Resultats de la cerca

Es diferenciava del mercat per tal com aquest tenia una celebració més assídua, generalment setmanal, i amb un àmbit d’influència reduït a una comarca A l’antiga Grècia i a Roma, aquestes reunions coincidien normalment amb solemnitats religioses Delfos, Delos, Olímpia, etc Durant el baix imperi Romà, la contracció de l’activitat econòmica i la ruralització de la vida feren desaparèixer aquesta mena de reunions A partir del s XI, amb la represa de l’activitat econòmica, les fires tornaren a adquirir una gran importància, vist que els intercanvis encara no eren prou generalitzats per a poder…

Poden ésser en una població o de camp, i dedicades a tota mena de bestiar o només a un de concret Havien tingut molta més importància que els mercats, car tenien un abast més extens regional i hi acudien marxants estrangers La mecanització dels transports i la generalització del comerç estable a viles i ciutats n'han provocat la total decadència, fins al punt que actualment no resta als Països Catalans cap fira exclusivament ramadera Les fires de camp se celebraven a les cruïlles dels camins de transhumància, entre els Prepirineus i la Depressió Central Catalana eren sis l’Hostal…

Aquestes fires són organitzades per l’aparell productiu per aconseguir una distribució i una comercialització millor dels seus productes, i actuen com a llotja de contractació de mercaderies i com a forma de publicitat Poden tenir un caràcter local o internacional Les principals fires de mostres europees començaren a celebrar-se durant la Primera Guerra Mundial i immediatament després, davant la necessitat de conquerir i de recuperar mercats les més conegudes són les internacionals de Lió 1916, Brusselles 1920, Milà 1920, Praga 1920 i Barcelona 1920, i les nacionals de Londres 1915,…

Formen part de caravanes ambulants o tenen installació fixa

Són plats, gerres, perols, gibrells, orinals, cassoles, xocolateres, escorredores, etc L' escuradeta , terme utilitzat al País Valencià, ocupa un lloc important en la fira d’olles i plats que hom installa als voltants de la catedral de València pels volts de la festa de la Mare de Déu dels Desemparats primer diumenge de maig, que per això rep igualment el nom d' escuradeta i en la qual són típiques també les campanes amb truja o tremuja de fusta

El jugador fa girar un braç, proveït d’una fulla metàllica, que volta a l’entorn d’un eix La fulla s’atura assenyalant un nombre corresponent a un premi