Resultats de la cerca
Es mostren 122 resultats
fonètica
Fonètica i fonologia
Disciplina particular de la lingüística que estudia la realització dels fonemes en totes les alternatives analitzables.
La fonètica general estudia els problemes teòrics plantejats per la relació entre sons i fonemes i complementa la investigació fonològica La fonètica instrumental o experimental classifica els fonemes com a conjunts de trets constitutius mitjançant les dades fornides pels aparells de recerca Si la recerca es produeix sobre el treball fisiològic del parlant quan emet sons, la branca corresponent és anomenada fonètica articulatòria o genètica , la més antiga dintre la tradició lingüística del català D’altra banda, l’estudi dels trets físics de les…
llei fonètica
Fonètica i fonologia
Segons M. Grammont, fórmula que defineix el canvi experimentat per una articulació en una zona i en un moment determinats.
Una llei fonètica general per a totes les llengües romàniques occidentals és la sonorització d’oclusives sordes intervocàliques llatines llat vita > cast, cast, port, etc vida
llei fonètica
Fonètica i fonologia
Cadascuna de les lleis establertes a partir de la repetició d’un fenomen que té lloc en una articulació, en una zona i un temps determinats.
A partir de les bases establertes per Leskien i Schleicher, el grup dels neogramàtics formulà la teoria de l’obligatorietat i la universalitat de les lleis fonètiques Aquesta teoria fou combatuda sobretot pels dialectòlegs i els estudiosos de la geografia lingüística i la fonètica experimental
forma fonètica
Fonètica i fonologia
Combinació de fonemes, susceptible d’ésser pronunciada i amb un significat determinat.
fonètic | fonètica
Fonètica i fonologia
Relatiu o pertanyent a la veu humana, als sons del llenguatge.
pausa
Fonètica i fonologia
En fonètica, silenci entre dues emissions fòniques.
Aquesta pausa, anomenada relativa, enfront de l’absoluta, que es produeix quan el parlant no té intenció d’emetre cap so, és emprada sovint en els estudis de fonètica articulatòria com a punt de referència per a determinar les modificacions orgàniques de cada emissió
acústica
Fonètica i fonologia
Part de la fonètica experimental, que rep sovint el nom de genèmica
.
Estudia les ones produïdes o relacionades amb qualsevol fet lingüístic, per tal d’analitzar o sintetitzar llurs elements distintius, comprovar llurs formes de propagació física i fornir elements de judici connectats tant amb llurs fonts generatives naturals -camp de la fonètica articulatòria o genètica - com amb els respectius efectes fisiològics de la recepció -camp de la fonètica auditiva-, mitjançant aparells com l' escillògraf , l' espectrògraf o sonògraf i el sintetitzador de llenguatge , entre d’altres
estructura profunda
Lingüística i sociolingüística
En gramàtica generativa, nivell o aspecte del llenguatge que determina la interpretació semàntica de l’oració, en oposició a l’estructura superficial, que en determina la forma fonètica.
Segons la gramàtica generativa, l’efecte final d’una gramàtica és relacionar una interpretació semàntica amb una representació fonètica, és a dir, expressar com és interpretada una oració El component sintàctic de la gramàtica, que constitueix la seva única part “Creativa”, serveix de mitjancer en aquesta relació i constitueix la meta final de la gramàtica, en el sentit que només ella permet d’establir una relació entre el contingut semàntic dels signes i llur forma fonètica, és a dir, és la que permet de determinar com s’ha d’interpretar una frase, mitjançant una…
signe diacrític
Fonètica i fonologia
Senyal convencional que hom afegeix a un signe gràfic i que representa una realització fonemàtica, per indicar-hi alguna mena de modificació fonètica.
En l’ortografia usual són emprats diacrítics com l’accent o la dièresi En transcripció fonètica hom els empra per a indicar nasalització ã, obertura ą, tancament ạ, dentalització n, velarització ł, etc En català, després de les normes ortogràfiques del 2016, hi ha els següents mots amb accent diacrític bé, déu, és, mà, més, món, pèl, què, sé, sí, sòl, són, té, ús, vós
tret distintiu
Fonètica i fonologia
Diferència d’un fonema amb els altres, en termes de fonètica articulatòria, acústica o auditiva, que es revela en l’anàlisi dels fonemes o, més ben dit, de llurs diferents al·lòfon
, dels quals són una abstracció.
En català, per exemple, els fonemes fricatius presenten els trets distintius següents, descrits segons la fonètica articulatòria on + indica la presència del tret, - indica l’absència del tret, i la casella buida, la no funcionalitat del tret
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina