Resultats de la cerca
Es mostren 55 resultats
recursos forestals
Economia
Productes que hom extreu del bosc per a llur industrialització i comercialització.
El més important dels recursos forestals és la fusta, amb els seus derivats i productes manufacturats La multiplicació de les aplicacions de la fusta fa que la demanda creixi arreu del món, i d’aquí ve la necessitat que el bosc sigui conservat i protegit Ja al segle XVIII hom intentà, a Alemanya, de controlar l’explotació del bosc per a la producció de fusta Al començament del segle XIX foren calculades als EUA les reserves de fusta, bé que hom no començà a aplicar les tècniques racionals d’explotació d’acord amb criteris econòmics fins a la fi del segle El bosc forneix, a més de…
pèl·let
Pèl·let
Tecnologia
Combustible fabricat a partir de serradures de biomassa vegetal, normalment residus forestals.
Les serradures es compacten amb maquinària d’extrusió per tal de produir uns granulats cilíndrics petits amb un baix contingut d’humitat per sota del 10% Aquests granulats es comporten com un fluid i poden ésser transferits d’un dipòsit al fogar d’una caldera per mitjans de transport automàtics
karité
Botànica
Arbre, de la família de les sapotàcies, de fruits en baia esfèrica o el·lipsoidal de 4-5 cm de llargària que contenen unes llavors de 2-3 cm de radi, recobertes d’un tegument lignificat, formades per dos cotilèdons, làtex i greix.
Aquest greix és emprat en la preparació de la margarina Els karités són freqüents en els parcs forestals d’Àfrica
banteng
Mastologia
Bou salvatge de la subfamília dels bovins, de grans dimensions i de colors bruns, amb les anques i les potes blanques.
Els bantengs, que viuen en zones forestals o pantanoses, a la Insulíndia, poden ésser domesticats Hom en consumeix la carn, que és saborosa
processionària
Processionària
© Arturo Reina Sánchez
Entomologia
Nom donat vulgarment a la larva de les papallones de la família dels taumetopeids, pel fet que aquestes larves es traslladen d’un lloc a un altre en llargues files, tot emetent cadascuna un fil de seda que serveix de guia a les altres.
Tant la processionària del pi Thaumetopoea pitycampa com la processionària del roure o de l’alzina Tprocessionea poden provocar greus plagues forestals, especialment la primera
agaricals
Micologia
Ordre de fongs basidiomicets proveïts d’homobasidis i d’himeni situat sobre làmines implantades a la cara inferior d’un capell generalment portat per un peu.
Els esporocarps neixen embolcallats amb un vel general membranós que després s’esmicola o desapareix Comprèn bolets carnosos, gairebé tots sapròfits, i molts d’ells micorrícics d’espècies forestals, entre els quals hom compta la majoria de les espècies comestibles i tòxiques
silvicultura
Silvicultura
Ciència que estudia el conreu dels boscs i llur aprofitament racional.
La silvicultura, molt relacionada amb la botànica, l’ecologia, l’entomologia, l’economia, la fitopatologia, etc, s’ocupa també de prevenir els incendis forestals o de limitar-ne els efectes, regula activitats tals com la pastura i, alhora que defensa al màxim els boscs naturals, n'impedeix les explotacions abusives
epidometria
Botànica
Mesurament i estudi de les lleis de creixement dels arbres i de les masses forestals.
dasometria
Silvicultura
Disciplina dasonòmica que s’ocupa de la mesura dels arbres i de les masses forestals.
lasiocàmpids
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels lepidòpters caracteritzats pel cos gruixut i pelut i per l’espiritrompa més o menys atrofiada.
Són macrolepidòpters nocturns, amb les ales de colors apagats, encara que amb dimorfisme sexual Les erugues són peludes algunes, urticants com l' anell del diable , eventualment gregàries i sovint provocadores de plagues forestals Comprèn més de dos milers d’espècies, de les quals mig centenar són europees i unes vint-i-cinc habiten als Països Catalans