Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
farsa
Literatura
Composició teatral breu, de contingut còmic i esquemàtic.
N'hi ha antecedents als teatres grec i romà, però com a gènere es desenvolupà a partir de les actuacions dels joglars durant el s XIII, i es consolidà a França al s XV Le garçon et l’aveugle 1276, d’autor anònim, i el Jeu de Robin et Marion 1283, d’Adam de la Halle, en són els primers exemples coneguts però la mostra més important i divulgada sorgí amb la Farce de maître Pathelin ~1464, anònima A Itàlia entroncà amb la Commedia dell’Arte i trobà expressió, al Vèneto, amb les obres d’Angelo Beolco, dit Ruzzante s XVI, i prengué elements barrocs en l’obra del seu seguidor, Andrea Calmo A Nàpols…
farsa
Cosa fingida que hom pretén de fer passar com a vera.
farsa
Música
A l’òpera italiana del segle XVIII, escena còmica inclosa en una opera seria.
També en aquesta època, el terme s’aplicava a l’òpera de caràcter còmic i durada breu que, a manera de divertiment, s’interpretava entre els actes d’una altra de més llarga i important o com a epíleg d’aquesta Al començament del segle XIX aquest terme designà una òpera igualment còmica i en un acte, però interpretada ja de manera completament autònoma
farsa musical
Música
Varietat d’òpera bufa de petites dimensions i de tema sovint inversemblant o grotesc, satíric o eròtic.
Fou conreada a Anglaterra ballad farse , a França i, sobretot, a Itàlia als s XVIII i XIX Entre les millors es destaquen les de Rossini com La cambiale di matrimonio, 1810, i Il signor Bruschino, 1813 i de Donizetti Il campanello di notte, 1836
òpera bufa
Música
Varietat d’òpera còmica sorgida a Itàlia com a versió més popular (tant musicalment com pel seu argument, personatges, etc) de l’òpera seriosa (opera seria), que era habitualment de tema mitològic o històric.
L’òpera bufa ja aparegué al s XVII, però es generalitzà amb l’escola napolitana Contràriament a la d’altres països europeus, era totalment cantada Com a gènere oscillà entre la farsa i una forma intermèdia anomenada opera semiseria Al s XIX anà desapareixent
atel·lana
Literatura
Comèdia llatina satiricoburlesca.
Segons la tradició, les atellanes tingueren l’origen a Atella, petita ciutat entre Càpua i Nàpols Els personatges eren tipus convencionals que ridiculitzaven una situació o un ofici concret maccus ‘el golut’, dossennus ‘el geperut’, pappus ‘el vell’, etc Al començament, foren interpretades en dialecte osc, però a l’època de Sulla, començaren a ésser-ho en llatí, fins a assolir forma literària amb els poetes Novi i Pomponi Amb la mort d’aquest gairebé s’eclipsaren reaparegueren al baix imperi com a farsa popular Eren representades generalment després de les tragèdies per actors no…
mom
Folklore
Ball o farsa dansada que sol executar una comparsa, moixiganga, etc, en una festa o celebració.
Fou notable el celebrat a Pedralbes el 1701, en honor de Felip V de Castella i Catalunya-Aragó i la seva muller, Maria Lluïsa Gabriela de Savoia
interludi
Teatre
Farsa, entreteniment, peça musical, etc, executats entre els actes d’un misteri, d’un drama, etc.
moixiganga
moixiganga celebrada amb motiu de l’arribada de Ferran VII d’Espanya i Maria Josefa Amàlia de Saxònia a Barcelona (6-I-1828), en un dibuix de l’època
© Fototeca.cat
Folklore
Entremès de caràcter extravagant, en el qual hom intercalava balls, que servia com a acte final de les representacions populars.
Sembla que les primeres moixigangues se celebraren amb motiu de Carnestoltes i que han restat en molts indrets vinculades a la festa Els executants van disfressats i s’acompanyen amb instruments sorollosos sovint van proveïts d’atxetes per a formar part del seguici de les processons folkloricopopulars Al País Valencià sembla que té un caràcter guerrer també rep aquest nom una dansa antiga de farsa que solia acabar la dansa de Torrent En algunes localitats del Principat té un caràcter religiós consisteix en la representació plàstica de la passió i mort de Jesús, com, per exemple,…