Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
pèl·let
Mineralogia i petrografia
Partícula carbonatada de forma arrodonida o ovoidal, sense estructura interna, constituïda per un agregat homogeni de micrita.
La seva mida és inferior a 1 mm i hom li atribueix un origen fecal
copròlit
Paleontologia
Concreció fecal fossilitzada de peixos, rèptils, ocells o mamífers.
De vegades tenen un caràcter fosfàtic
cisticercosi
Patologia humana
Parasitosi humana produïda per les larves de la tènia del porc ( taenia solium
) o de la tènia de la vaca ( taenia saginata
).
La parasitació en l’home es pot produir per autoinfecció o bé, més freqüentment, per contaminació fecal dels aliments Quan els ous arriben a la porció inicial del budell prim, en surten les larves, que travessen la paret intestinal, es disseminen mitjançant la sang i es fixen especialment en la pell, els músculs, el cervell i els ulls
ureterosigmoidostomia
Medicina
Anastomosi quirúrgica entre els urèters i el sigma.
Aquesta intervenció s’empra per a restablir la continuïtat de la via urinària en cas de cistectomia total per càncer Davant les altres tècniques amb la mateixa finalitat té el gran avantatge de no requerir una ostomia per a donar sortida a l’orina Tanmateix, està gravada per la contaminació fecal dels urèters que provoca infeccions urinàries i pelonefritis greus que cursen amb bacterihèmies i provoquen atròfia renal a llarg termini Aquestes complicacions fan que la tècnica estigui pràcticament obsoleta
digestibilitat
Alimentació
Percentatge d’un aliment que és absorbit en el tracte intestinal i que passa al cos.
El balanç simple entre el total ingerit i la part excretada expressat en nitrogen, glucosa o greix, segons la mena de producte que hom estudiï dóna la digestibilitat aparent, puix que, ni que no sigui ingerit aliment, sempre hi ha una certa excreció fecal o urinària Per tant, la digestibilitat veritable d’una proteïna, per exemple cas més freqüent d’estudi, és la diferència entre el total ingerit i la part excretada, un cop sostret al valor de la part excretada el nitrogen present en els excrements procedents d’una dieta teòrica, totalment lliure de proteïnes
enterovirus
Biologia
Nom genèric que designa diversos tipus de virus, de vegades patògens, que hom aïlla sobretot de l’aparell digestiu humà, on són estables d’una a tres hores a un pH entre 3.0-5.0 i on es multipliquen.
Tenen un diàmetre de 17 a 30 nm i estan formats per àcid ribonucleic envoltat per una càpsida proteica, l’estructura variable de la qual determina els diversos tipus, l’especificitat per a la infecció i l’antigenicitat Són força resistents als dissolvents àcids i lipídics Es transmeten per contacte oral o fecal i poden ésser els agents causants d’infeccions de distinta gravetat pel fet d’afectar simultàniament diferents òrgans i sistemes Els enterovirus més importants són els coxsackie A i B, els virus ECHO, els virus de la poliomielitis, els reovirus, els parvovirus i els…
defecació
Biologia
Expulsió de la femta per l’anus.
És un acte reflex que s’inicia quan l’ona peristàltica del còlon terminal fa passar el contingut fecal al recte i produeix la distensió d’aquest i la necessitat de defecar La distensió del recte provoca la dilatació de l’esfínter intern de l’anus, mentre que la dilatació de l’esfínter extern de l’anus es fa per acció voluntària Això, juntament amb la participació dels músculs abdominals, fa que la contracció reflexa del còlon terminal expulsi la femta continguda en el recte El centre de la defecació és a la medulla lumbosacra i les vies aferents pertanyen al simpàtic i…
fibra alimentària
Alimentació
Conjunt de polisacàrids de magatzem i de la paret cel·lular de les plantes que no poden ser hidrolitzats pels enzims digestius humans.
Això inclou els polisacàrids no amilacis de les plantes com per exemple la cellulosa i l’hemicellulosa, la pectina, les gomes, els betaglucans i la fibra que contenen la civada i el blat integral, els hidrats de carboni de les plantes no recuperables per precipitació en alcohol com per exemple la inulina, els oligosacàrids i els fructans, entre d’altres, la lignina i alguns midons resistents Els principals beneficis per a la salut d’una ingesta adequada de fibra alimentària 25-30 g/dia en dones i 40 g/dia en homes són la disminució dels nivells de lípids i colesterol sanguinis, la disminució…
enterococ
Biologia
Estreptococ fecal que habita en el tracte intestinal de l’home i d’altres mamífers (MF).
estreptococ
Biologia
Gènere de bacteris coccoides grampositius, de la família de les estreptococcàcies, que es presenten en cadenes o parelles de cèl·lules irregulars, ovalades o lanceolades.
La majoria d’espècies són aeròbies facultatives Les diferents soques d’estreptococs poden ésser identificades gràcies a l’alteració que produeixen en la sang que moltes necessiten en el medi de cultiu Mitjançant proves serològiques de precipitació han estat reunits grups d’estreptococs caracteritzats pels seus antígens Els estreptococs de la llet Slactis i Scremoris no són ni hemolítics ni patògens, produeixen l’acidificació de la llet i tenen importància en la fermentació natural de molts productes làctics formatge, iogurt, etc Els estreptococs de la boca i del tracte respiratori inclouen…