Resultats de la cerca
Es mostren 141 resultats
franc CFA
Economia
Unitat monetària creada l’any 1945 per a les colònies franceses d’Àfrica.
Actualment és la unitat monetària principal dels països de la comunitat financera africana, que són Benín, Burkina Faso, Burundi, el Camerun, la República Centreafricana, les Comores, el Congo, la Costa d’Ivori, el Gabon, la Guinea Equatorial, Mali, el Níger, el Senegal, el Togo i el Txad
consell regional
Dret administratiu
Òrgan de govern de les regions franceses, responsable del seu desenvolupament social i econòmic.
Foren creats el 1972, i de bon començament eren composts, per meitats, pels parlamentaris de la regió elegits per a l’Assemblea Nacional i el Senat, i per delegats designats pels consells generals Després de la llei de descentralització del 1982 els consells són elegits per sufragi universal
franc CFP
Economia
Unitat monetària creada l’any 1945 per a les colònies franceses de la Polinèsia.
preciosisme
Literatura
Excés de refinament, especialment en el llenguatge.
Estigué molt en voga en la societat i la literatura franceses de mitjan s XVII Fou satiritzat per Molière Les précieuses ridicules i Boileau
lluís
Numismàtica i sigil·lografia
Nom de diverses monedes franceses, d’argent i d’or, encunyades a partir del s XVII.
El lluís d’argent valia 60 sous, però hom parla també de lluïsos de 30, de 15 i de 5 sous Fou encunyat des del 1641 fins a la Revolució Francesa, que fou substituït per la peça de 5 francs Des de l’origen, els lluïsos circularen per Catalunya amb un valor de 10 rals catalans El lluís d’or fou encunyat pels reis de la casa de Borbó des de Lluís XIII fins a Lluís XVI, per substituir la moneda de dos escuts Era d’or de 22 quirats en totes les 23 emissions fetes d’aquesta moneda, des de la primera, l’any 1640, fins a la darrera del lluís constitucional , del 1791 El pes oscillà entre els 6,10 i…
cors
Jocs
Un dels quatre colls de les cartes franceses, que es distingeix pels cors que duen gravats.
galga
Indústria tèxtil
Sistema per a la mesura de la finor de les màquines i dels gèneres de punt i que hom expressa pel nombre d’agulles per unitat de longitud.
Els sistemes emprats antigament eren la galga anglesa nombre de ploms de dues agulles en tres polzades angleses i la galga francesa nombre de ploms de dues agulles en tres polzades franceses Actualment, però, hom empra la numeració saxona nombre d’agulles per cada polzada saxona, la numeració anglosaxona nombre d’agulles per cada polzada anglesa o la numeració mètrica nombre d’agulles per cada 100 mm
double
Música
En la música dels segles XVII i XVIII, especialment en la suite francesa, tipus de variació caracteritzada sovint per un ritme més o menys constant, fet de notes iguals el valor de les quals és dues o tres vegades més petit que el de les del tema que pren com a model.
D’aquesta manera, la densitat de notes de la variació resulta, molt aproximadament, el doble d’aquí el nom o el triple que la del tema Curiosament, JS Bach, que inclou aquesta mena de variació en algunes de les seves suites Partita núm 1 per a violí sol, Suites angleses , núm 1 i 6, etc, no la utilitzà en absolut en les Suites franceses
partisà | partisana
Història
Militant d’un grup civil organitzat per a la lluita armada clandestina contra un exèrcit d’ocupació o l’autoritat constituïda i que utilitza la tècnica de la guerrilla.
El terme és aplicat sobretot als qui lluitaren en els moviments de resistència contra les forces de l’Eix a la Segona Guerra Mundial, especialment a les guerrilles soviètiques, iugoslaves, italianes i franceses Resistència El moviment de guerrilles antifranquistes, que fou actiu a l’Estat espanyol 1939-64, és conegut amb el nom de maquis De vegades hom dóna també el nom de partisans als membres de les diverses guerrilles modernes
beluga
Zoologia
Cetaci odontocetde la família dels delfinaptèrids, de coloració blanca, de dentat molt reduït (de 16 a 20 dents a cada mandíbula), sense aleta dorsal i amb àmplies aletes pectorals.
La llargada oscilla entre 3 i 7 m Les belugues habiten les aigües costaneres, poc profundes, del litoral àrtic, i llur distribució és circumpolar, bé que poden arribar fins a les costes franceses i en alguns casos han entrat molt endins dels grans rius alemanys Són gregàries i poden constituir, a vegades, agrupaments molt amplis Són ràpides i migren regularment emeten sons submarins, aflautats També són anomenades balenes blanques
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina