Resultats de la cerca

Els foceus tingueren un paper important en el procés de la colonització grega de la Mediterrània occidental Mentre que l’intent de penetració cap a la zona de l’estret de Gibraltar, dominat pels fenicis, sembla que fracassà, es consolidaren els establiments foceus a l’arc del nord de la Mediterrània Vers l’any 600 aC fundaren Massàlia Marsella, que des d’aleshores fou la ciutat grega principal d’aquella àrea Segons la tradició antiga, els havien precedits els rodis, durant el s VII aC, però ara per ara no n'han aparegut vestigis Poc temps després d’haver estat…

La lliga administrava el santuari, n'organitzava els jocs, arbitrava conflictes entre els membres i creà un esperit de collaboració entre ciutats que fou l’origen del panhellenisme, però també de les guerres sagrades i de la intervenció macedònia Tot i que avui és usat com a terme comú per a totes les lligues gregues d’aquesta mena, originàriament era exclusiu de la més famosa, la formada al voltant del santuari de Demèter, a Antela Tessàlia Reunia els tessalis, beocis, doris, jonis, locres, aqueus de Ftia, malles, foceus, dòlops, magnesis i eniesos Hi hagué d’altres amfictionies…

Ja als inicis de llur història, a partir de llur territori, el grecs es llançaren a la colonització, empesos per les pressions demogràfiques i sobretot per les transformacions socials i les necessitats econòmiques Una sèrie de ciutats gregues, tant jòniques com dòriques, fundaren ciutats i factories en zones costaneres d’un extrem a l’altre de la Mediterrània, des de la meitat del s VIII aC fins al VI aC La colonització de poblament, amb emigracions importants, es produí bàsicament a la Itàlia meridional que prengué el nom de Magna Grècia i a Sicília, ocupada totalment, llevat de l’extrem…

Raons de tipus històric i polític condicionen l’estudi i la descripció d’aquest art, que, de sempre, hom troba immergit en una falsa unitat anomenada art francès , on cal anar-lo a descobrir tot restaurant-ne el fet diferencial En rigor, hom pot establir que existeix, en efecte, un art occità molt notable i molt important i amb característiques pròpies fins al moment que és efectuada la plena incorporació del país a la corona francesa, a l’època del Renaixement A partir del s XVI es produeix, però, juntament amb l’esfondrament de l’autonomia occitana, la davallada de la producció artística…