Resultats de la cerca

Sol indicar-se amb dues efes ff o, a vegades, amb tres fff

Vegeu forte

És un terme de dinàmica que indica que un fragment musical s’ha d’executar disminuint-ne de forma gradual la intensitat sonora Alguns autors consideren que, juntament amb la sonoritat, també s’ha de retardar el moviment Es pot abreviar cal Per tal que aquesta indicació s’interpreti correctament s’ha d’aclarir el grau d’intensitat del qual es parteix, perquè no és el mateix començar a disminuir el so des d’un fortissimo que fer-ho des d’un piano

S’abreuja amb la lletra efa ww Altres paraules italianes derivades són mezzoforte ww, que significa mig fort, i fortissimo ww, que significa molt fort Alguns compositors utilitzen tres efes, equivalents al terme tutta forza , per a indicar la màxima intensitat possible, la qual sempre està condicionada per les característiques sonores de l’instrument i per la seva potència S’entén que aquestes indicacions tenen validesa fins que no n’apareix una altra que impliqui un nou canvi en la intensitat En les partitures s’usen principalment en forma abreujada

Consta d’una obertura en la part frontal en la qual hi ha collocades unes persianes, gelosies o ventalles verticals que es tanquen o s’obren mitjançant un pedal basculant emplaçat en la consola, sobre el centre del pedaler La qualitat del seu efecte, de pianissimo a fortissimo i viceversa, és més gran com més petita és la relació entre la capacitat volumètrica de la caixa i la superfície de sortida del so Té el seu origen en l’arca d’ecos de l’orgue castellà El primer exemple conegut és el de l’orgue de Juan de Andueza, a Alcalá de Henares, el 1669 Aristides Cavaillé-Coll la…

Es desenvolupà notablement, amb procediments pneumàtics, en els instruments d’Aristides Cavaillé-Coll La combinació pot ser lliure, ajustable o fixa És lliure quan es fa mitjançant uns petits botons situats sobre la plaqueta del registre de la consola o bé en interruptors a part L’organista pot programar, abans de l’actuació, diferents agrupacions de registres tantes com botonets, que poden entrar en acció en un moment determinat, tan sols prement un polsador concret de manual o de pedal És ajustable quan s’opera a través d’un sistema electromagnètic o electrònic dotat de moltes possibilitats…

Els compositors no han indicat sempre amb la mateixa precisió els canvis d’intensitat del so Fins al segle XVII es deixava a criteri de l’intèrpret, el qual s’ajustava als corrents de l’època o al seu gust personal Al segle XVII, els compositors italians començaren a incloure en les seves partitures termes de matís i reguladors per a indicar el crescendo i el decrescendo sembla que F Geminiani fou el primer a usar els reguladors angles que s’obren o es tanquen per simbolitzar el crescendo i el decrescendo , respectivament S’atribueix als compositors de l’Escola de Mannheim segle XVIII la…

Disposició estàndard dels instruments en una orquestra simfònica actual © Fototecacat/ Sarsanedas/Azcunce/Ventura Des de la seva creació durant el Barroc, l’orquestra ha constituït una de les institucions bàsiques de la música occidental per la quantitat i qualitat d’obres que li han estat dedicades D’entre les seves múltiples funcions destaquen la interpretació del repertori simfònic i la participació -fonamental- en l’òpera El segle XVII El naixement de l’orquestra Jean-Baptiste Lully 1632-1687 fou el primer que presentà una orquestra que es pot considerar de trets actuals, partint de…