Resultats de la cerca
Es mostren 47 resultats
caixa de fonamentació
Construcció i obres públiques
Caixa de fusta, formigó o acer, de formes i dimensions molt variables, que hom empra per a fonamentacions quan el terreny és esllavissadís, amb corrents d’aigua subterranis o bé en terreny submergit.
La seva funció és d’evitar els despreniments de terra i la inundació de l’obra, que impedirien els treballs d’excavació Fonamentalment són de dues menes la caixa oberta i la caixa d’aire comprimit La caixa oberta , o caixa índia , és formada per una cèllula o per diverses, sovint cilíndriques, obertes per dalt i per baix i que es claven en el terreny a causa de llur propi pes a mesura que hom n'excava el fons Quan les aigües són molt profundes o quan cal treballar en condicions molt difícils, hom empra la caixa d’aire comprimit , construïda amb acer o formigó, que té una cambra a la part…
pou de fonamentació
Construcció i obres públiques
Geologia
Cadascuna de les excavacions fetes en terrenys esllavissadissos fins a trobar una capa ferma, damunt la qual hom fa descansar els fonaments d’una construcció.
apologètica
Cristianisme
Part de la teologia que té per objecte la defensa de la fe cristiana o la seva fonamentació raonable.
Als primers segles del cristianisme calgué una defensa de la fe contra les objeccions dels no-creients La tradició apologètica es confirmà a partir de l’edat mitjana Tomàs d’Aquino, Bossuet, Pascal, etc, però no fou objecte d’estructuració científica fins que la Illustració i la crítica liberal atacaren els fonaments metafísics i històrics del cristianisme La missió principal de l’apologètica tradicional és de demostrar la credibilitat de la revelació cristiana teologia fonamental, i per això és basada sovint en notícies externes com els miracles i les profecies Un nou corrent ha reclamat,…
de pura pensa
Sense comprovació experimental, sense dades o indicis que aportin una fonamentació.
terra armada
Construcció i obres públiques
Geologia
Sistema constructiu que utilitza la terra com a material, associant-la per fregament amb les armadures i disposant el parament exterior amb escames de formigó.
Hom l’utilitza sovint en murs de contenció, sobretot si es preveuen assentaments diferencials importants del terreny de fonamentació
aïllament sísmic
Construcció i obres públiques
Aïllament emprat per a millorar el comportament d’un edifici davant els terratrèmols.
L’estructura de l’edifici s’aïlla dels moviments sísmics mitjançant un sistema de molles o d’altres tipus de dispositius deformables i elàstics, interposat entre l’estructura i el terreny de fonamentació S'empra principalment en països amb una sismicitat molt elevada, com el Japó o Mèxic
zona de desenvolupament pròxim
Pedagogia
Psicologia
Espai o distància conceptual existent entre el nivell de desenvolupament cognoscitiu real, és a dir, allò que un alumne pot resoldre tot sol, i el nivell de desenvolupament cognoscitiu potencial, o allò que un alumne pot resoldre amb l’ajuda d’un adult o d’un altre company més capaç.
La zona de desenvolupament pròxim defineix aquelles funcions que estan en procés de maduració, en un estat embrionari Es tracta d’un concepte clau que és part integrant de la teoria de l’aprenentatge de Lev Sem'onovič Vygotskij Aquests plantejaments de Vygotskij constitueixen una de les fonts psicopedagògiques que inspiraren la fonamentació teòrica de la reforma educativa del 1990 a l’Estat espanyol
assentament
Construcció i obres públiques
Moviment de descens que fan les terres i els fonaments, pilars o parets d’una construcció a mesura que van rebent el pes de les construccions que suporten.
Els assentaments més importants són els de les terres on descansa la fonamentació, i són més petits els de l’obra pròpiament dita Hom anomena assentament absolut el descens mesurat en centímetres o millímetres de cada un dels elements d’una construcció, i assentament diferencial , la diferència entre els assentaments absoluts Els assentaments diferencials causen moviments desiguals de dalt a baix i, per tant, provoquen esquerdes verticals
civilització occidental
Història
Civilització que, històricament, irradia des d’Europa i té com a fonamentació la cultura romanogermànica.
S'oposa a la civilització oriental o asiàtica