou elaborada en la crisi soferta per la noblesa grega als segles VII-VI aC davant el desenvolupament de la nova economia monetària aristocràcia i fou exalçada entre els mateixos cercles aristocràtics pels poetes…