Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
dret de gents
Dret
Dret romà
Conjunt de normes aplicables a tots els homes lliures a l’antiga Roma, tant ciutadans com estrangers o pelegrins, format per institucions comunes a tots els pobles, nascudes de la raó natural, enfront del dret civil (ius civile) o quiritari, exclusiu de Roma i dels seus ciutadans.
Basant-se en aquest dret, s’han desenvolupat les normes del dret internacional contemporani
ius
Dret romà
Terme que significa ‘dret’ i amb el qual hom designa diferents drets.
Hi destaquen el ius honorarium , dret fundat sobre els edictes dels magistrats, el ius naturale , dret que hom pretén com a establert per la natura, el ius civile , dret emprat a Roma abans d’entrar en contacte amb altres civilitzacions mediterrànies i integrat pel ius quiritium , dret establert per les més antigues institucions romanes, la llei de les Dotze Taules i altres lleis, i el ius gentium dret de gents
delicte contra la seguretat de les persones
Dret penal
En el codi vigent a l’Estat espanyol, conjunt d’atemptats contra el govern, l’administració pública i els poders públics: parlament, tribunals, etc.
Cal distingir els delictes que atempten contra la seguretat exterior traïció, delictes que comprometen la pau o la independència de l’estat, delictes contra el dret de gents i pirateria i els que atempten contra la seguretat interior contra el cap de l’estat, contra organismes estatals, contra la forma de govern, contra l’exercici dels drets de la persona reconeguts per les lleis, rebellió, sedició, atemptats contra l’autoritat i els seus agents, desordres públics, propaganda illegal, tinença d’armes, terrorisme i activitats subversives en general L’índex d’aquest tipus de…
cananeu | canamea
Gentilici
Habitant o natural de Canaan.
La població palestina, durant l’edat del bronze, és prou mesclada i és difícil de determinar a qui correspon exactament el nom de cananeus Sembla que hom pot postular una invasió de gents cananees —que originàriament devien ésser semites nòmades—, les quals havien de deixar al país un substrat de topònims semítics que donaren nom a les ciutats fenícies de la costa, al final del III millenni aC Aquesta vella soca cananea, enriquida per noves aportacions semítiques —potser pels amorreus— als segles XIX-XVIII aC, fou la base de la població del país durant la dominació dels hiksos…
circumcisió
Història
Excisió total (si és parcial hom l’anomena incisió) del prepuci.
Ultra com a terapèutica contra la fimosi, ha estat practicada gairebé universalment a excepció dels pobles indoeuropeus, mongòlics i pocs altres en un sentit socioritual Ha revestit una importància especial com a manifestació religiosa entre els jueus i els musulmans Aquests, bé que no era prescrita per l’Alcorà, l’estengueren amb la islamització L’origen d’aquesta pràctica és desconegut, però cal pensar que es remunta a èpoques molt remotes Entre els jueus, probablement fou per causa de l’influx dels egipcis De seguida fou interpretada com a senyal d’aliança i com a distintiu envers altres…
hikse
Història
Títol que designà una classe de governants que prevalgué a Egipte durant el Segon Període Intermedi, del 1720 al 1567 aC.
Deriva de la veu egípcia hika khasut cap dels països estrangers i s’aplica també, per extensió, als seus seguidors L’origen d’uns i d’altres és objecte de controvèrsia conjunt de pobles semites que haurien emigrat a Egipte des del sud de Palestina hurrites invasors conglomerat de gents, en especial semites, que s’haurien infiltrat pacíficament en el delta població mig egípcia i mig semítica del delta oriental caps bàsicament asiàtics que haurien substituït els egipcis, etc Hom tampoc no sap si existeix una relació entre aquests hikses i els hika khasut citats en alguns texts del…
vanitat
Orgull inspirat per un alt concepte de les pròpies qualitats o els propis mèrits, acompanyat d’un desig excessiu d’ésser notat i lloat de les gents.
guerra
Història
Militar
Lluita armada entre dos o més pobles, entre els exèrcits de dos o més estats.
Bé que la lluita entre grups humans és tan antiga com les mateixes societats organitzades, la guerra pròpiament dita —amb la participació d’exèrcits i amb objectius diferents del saqueig que motiva una incursió— començà en els primers imperis orientals assiris i perses basats en la superioritat que els donava llur poderosa cavalleria Els grecs crearen una infanteria pesant i una formació —la falange— que els permeté de fer cara a la cavalleria asiàtica i que serví de model a la legió romana Hom considerà sovint, a l’edat antiga, la guerra com una llei divina els déus Ares a Grècia i Mart a…