Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
flaix
flaix electrònic
© Fototeca.cat
Fotografia
Aparell que produeix, durant un breu instant, la llum necessària per a poder impressionar una pel·lícula fotogràfica quan no hi ha prou claror natural.
El flaix electrònic , que és el més emprat, consta essencialment d’un condensador d’una gran capacitat que emmagatzema energia elèctrica, obtinguda d’una pila, d’una bateria o directament de la xarxa del corrent elèctric en el moment del disparament, l’energia elèctrica es descarrega instantàniament en una làmpada especial de xenó o de vapor de mercuri, la qual produeix una llampada que acostuma a tenir una durada d’una millèsima de segon o inferior L’accionament del flaix ha d’anar sincronitzat amb el de l’obturador de l’aparell fotogràfic La llum que proporciona el…
flaix sincronitzat
Fotografia
Sistema de flaix que se sincronitza amb l’obturador de la càmera fotogràfica perquè emeti la llampada en el moment en què les cortines són completament obertes i, per tant, la llum procedent de l’aparell de flaix arribi a la totalitat del fotograma.
Actualment hi ha sistemes de flaix estroboscòpic que es poden utilitzar a velocitats d’obturació molt altes, encara que les cortines no estiguin completament obertes
pàgina flaix
Electrònica i informàtica
Pàgina que conté una imatge, un gràfic o un text curt i que apareix temporalment a la pantalla d’un ordinador abans de la pàgina inicial d’un lloc web.
memòria flaix
Tipus de memòria EEPROM que permet esborrar o escriure a múltiples localitzacions de memòria en una operació de programació.
Les EEPROM normals solament permeten esborrar o escriure a una localització cada vegada
sincronitzador
Fotografia
Dispositiu que fa coincidir el funcionament de l’obturador d’una càmera fotogràfica amb el del flaix, quan hom l’utilitza.
El sincronitzador sol consistir en un acoblament mecànic entre el disparador de l’obturador i l’interruptor del flaix, en un contacte elèctric establert pels elements mòbils de l’obturador o per una cèllula fotoelèctrica que, excitada per la llum del flaix, acciona elèctricament l’obturador
alumini en pols
Química
Pólvores d’alumini sovint d’extrema finor, de color gris brillant i de forma laminar.
Formen amb l’aire mescles inflamables i explosives Són obtingudes per mòlta de fulls molt prims de metall, en molins de martells o de boles, en general amb addició d’un lubrificant àcid esteàric i curant d’evitar explosions Són emprades en aluminotèrmia, per al flaix fotogràfic, en la fabricació de l’acer, de formigó cellular, d’explosius i de focs artificials, per a pomades protectores, com a combustible en propulsors sòlids per a coets i sobretot com a pigment per a pintures metàlliques Les pólvores pigment es fabriquen en qualitat pelliculant les laminetes tendeixen a surar en…
memòria USB

memòria USB
Petit dispositiu d’emmagatzematge que utilitza la memòria flaix per a guardar la informació sense necessitat de bateries.
Aquests dispositius, gràcies a l’encapsulat de plàstic o metall, estan protegits de la pols Actualment han desplaçat altres suports d’emmagatzematge com els CD o els disquets Els sistemes operatius més moderns poden llegir i escriure sense la necessitat de controladors especials
sòcol
Fotografia
Peça destinada a fer de suport (i, generalment, establir el contacte elèctric) del flaix d’una càmera fotogràfica.
evaporació
Química
Vaporització d’un líquid en la superfície que el separa de la fase gasosa amb la qual és en contacte.
L’evaporació és deguda a l’agitació tèrmica de les molècules del líquid i té lloc mentre la pressió parcial d’aquest component en la fase gasosa és inferior a la pressió de saturació Un cop assolida aquesta, s’estableix un equilibri en el qual el nombre de molècules que surten del si del líquid és igual al de les molècules que passen de la fase gasosa a la líquida, i aleshores hom considera que l’evaporació ha cessat Des d’un punt de vista mecànic hom explica el fenomen de l’evaporació com la sortida de les molècules que arriben a la superfície amb la direcció adequada i amb l’energia…
reni
Química
Element químic, de nombre atòmic 75, pertanyent al grup VIIb de la taula periòdica.
És un dels metalls de la tercera sèrie de transició, el seu pes atòmic és 186,2 i fou descobert l’any 1925 per W Noddack, I Tacke i O Berg És un element rar, que constitueix 10 - 1 ppm del pes de l’escorça terrestre No ocorre natiu ni en forma de cap compost definit, però es troba molt repartit entre diferents minerals, principalment molibdenita, columbita i les menes del platí, com a component minoritari El metall és aconseguit, després d’una concentració prèvia, per transformació en perrenat amònic NH 4 ReO 4 i reducció d’aquest amb hidrogen en calent El metall és de color blanc d’argent…