Resultats de la cerca

També és anomenat accent d’insistència, emfàtic, retòric o bé expressiu

Així, per exemple, la tonalitat parallela de re major és re menor La modulació a la tonalitat parallela és un recurs expressiu que fou molt utilitzat en el Romanticisme

És aplicat tant a la música vocal com instrumental, malgrat que és més corrent en aquesta darrera Tot establint un parallelisme amb la veu humana, indica un estil d’interpretació expressiu, sense floritures i amb un tempo àgil

Abans del s XIX la instrumentació era més lliure, i sovint oferia alternatives en la tria dels instruments Gradualment, però, la instrumentació esdevingué vehicle expressiu i àdhuc narratiu Berlioz fou l’autor del primer tractat modern d’instrumentació 1842-43

En la seva funció específica està integrat o subordinat al pla de l’obra werkprinzip de tot l’instrument Són cossos d’orgue l’orgue major, la cadireta, l’orgue expressiu, l’arca d’ecos, el recitatiu, el cos de pedal, etc

És el conjunt de ventalles que tanquen el costat frontal de la caixa d’expressió Poden ser accionades per l’organista amb un pedal basculant situat a la consola i que, mitjançant un sistema mecànic, pneumàtic o elèctric, transmet el moviment del peu a les ventalles D’aquesta manera, la seva oscillació permet modificar a voluntat la intensitat del so dels jocs del teclat expressiu

Un pedal expressiu regula la intensitat del so La seva extensió és de tres octaves, del fa 2 al fa 5 La música per a vibràfon s’escriu en clau de sol És un instrument que aparegué en el decenni dels trenta, amb diferents noms, l’ús del qual restava reduït a l’àmbit del jazz i de la música lleugera Ha estat incorporat a l’orquetra simfònica

L’evolució fonètica i semàntica dona lloc a formes el sentit de les quals és susceptible de confusió aleshores la llengua té tendència a donar prioritat a una d’elles En gascó, per exemple, l’evolució fonètica comportà l’homonímia del mot gat cattus > ‘gat’ amb el de gall gallus > ‘gat’ Però aquest últim fou substituït per una formació d’origen expressiu bigey ‘vicari’, amb la qual era resolt el conflicte homonímic

Si bé a l’origen s’aplicà al recurs expressiu d’aturar-se d’una manera còmica en el transcurs de la interpretació aturada buffa , al llarg de la història, ha designat un estil musical divertit stile buffo , el caràcter còmic dels arguments d’algunes òperes opera buffa o una tipologia en la veu de baix -viva i lluminosa, però amb menys extensió que un baix dramàtic-, adequada, entre d’altres, per a alguns personatges rossinians