Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
geodèsica

Geodèsica de l’esfera entre els punts A i B
© Fototeca.cat
Geologia
Matemàtiques
Entre dos punts d’una superfície, corba de longitud mínima que està continguda en la superfície; en el pla, les geodèsiques són segments rectilinis; en una esfera, són arcs de cercle màxim; en un cilindre, són hèlixs.
xarxa geodèsica
Geografia
Geologia
Conjunt de punts d’una superfície geogràfica, els quals hom ha mesurat amb precisió mitjançant mètodes adequats (triangulació); aquests punts són escollits de tal manera, que constitueixen els vèrtexs d’una xarxa quadrangular.
Aquesta construcció serveix per a determinar la posició geodèsica de qualsevol punt de l’esmentada superfície Els punts que determinen els vèrtexs d’una xarxa geodèsica reben el nom de vèrtexs geodèsics de primer ordre , i han d’ésser determinats amb un error màxim d’1,26’, per la qual cosa calen com a mínim 48 mesures útils Els altres punts de la superfície, la posició dels quals és calculada a partir dels vèrtexs de primer ordre, reben el nom de vèrtexs de segon ordre, tercer ordre i quart ordre , segons la precisió de les mesures vèrtex geodèsic
base
Geografia
Geologia
Distància entre dos punts mesurada directament de forma molt acurada amb aparells especials (aparell de Bessel, aparell de Jäderin) situats en un paratge poc accidentat per tal de facilitar-ne la mesura; a partir de la base hom estructura tota una triangulació.
A vegades hom realitza la mesura per dos mètodes diferents i després en confronta els resultats xarxa geodèsica Les bases geodèsiques no difereixen sensiblement de les bases topogràfiques
vèrtex geodèsic
Geologia
Punt del terreny del qual hom ha calculat les coordenades geodèsiques amb una gran precisió.
Els vèrtexs geodèsics són materialitzats per mitjà de fites de pedra o de formigó En els treballs geodèsics hom sol collocar una mira sobre la fita d’un vèrtex per tal de facilitar les mesures a distància El conjunt de diversos vèrtexs geodèsics constitueix una xarxa geodèsica
estructures tridimensionals
Arquitectura
Estructures arquitectòniques que, enfront del sistema tradicional d’estructures realitzades pensant en el recorregut lineal dels esforços, plantegen el repartiment de càrregues amb la cooperació de tots els elements en l’esforç i són d’una gran estabilitat i resistència, alhora que tenen molt poc pes.
Buckminster Fuller, ja des del 1927, realitzà estudis de l’anomenada “cúpula geodèsica”, que ha perfeccionat en cada nova experiència estructura corba, pot realitzar-se de qualsevol material, fins i tot de cartó pedra En són exemples característics el pavelló dels EUA a l’Expo 67 de Mont-real i la seu social de l’American Society of Metals —juntament amb John Kelly—, a Cleveland Les obres de Konrad Wachsmann, per contra, tenen un desenvolupament en extensió, lineal, en tots sentits, illimitat i continu, mitjançant un mòdul Els prototips més coneguts són el sistema de construcció de naus 1950-…
estratosfera
Meteorologia
Capa de l’atmosfera terrestre que s’estén entre els 12 i els 40 km d’altitud, en valors mitjans.
Fou descoberta pel geofísic francès Léon Teisserenc de Bort el 1899 després d’efectuar nombrosos sondeigs a la ciutat de Trappes, arribà a fixar-la l’any 1902 fins als 80 km d’altitud Posteriorment, al Congrés de la Unió Geodèsica i Geofísica Internacional, a Brusselles 1951, hom distingí en aquesta estratosfera dues capes, una la mateixa estratosfera en el sentit inicial, i l’altra la mesosfera El nom correspon al fet que era considerada, inexactament, una capa de calma absoluta i de perfecta estratificació els vents hi poden arribar a assolir velocitats de 250 km/h, i els moviments…
geodèsia
Geologia
Branca de la geofísica que estudia les dimensions i forma de la Terra i del camp gravitacional.
Les cultures primitives mesopotàmica, egípcia, fenícia, etc acceptaven la hipòtesi que la Terra era plana Els primers a oferir una imatge rodona de la Terra foren els membres de l’escola pitagòrica, idea acceptada fàcilment pels astrònoms i filòsofs grecs Tanmateix, la hipòtesi d’un Terra plana sobrevisqué dins les creences populars fins a la revolució copernicana del s XVI Els primers intents científics de mesurar les dimensions del globus terraqüi foren fets per Eratòstenes s III aC, el qual calculà que el meridià terrestre valia 40 000 000 de metres, valor molt pròxim al que hom accepta…
trilateració
Geografia
Mètode topogràfic similar a la triangulació geodèsica, en el qual la posició dels punts del canemàs de base es determinen mesurant directament les distàncies relatives.
projecció

Diversos sistemes de projecció. projeccions còniques: cònica simple, cònica secant, Lambert; projeccions cilíndriques: Mercator, transversal de Mercator, UTM; projeccions zenitals (o planes): ortogràfica, estereogràfica, gnomòtica; projeccions preudo-cilíndriques: homologràfica (o de Mollweide), sinusoidal (o de Mercator-Sanson-Flamsteed), homolosiana (o de Goode)
© Fototeca.cat
Cartografia
Acció i resultat de representar una regió de la superfície terrestre sobre un pla.
Una projecció consisteix, en essència, a especificar un mètode per a fer correspondre els punts del globus terraqüi sia representat en la forma d’una esfera, d’un ellipsoide o d’un geoide amb els punts del pla escollit, que és necessàriament el resultat del desenvolupament d’una superfície desenvolupable La correspondència entre els punts del globus i els punts de la superfície desenvolupable pot fer-se de diverses maneres hom empra actualment més de dues-centes projeccions En aquest pas, es produeixen inevitablement algunes de les següents alteracions deformació de l’escala l’escala no és la…
càmera balística
Astronàutica
Càmera fotogràfica dissenyada per a seguir el moviment de ginys satel·litzats a fi de determinar-ne l’òrbita i, si aquesta ja és ben coneguda, de precisar la posició geodèsica del centre terrestre de seguiment.