Resultats de la cerca
Es mostren 47 resultats
galileu | galilea
principi de relativitat de Galileu
Física
Principi segons el qual les lleis que governen els fenòmens mecànics en dos sistemes de referència S i S´, proveïts d’un moviment relatiu rectilini i uniforme, tenen la mateixa forma.
Per a comprovar aquest principi, considerat per Galileu com el principi fonamental de la mecànica, cal establir les fórmules de transformació per a passar d’un sistema de referència inercial S anomenat també sistema o eixos de Galileu a un altre S ´ que tingui un moviment rectilini i uniforme respecte al primer En el cas que el sistema S´ de coordenades espaciotemporals x´, y´, z´, t´ es mogui amb velocitat v rectilínia i uniforme, segons l’eix x de S de coordenades espaciotemporals x, y z, t , les fórmules de transformació, anomenades de Galileu , són…
grup de transformacions de Galileu
Física
Grup de transformacions que, en el context de la mecànica clàssica, prerelativista, permeten de transformar les coordenades entre sistemes de referència inercials (principi de relativitat de Galileu).
anell

Saturn i els seus anells (imatge presa per la sonda Cassini el 12 d’agost de 2009)
© NASA
Astronomia
Conjunt de partícules de pols interestel·lar i altres elements que orbiten un planeta a un mateix pla, formant un disc al seu voltant.
La mida de les partícules que formen l’anell pot variar entre els pocs micròmetres i les desenes de metres Tots els planetes gegants del sistema solar Júpiter, Saturn, Urà i Neptú són envoltats per sistemes d’anells, tot i que de característiques molt diverses Els anells més coneguts són els de Saturn, observats per primer cop per Galileu el 1610 Donada la pobre qualitat del telescopi que emprà, Galileu pensà que es tractava de dos satèllits de Saturn Christiaan Huygens, el 1654, i equipat amb telescopis millors, proposà que consistien en anells que rodejaven el…
gal
Física
Unitat d’acceleració del sistema CGS, equivalent a 1 cm/s2.
Rep el nom del científic Galileu
inèrcia
Física
Resistència que presenten els cossos a modificar llur estat de repòs o de moviment.
El concepte d’inèrcia fou introduït per Galileu en la seva llei o principi d’inèrcia , que més tard fou adoptada per Newton com a primera de les seves lleis dinàmiques lleis del moviment de Newton
zelota
Judaisme
Nom (del grec ζηλωτής, traducció de l’arameu qan‘anayyā, ‘zelador’, ‘fanàtic’) donat a cadascun dels membres d’un moviment politicoreligiós de zeladors de la llei jueva constituït a Judea en temps de la dominació romana (6 dC).
Capitanejats per Judes el Galileu, actuaren principalment en la rebellió del 66-70 que culminà en la desfeta de Jerusalem, i desaparegueren amb la caiguda de Massada 73 Hom considera que l’apòstol Simó el Cananeu en fou membre
sistema de referència
Física
Conjunt d’un sistema de coordenades espacials i un rellotge, amb els quals un observador pot caracteritzar cada esdeveniment per les seves coordenades (x, y, z) i per l’instant t en què succeeix.
És anomenat també referencial En la física clàssica, dominada per la transformació de Galileu entre referenecials, no té gaire importància la consideració del rellotge en el sistema de referència en canvi, en té en la física relativista, a causa de les fórmules de transformació de Lorentz
astronomia descriptiva
Astronomia
Branca de l’astronomia que es limita a descriure els cossos celestes i a explicar superficialment els fenòmens astronòmics.
Rep també el nom de cosmografia Fins a arribar a la invenció del telescopi, la descripció del cosmos, en sentit estricte, hagué de limitar-se, ultra a les constellacions, a les fases de la Lluna i de Venus i als eclipsis del Sol A partir de Galileu, l’estudi dels objectes resolubles avança amb rapidesa sistema solar, estels dobles, cúmuls El mateix Galileu observà per primera vegada les taques del Sol i les muntanyes de la Lluna a partir del segle següent la descripció de la Lluna es convertí en una branca particular la selenografia En el sistema solar, a part els…
mecànica relativista
Física
Mecànica fundada per Albert Einstein (1905) i H. Minkowski (1909), basada en la teoria de la relativitat, els postulats de la qual revolucionaren, en primer lloc, la cronometria i la geometria i, per tant, la cinemàtica
.
D’altra banda, la cinètica relativista no resultà menys revolucionària que la cinemàtica en establir la relació, simplicíssima, E = mc 2 entre la massa m i l’energia E d’un cos o un corpuscle, relació que no resta exclusivament dins la mecànica, sinó que expressa una llei física universal Quant a la dinàmica relativista, una primera novetat que presenta consisteix a asserir la no-instantaneïtat de les interaccions, que es propaguen totes amb una velocitat inferior o igual a la de la llum en el buit La interacció de dos cossos o dos corpuscles durablement immòbils, doncs, és tractada…