Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
química física
Química
Ciència de natura interdisciplinària que pot ésser formalment considerada com una branca de la química i que estudia, des d’una perspectiva física, els fenòmens químics o d’interès per a la química.
L’objectiu fonamental de la química física és d’arribar a conèixer els fonaments teòrics dels fenòmens químics i les lleis que els regeixen La química física pot abordar els seus problemes tant des del nivell macroscòpic o fenomenològic com des del microscòpic o molecular L’eina de treball emprada en l’estudi fenomenològic és la termodinàmica, mentre que la mecànica i principalment la mecànica quàntica proporcionen el mètode per a abordar els problemes microscòpics El buit existent entre aquests dos nivells pot ésser omplert mitjançant l’ús de la termodinàmica estadística, la qual permet,…
principi de Le Chatelier
Química
Principi segons el qual, en un sistema químic en equilibri sotmès a circumstàncies exògenes pertorbadores (com variació de la pressió, de la temperatura, etc), l’equilibri tendeix a desplaçar-se en el sentit de contrarestar l’acció produïda.
Aquest principi, anomenat també llei del desplaçament de l’equilibri , fou enunciat independentment per Le Chatelier i F Braun, i és d’una gran importància en el camp de la fisicoquímica i en l’estudi dels desequilibris de fases i de les reaccions químiques
anàlisi de sòls
Agronomia
Mètode per a esbrinar les característiques fisicoquímiques i defectes principals dels sòls, estat de fertilitat de les terres en relació amb els tres elements principals (nitrogen, fòsfor i potassi), proporció de sorra (granada i fina), argila i humus, poder absorbent, etc.
També poden ésser determinats problemes especials salinitat, excés de sodi, toxicitat de certs elements Les anàlisis de sòls dutes a terme han d’ésser de cinc ordres anàlisi mecànica, física, fisicoquímica, química i biològica Aquestes dades i els exàmens dels perfils de la terra i grau de cohesió, permeten d’aconseguir un adobament escaient
albeca
albeca d’un tronc de cedre
© Fototeca.cat
Botànica
Tecnologia
Capa de la fusta dels arbres, de color clar, poc dura, situada immediatament dessota l’escorça.
La integren tubs conductors actius, els darrers formats entre els 2 i 5 anys fins als 12 anys Els més vells, és a dir, els més interns, s’inutilitzen i s’endureixen, i formen el duramen tronc L’albeca té la constitució fisicoquímica que correspon als teixits actius de l’arbre, per la qual cosa, a més d’ésser molt tova, té poca resistència Se sol separar, ensems amb l’escorça, de la resta del tronc destinat a la fusteria
evolucionisme
Biologia
Filosofia
Doctrina que, en un sentit ampli, concep l’Univers com un sistema en evolució, i en un sentit més restringit, la vida com un procés evolutiu.
Actualment totes les teories científiques sobre la formació de l’Univers i dels éssers vius admeten, en un grau més gran o més petit, fenòmens evolutius Hom hi pot considerar tres nivells l' evolució fisicoquímica , que correspon, d’una banda, a l’evolució dels àtoms i molècules, i, de l’altra, a la de les nebuloses i els astres, l' evolució biològica , segons la qual l’origen de tots els éssers vivents s’hauria iniciat pel trànsit de sistemes moleculars complexos, encara al nivell fisicoquímic, a sistemes biològics simples, formats per la integració de diversos tipus de…
envàs

Bodegó d’envasos
© Fototeca.cat
Tecnologia
Transports
Recipient dins el qual hom posa un producte per transportar-lo o conservar-lo.
El baix preu dels materials plàstics ha desplaçat altres materials tradicionals, com el vidre o la porcellana, de la fabricació d’envasos i permet alhora que hom no els hagi de retornar Els envasos de material plàstic, però, tenen l’inconvenient que no es destrueixen fàcilment un cop utilitzats, la qual cosa complica encara més el problema de l’eliminació de residus Pel que fa a la indústria alimentària són especialment importants els materials emprats en la fabricació d’envasos donades les característiques dels productes que han de contenir Són autoritzats per a aquesta finalitat metalls i…
armadura

fototeca.cat
©
Construcció i obres públiques
Conjunt de barres o cables d’acer que formen l’esquelet d’una peça de formigó, armat o precomprimit, i que es col·loquen dins la seva massa perquè el conjunt sigui apte per a resistir esforços de tracció, compressió, cisallament, etc.
Les armadures de barres solen ser constituïdes per unes barretes d’acer corrugat disposades al llarg de la peça i per unes altres barres primes disposades transversalment, lligades a les primeres Aquestes barres més primes són anomenades estreps i les barres disposades al llarg formen l' armadura comprimida o l’armadura estirada , segons que l’esforç a què són sotmeses les barres sigui de compressió o de tracció En el cas de les bigues de formigó, hi ha encara unes barres longitudinals comunament dites barques que tenen una porció estirada i, per mitjà de dos doblecs, una altra que forma…
proteïna

A l’esquerra i al centre, estructura secundària de les proteïnes; a la dreta, estructura terciària d’una proteïna globular
© Fototeca.cat
Alimentació
Bioquímica
Nom genèric de diferents polímers naturals formats per la unió d’aminoàcids (des de 100 fins a molts milers, mitjançant un enllaç peptídic).
Tenen un pes molecular superior a 10000 El nom de “proteïna” fou introduït per Berzelius el 1840 Les proteïnes, essencials per a qualsevol forma de vida coneguda, tenen una determinada disposició en l’espai, condicionada per la seqüència d’aminoàcids estructura primària Aquesta disposició és conseqüència de les forces d’unió enllaços disulfur, ponts d’hidrogen, enllaços iònics, enllaços hidròfobs entre diverses parts de la cadena i l’obliguen a adoptar l’aparença, en el seu conjunt, d’una hèlix- α o bé d’un full plegat estructura secundària i determinades disposicions en fragments de la…
mecànica
Tecnologia
Branca de la física que estudia el canvi de lloc, el desplaçament o el moviment locatiu (i, en general, el moviment) tant dels cossos com dels corpuscles microfísics.
Comprèn dues parts la cinemàtica i la dinàmica La primera estudia només les relacions geomètriques i cronomètriques en els moviments La segona, la principal, té per objecte la interacció mecànica, és a dir, el procés físic pel qual dos mòbils o més es modifiquen mútuament el moviment llur direcció, llur velocitat, i això té lloc mitjançant un camp gravitatori, elèctric, nuclear Ambdues parts, de fet, es complementen, puix que, mentre les modificacions del moviment són cinemàtiques, la cinemàtica necessita, per part seva, un referencial , sòlid immutable per exemple, la Terra…
fàrmac
Farmàcia
Substància orgànica o inorgànica, natural o sintètica, capaç de produir en un organisme viu modificacions funcionals, útils o danyoses, mitjançant una acció química, fisicoquímica o física.
Quan els fàrmacs emprats normalitzen les funcions patològicament alterades o afavoreixen el procés curatiu d’una lesió, hom els anomena medicaments