Resultats de la cerca

És característic de moltes plantes de l’ordre de les fagals, tals com les alzines i els roures

Balanus improvisus , d’uns 10-15 mm de diàmetre, habita fixa sobre closques de molluscs i crustacis Chthamalus stellatus , d’uns 5-10 mm de diàmetre, forma grans masses sobre roques de la zona dels esquitxos Aquestes dues espècies són comunes a les costes dels Països Catalans

Té tres dobles enllaços, tots en posició cis, i pertany a la família dels n-6, també denominats ω-6 o omega-6 Es forma per una dessaturació de l’àcid linoleic A l’organisme, per elongació, dona l’àcid dihomo-gamma-linolènic DGLA, de vint àtoms de carboni, a partir del qual es produeixen icosanoides antiinflamatoris Es troba principalment als vegetals, especialment a l’oli de llavors de borratja, enotera i grosella negra Es ven com a complement alimentari en càpsules que contenen l’oli de llavor de borratja o enotera

El més important d’aquests, dit +- quercitol , ocorre a la gla, de la qual hom el pot extreure per infusió amb aigua És un sòlid cristallí incolor, de sabor dolç, soluble en l’aigua i insoluble en èter, amb una rotació específica α 1 5 D = +25, que es fon a 235-237°C És emprat en medicina

La cuirassa recobreix tot el cos, menys la regió de les antènules, i és integrada per sis plaques calcàries o més, bé que hi ha casos en què manquen El primer segment toràcic és unit al cap, mancat d’antenes i amb antènules molt reduïdes El tronc presenta sis parells d’apèndixs, i tenen circulació lacunar Són hermafrodites, amb fecundació creuada i interna, o bé amb autofecundació El desenvolupament és indirecte, a través d’un naupli, un metanaupli i una cipris, que, després de modificar-se, es fixa en un substrat mitjançant les antènules i desenvolupa les plaques de la cuirassa Inclou molts…

Les celles de les abelles Apis mellifica , construïdes amb cera, són prismàtiques hexagonals, i el fons de cadascuna és constituït per tres laminetes ròmbiques que formen un angle tríedre Cada rombe del fons correspon a un dels rombes de tres celles diferents de l’altra cara de la bresca Réaumur comprovà que l’obertura dels angles dels rombes 7° 32’ per als aguts i 109° 28’ per als obtusos assoleixen l’ideal de màxima economia de les parets dels fons de les celles L’articulació del fons de les celles d’ambdues cares de la bresca permet de construir 51 celles de fons piramidal amb la cera que…

En el cas dels fruits partenocàrpics partenocàrpia no hi ha llavors Després de la pollinització de la flor, els primordis seminals esdevenen llavors i tot l’ovari es modifica profundament es fa carnós, s’endureix o canvia de forma Els carpels es transformen en pericarpi , part del fruit que engloba les llavors El pericarpi es compon d’ epicarpi i d' endocarpi i, en molts casos, d’una capa intermèdia, sovint carnosa, el mesocarpi Així, per exemple, en el préssec la pell correspon a l’epicarpi, la carn al mesocarpi i el pinyol a l’endocarpi Hi ha fruits carnosos , amb el pericarpi gruixut i de…

Durant el Baix Imperi Romà fou usat també com a urna funerària A Grècia cal distingir l’àmfora corrent, i la fina, pintada, especialment les àmfores panatenaiques que hom oferia als vencedors de les panatenees, plenes d’oli dels oliverars sagrats Les àmfores romanes per al vi vinagriae i per a l’oli oleariae foren fusiformes durant la república i més arrodonides en temps de l’Imperi Les fenícies i les cartagineses tenen tipus peculiars en forma de gla, o de cos troncocònic o fusiforme amb coll d’embut Aquestes formes són les que adoptaren els ibers, amb variants de detall L’…