Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
corda fluixa
Arts de l'espectacle (altres)
Filferro poc tesat on els funàmbuls fan llurs exercicis.
fluix | fluixa
Fonètica i fonologia
Dit de la consonant, generalment sonora o lenis, caracteritzada pel fet de repartir l’energia articulatòria global en el sector bucal i el faringi; així, l’energia bucal s’afebleix enfront de les consonants fortes, sordes o tenses, on l’energia s’esmerça tota en el sector bucal.
feix de correlació
Fonètica i fonologia
Relació opositiva de trets fonològics que afecta de la mateixa manera diversos grups fonemàtics dintre un mateix sistema.
En castellà, l’oposició tensa/fluixa i interrupta/contínua determina feixos de correlacions de tres membres fonemàtics en l’ordre labial, dental i velar, si més no, per la reunió de tensa + interrupta p,t,k, tensa + contínua f,ϑ,x i fluixa + interrupta o contínua b,d,g
sol mort
Claror i escalfor fluixa del sol.
oblada
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels espàrids, que ateny 30 cm de llargada, de cos alt i comprimit.
Al peduncle caudal hi ha un anell negre vorejat de blanc a banda i banda, que el distingeix d’espècies semblants Nedador actiu, vagareja prop de les costes rocalloses en petits grups, a la recerca dels invertebrats planctònics dels quals s’alimenta i d’insectes que caça saltant fora de l’aigua Hom el captura freqüentment a la fluixa És molt comú a la Mediterrània
figa
Dit de la persona fluixa, excessivament delicada, fleuma.
f
Escriptura i paleografia
Fonètica i fonologia
Sisena lletra de l’alfabet català, anomenada efa [pl efes].
La F llatina deriva gràficament de la digamma etrusca i grega no pas de la Φ, forma passada a través dels alfabets itàlics prellatins La F clàssica romana consisteix en un primer traç vertical i en dos traços horitzontals a dalt i al mig, cap a la dreta Presenta reforços estètics als extrems dels tres traços en l’escriptura d' inscripcions monumentals romanes L’escriptura comuna clàssica només manté el reforç base interior de la F , que es desenrotlla notablement, alhora que els altres dos traços, mitjà i superior, ultrapassen també a l’esquerra el traç vertical Per evitar la confusió amb la…
sforzando
Música
Terme de dinàmica ('reforçant') que indica que una nota o un acord ha de ser més fort que l’anterior i que el posterior, sempre en una escala lògica de gradació del so, sense fer un canvi excessivament brusc.
Equival a un accent dinàmic S’abrevia sf o sfz De vegades s’especifica més el matís usant el terme sforzando piano sfp, que indica que s’ha de partir d’una intensitat fluixa, o sforzando forte sff, que especifica que cal partir d’una sonoritat forta L’efecte de sforzando comença i acaba en la mateixa nota sense fer cap canvi d’intensitat mentre dura el so Alguns teòrics, però, l’associen al fortepiano i l’indiquen també amb un petit angle que es tanca, al damunt o a sota de la nota
o
Escriptura i paleografia
Fonètica i fonologia
Quinzena lletra de l’alfabet català, anomenada o [pl os].
El llatí la prengué de l’alfabet grec a través dels itàlics La O romana és un cercle format per dos trets arcuats que es toquen pels extrems Era traçada en dos temps, començats per dalt, bé que, a causa de la velocitat, les formes cursives i les derivades posteriors consten sovint d’un sol traç circular tancat per sobre De vegades els nexes amb les lletres anterior i posterior apareixen com uns segments superiors que li donen l’aspecte d’unes banyes El doble traç, però, es manté durant tota l’edat mitjana de vegades el segon semicercle esdevé una línia diagonal recta i fins i tot còncava o…