Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
discoteca
Col·lecció de discs fonogràfics, en especial musicals.
discografia
Electroacústica
Música
Ciència que ordena i classifica els discs fonogràfics.
Sovint ha estat assimilada a la bibliografia biblioteca del Congrés de Washington
electròfon
Electroacústica
Aparell emprat per a la reproducció de discs fonogràfics.
És format per un tocadiscs, un amplificador i un altaveu
parafina
Química
Sòlid translúcid blanc amb consistència cerosa, inodor i insípid, constituït principalment per una barreja d’hidrocarburs saturats.
És soluble en benzè, ligroïna, cloroform i disulfur de carboni, i insoluble en l’aigua Té una densitat entorn de 0,9 i es fon a 40-70°C Hom l’obté de la destillació del petroli Les seves propietats inèrcia química, no-toxicitat, poder hidrofòbic, resistivitat elèctrica, capacitat lubrificant, etc justifiquen la seva aplicació en la manufactura de ceres, paper parafinat, llumins, discs fonogràfics i diverses ceres protectores És emprat també com a aïllant elèctric, impermeabilitzant, en medicina i perfumeria i com a agent preservador d’un gran nombre de substàncies En microscòpia és usat per a…
tocadiscs

tocadiscs
(CC0)
Electroacústica
Aparell per a la reproducció del so enregistrat en els discs fonogràfics.
És constituït per un giradiscs, un braç fonocaptor i la càpsula fonocaptora Els tocadiscs solen ésser prevists per a poder funcionar a diverses velocitats a fi de fer possible la reproducció dels diferents tipus de discs existents El tocadiscs forneix un senyal adequat per a atacar l’amplificador En alguns models, però, hom hi incorpora, a més del tocadiscs pròpiament dit, l’amplificador i els altaveus en aquest cas és anomenat també electròfon El tocadiscs és un component bàsic d’un equip d' alta fidelitat, utilitzat com a font de senyal Des dels anys vuitanta han estat desplaçats pels…
discoteca
Institució que conserva discs fonogràfics musicals, folklòrics, literaris, etc, sovint per a consulta pública.
fonoteca
Electroacústica
Arxiu on hom conserva documents sonors de tota mena, especialment discs fonogràfics i cintes magnetofòniques.
discografia
Relació de discs fonogràfics relatius a una matèria, a un autor o intèrpret o a diversos.
discografia
Música
Ciència dedicada a la descripció, l’ordenació i l’estudi de les gravacions sonores.
El terme, però, també es refereix a la relació de discos fonogràfics feta segons la matèria, l’autor o l’intèrpret Es pot aplicar a tota mena d’enregistraments realitzats amb qualsevol mitjà, des del cilindre, el disc o el casset fins als mitjans audiovisuals més sofisticats Una discografia inclou, bàsicament, informació sobre la música, la interpretació i l’enregistrament Les primeres discografies a destacar, la Hot discographie de C Delaunay i The Gramophone Shop Encyclopaedia of Recorded Music, sorgiren cap als anys trenta Bibliografia Complement bibliogràfic Padrol, Jordi Recull de la…
videodisc
Electrònica i informàtica
Comunicació
Disc òptic per a enregistrar imatges i reproduir-les en una pantalla mitjançant l’ajut d’un aparell de lectura apropiat.
Aquests discs van proveïts d’uns solcs finíssims microsolcs i són de material plàstic La lectura pot ésser feta amb un dispositiu piezoelèctric, amb una agulla de diamant, o bé òptic, amb un làser i un sensor fotoelèctric collocats a les dues cares del disc, que és transparent i flexible Hi ha diferents sistemes de videodisc Els sistemes CED Capacitive Electronic Device i VHD Very High Density són de tipus capacitiu i tenen un funcionament anàleg al dels discs fonogràfics clàssics consisteixen en un disc giratori i una agulla que hi manté un contacte físic Així, per…