Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
sororitat
Sociologia
Lligam estret entre dones basat en el compartiment d’experiències, interessos, preocupacions, etc.
El terme, derivat del llatí sŏror , ōris ‘germana’, evoca les congregacions religioses femenines Com a qualitat abstracta, és emprat actualment per certs corrents de la sociologia feminista amb la intenció de subratllar la solidaritat, els interessos i els sentiments compartits entre les dones En el món anglosaxó, les sororitats sororities designen les societats de noies en institucions acadèmiques, que tenen l’equivalent masculí en les fraternitats fraternities
cultes afrocubans
Antropologia cultural
Conjunt de sistemes religiosos o grups organitzats propis dels cubans d’origen africà.
Els cultes afrocubans es coneixen sota el nom vulgar de santería A Cuba les religions afroamericanes s’han conservat, sobretot, a les ciutats Durant l’època colonial l’Església Catòlica fomentà la creació de fraternitats religioses per tal d’intensificar el culte als sants, les quals , a més d’associacions d’assistència mútua, aplegaren els membres de les antigues tribus i permeteren que es conservessin millor les tradicions africanes
collegium musicum
Música
Terme que designa les associacions d’afeccionats a la música sorgides a l’Europa germànica durant els segles XVI i XVII.
S’originaren a partir de les fraternitats religioses de la Baixa Edat Mitjana que es transformaren, durant el Renaixement, en societats corals sacres o comunitats de músics i filòsofs, a la manera de les acadèmies italianes El terme aparegué per primera vegada en les Missae de M Vogt 1568, però el primer collegium musicum conegut és el de Praga, de l’any 1616 Aquest fou seguit per molts d’altres tant a Alemanya Bremen, 1652 Frankfurt, 1672 Leipzig, 1704 com a Suïssa Sankt Gallen, 1620 Berna, 1674 i Àustria Al llarg del segle XVII, nombroses associacions oferien concerts,…
guilda
Història
Cadascuna de les confraries o fraternitats de comerciants desenvolupades especialment als països de la mar del Nord del segle XI al XV.
De caràcter religiós i econòmic, les guildes tenien per finalitat la defensa del comerç, la seva regulació i la seguretat de les comunicacions Relacionades amb el desenvolupament del moviment comunal urbà, les més antigues foren les de Tiel primera meitat del s XI i les de Tournai i Valenciennes després del 1050, i foren importants les de Flandes i les de les terres del Rin Els privilegis concedits pels monarques transformaren les confraries privades en corporacions oficials, amb jurisdicció i dret propis, les quals evolucionaren vers un procés d’aristocratització i entraren en decadència a…