Resultats de la cerca
Es mostren 66 resultats
indústria farmacèutica
indústria farmacèutica Producció de comprimits el 1920 en l’ofici farmacèutic Sandoz, a Basilea
© Fototeca.cat
Farmàcia
Sector industrial encarregat de la fabricació de productes farmacèutics.
Aquesta indústria, molt complexa, pot ésser considerada inclosa dins la indústria química, però té unes característiques especials que la'n diferencien Les diverses activitats de la indústria farmacèutica poden ésser esquematitzades en tres grups principals En primer lloc, hi ha la preparació, per extracció i purificació, dels medicaments existents a la natura Aquest és el cas, entre els medicaments relacionats amb el regne vegetal, dels alcaloides, dels glucòsids i dels antibiòtics, i entre els del regne animal, dels sèrums, de les vacunes i de les hormones Tots aquests productes són sovint…
farmacèutic | farmacèutica
Farmàcia
Persona que exerceix la farmàcia com a professió, bé com a titular d’un establiment per a la preparació de fórmules magistrals i dispensació de productes farmacèutics, bé com a preparador dins la indústria farmacèutica, bé com a realitzador d’anàlisis clíniques.
Per a l’exercici d’aquesta professió hom exigeix el títol universitari de llicenciat en farmàcia i la qualitat de membre d’un collegi oficial A l’Estat espanyol, els moderns collegis de farmacèutics sorgits des del s XIX esdevingueren collegis oficials el 1934, federats en la Unión Farmacéutica Nacional A Catalunya, en 1931-39 hi hagué un Collegi de Farmacèutics de Catalunya, amb delegacions a Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona Des de 1938-41, els collegis de l’Estat espanyol depenen del Consejo General de Colegios Oficiales de Farmacéuticos de España L’ensenyament públic de la farmàcia…
mànega
Química
Filtre en forma d’embut o sac de forma cònica invertida, de tela o de llana, espessa, atapeïda, etc, que serveix per a colar o trafegar líquids.
És emprat en els laboratoris químics, farmacèutics, etc
caramel

Caramel
(CC0)
Alimentació
Líquid pastós de color marró fosc i olor de sucre cremat, soluble en aigua i alcohol diluït, obtingut per escalfament de sacarosa (180-190°C) o glucosa (198°C), amb addició de petites quantitats d’un àlcali.
Emprat com a colorant d’aliments, vinagre, begudes, pastisseria i productes farmacèutics
àcid cacodílic
Química
Cristalls higroscòpics que es fonen a 195-196°C quan han estat cristal·litzats en alcohol o èter.
És emprat en síntesi de colorants, en productes farmacèutics i com a herbicida
poli(òxid d’etilè)
Química
Polièter lineal obtingut per polimerització amb obertura d’anell de l’òxid d'etilè
.
Les seves propietats presenten una gran dependència del pes molecular Els polímers de pes molecular baix < 3000 són obtinguts fent passar òxid d’etilè pel si d’etilenglicol, a temperatura elevada i a pressió, en presència d’un iniciador alcalí Són anomenats generalment polietilenglicols i són líquids viscosos o sòlids de punt de fusió baix, que hom empra com a tensioactius, en pintures i tintes, humectants, bases per a preparats farmacèutics i cosmètics i com a lubrificants Els de pes molecular elevat 10 5 -10 6 són obtinguts emprant iniciadors heterogenis, i la polimerització transcorre…
oxiclorur de bismut
Química
Pólvores blanques cristal·lines, solubles en àcid, insolubles en aigua, que hom obté per hidròlisi del clorur de bismut.
Hom l’ha emprat en diferents preparats farmacèutics, com a pigment i en la fabricació de perles artificials
butilamina
Química
Base líquida incolora de la qual hi ha quatre varietats isomèriques ( n
-butilamina, sec
-butilamina, tert
-butilamina i isobutilamina).
Només té aplicació industrial la primera, emprada en l’obtenció de productes farmacèutics, emulsionants i insecticides i en la indústria del cautxú
àcid bròmic
Química
Oxiàcid del brom, que és obtingut només en dissolució aquosa per reacció del bromat de bari amb àcid sulfúric diluït, d’acord amb la reacció:
És un àcid fort i oxidant Les seves sals, els bromats, són emprades com a agents oxidants i en la indústria dels colorants i dels productes farmacèutics
clorur de benzil
Química
Líquid incolor, d’olor pungent, que bull a 179°C, miscible amb alcohol i amb èter i insoluble en aigua.
És lacrimògen, i és obtingut per cloració controlada del tolué És molt emprat en la manufactura de composts de benzil, perfums, productes farmacèutics, colorants, tanins sintètics i resines artificials
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina