Resultats de la cerca

Els sedassaires no arribaren a formar un gremi propi, sinó que estaven units amb els capsers i torners, els quals s’havien originat com una especialització dels fusters a vegades capsers i sedassaires tornaren a integrar-se dins el gremi de fusters, com a Alacant el 1756

Els fusters formaven un gremi amb nombroses branques Els de Barcelona reberen ordinacions el 1334, en 1388-93, el 1453, el 1619 i el 1622 Successivament se'n separaren diversos oficis els capsers el 1556, els dauradors el 1596, els escultors el 1680 i els cadiraires el 1775 També els oficis d’entallador, armer i encepador deriven del nucli comú de la fusteria Des del s XVI els fadrins de l’ofici constituïen un gremi separat dels mestres A València, el gremi de fusters, citat ja el 1282, rebé ordinacions el 1434, el 1656 i el 1774 Comprenia també els escultors, els entalladors,…

Constituïa una especialitat de l’ofici de fuster, del qual se separà, juntament amb la de capser, i formà una corporació pròpia Els torners fabricaven petits objectes de fusta boles, tinters, canelobres, amb finalitat decorativa també treballaven el vori Els de Barcelona se separaren dels fusters el 1556 i formaren una confraria sota l’advocació de sant Onofre El 1600 s’uniren amb els capsers i reberen ordinacions, les quals, renovades el 1645, romangueren vigents fins al s XIX A València els torners formaven un braç diferenciat dins el gremi de fusters des del…

Els aladrers havien pertangut al gremi dels fusters, del qual se separaren l’any 1643, per formar un gremi independent

A l’edat mitjana, els cadiraires, menestrals que feien cadires de boga, se separaren dels fusters i constituïren gremi propi a Barcelona 1775 i a València 1777, ciutat on continuaven llurs activitats corporatives el 1867 Aquesta segregació provocà algunes lluites entre els diferents gremis de la fusta

El dels mecànics és portàtil i acoblable al bans per mitjà d’una brida, construït amb ferro i amb les mandíbules proveïdes de mordasses d’una gran duresa el que utilitzen els fusters va acoblat a una pota del banc la qual actua de mandíbula fixa

El gremi de capsers i torners fou creat a Barcelona el 1556, en separar-se del gremi de fusters Es regí per les ordinacions del 1600 El 1764 es formà una companyia menestral que volia fer-se càrrec dels contractes militars, molt lucratius, però que féu fallida el 1772

Els dauradors aparegueren a la baixa edat mitjana com una especialitat de luxe dins els gremis de fusters, i els de Barcelona organitzaren un gremi propi el 1596 Eren a la vegada entalladors i esgrafiadors, i practicaven l’escultura, la pintura i fins i tot l’arquitectura L’ofici tingué una embranzida durant el s XVIII i primers anys del XIX Incidentalment el gremi prengué el títol superior de collegi

Han perviscut al barri de Bozate, a Arizcun vall de Baztan, Navarra Esmentats ja al s XIII, hom els atribuïa degeneració física o malalties lepra habitaven en ravals, tenien un estatut legal inferior, els era prohibit el contacte amb l’altra gent i l’ús d’armes i eren obligats a portar una marca infamant a l’església tenien un lloc reservat a part Els era permès de fer de fusters, i posteriorment, de teixidors i paletes L’origen d’aquesta segregació heretgia, contagi, combatuda amb poc èxit per les autoritats civils i eclesiàstiques, és obscur